27
de gener
del
2015
Actualitzat
el
28
de gener
a les
8:25h
Entrada d`alumnes al col·legi Casals Gràcia de Manlleu. Foto: Adrià Costa
Osona ha perdut població per primer cop des de la Guerra Civil (1936-1939), tal com ja va publicar fa uns dies aquest diari. La comarca ha passat de tenir els 155.069 habitants registrats l'1 de gener de 2013 a 154.897 l'1 de gener de 2014. Aquest canvi de tendència, tot i que amb xifres discretes, s’observa a la comarca ja des de fa uns quatre anys. El darrer, però, és el primer on s’han donat xifres negatives.
Un dels municipis on es marca de manera més clara aquesta davallada demogràfica és Manlleu. Aquesta ciutat osonenca va registrar un creixement sostingut durant dècades, fins arribar als 20.647 habitants l’any 2009. Des de llavors, la xifra ha anat decaient progressivament, i de manera lenta, fins als 20.279 que es van registrar a l’1 de gener de 2014. Segons dades no oficials facilitades per l’Ajuntament, aquesta dada podria reinvertir-se lleugerament, ja que el 2014 ha finalitzat amb 20.332 veïns.
La davallada d'habitants té preocupat al consistori manlleuenc, tal com reconeix el mateix alcalde, Pere Prat, perquè, en cas de continuar en la mateixa tendència, en els propers anys es podria caure per sota del llindar de 20.000 habitants, que es va superar per primera vegada el 2007. Aquesta barrera no és anecdòtica i té repercussions importants: la catalogació de “ciutat” es fa a partir d’aquesta xifra, amb totes les conseqüències que comporta, contemplades en l’actual normativa de l’administració local.
Si Manlleu deixa de ser ciutat, el municipi passaria a dependre del Consell Comarcal d’Osona en alguns àmbits com la salut o els serveis socials, a més d’altres “petites competències”, explica l’alcalde. Un altre canvi important seria la modificació del tram del PTE, que són les aportacions que fa l’Estat al municipi via tributs, la qual cosa significaria deixar de percebre de Madrid entre 250.000 i 300.000 euros anuals. “Els serveis i les responsabilitats, tot i la reducció de l’aportació econòmica, continuarien sent els mateixos”, es lamenta Prat.
El consistori també es veuria afectat, ja que deixaria de tenir els 21 regidors actuals, que es transformarien en 17. A efectes no tan pràctics però sí de prestigi, l’alcalde considera que un municipi que està qualificat com a ciutat té més “identitat”, des d’una perspectiva de relació amb altres territoris.
Aquesta baixada demogràfica dels últims anys té, a nivell general, tres causes principals: l'envelliment progressiu de la població, la disminució de la taxa de natalitat i la crisi econòmica, que ha fet decréixer la immigració i, per contra, ha augmentat l'emigració.