13
de gener
del
2015
Actualitzat
el
14
de gener
a les
11:32h
Un grup de dones immigrants, al mercat de Vic. Foto: Adrià Costa
Osona ha perdut població per primer cop des de la Guerra Civil (1936-1939). La comarca ha passat de tenir els 155.069 habitants registrats l'1 de gener de 2013 a 154.897 l'1 de gener de 2014, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
És a dir, en total hi ha 172 persones menys inscrites al padró. Per trobar un punt d'inflexió negatiu com aquest ens hem de remuntar 75 anys enrere: el 1940, Osona va tancar l'any amb 75.175 habitants, gairebé 2.500 menys que al 1936, just a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
Si es desglossen les dades per municipis d'aquest darrer anys es veu una tendència oposada entre les dues ciutats de la comarca. Manlleu no ha experi, sempre a 1 de gener de 2014. De fet, la pèrdua de població a la comarca coincideix gairebé amb la davallada demogràfica de Manlleu. Per contra, Vic ha mantingut una pujada progressiva, amb més o menys mesura segons els anys. Així, la capital d'Osona s'ha situat a 1 de gener de 2014 en 41.956 habitants, uns 300 per damunt de l'any anterior (41.647). A més, segons dades no oficials a les quals ha tingut accés aquest diari, Vic hauria tancat el 2014 amb gairebé un miler més de veïns (42.815), una xifra que podria reinvertir la tendència negativa de 2013 del conjunt d'Osona.
Aquest descens no ha estat sobtat, sinó que segueix el punt d'inflexió marcat el 2010, quan la població va augmentar per primer cop des de feia anys per sota dels 1.100 habitants. Des de l’any 2000, Osona sempre havia registrat uns índexs de creixement importants (entre 2.000 i 3.000 persones més anualment). Amb les dades de 2009 i 2010 es va retrocedir a xifres que no es donaven des de l’any 1999, quan es va registrar un increment de 1.300 persones, o al 2000, amb 1.200. En aquest període intens de creixement, des de l’any 2000, Osona va guanyar 26.646 habitants, i va passar dels 126.853 als 152.411 (un 21% més).
Malgrat aquesta tendència iniciada ara fa cinc anys, la comarca havia mantingut un creixement sostingut des de 1940, registrant forts increments de població en períodes com el de 1960-1965, en què va augmentar el nombre d'habitants en més de 7.000, degut sobretot a l'onada migratòria provinent del sud de la Península.
A l'hora d'interpretar aquestes dades, però, cal tenir en compte diversos factors que en poden condicionar la seva lectura. El primer d'ells és l'interval en què han estat recollides: de 1998 fins a dia d'avui la informació ha estat recopilada anualment, mentre que abans les dades es reunien cada cinc anys. Un altre factor és la font de la qual han estat obtingudes. Actualment les xifres estan basades en el padró municipal, però des de 1996 enrere sortien de la població de fet, és a dir, no d'aquella empadronada, sinó d'aquella que residia.
L'últim element a tenir present són els límits de les comarques, que oficialment la Generalitat va recuperar l'any 1987 (abans s'utilitzaven com a divisió administrativa, per alguns recomptes, d'una manera semblant a les vegueries actuals). En aquest marc, cal destacar la incorporació de tres nous municipis a la comarca d'Osona -Sant Quirze de Besora, Montesquiu i Vidrà-, que abans formaven part del Ripollès.
La immigració, peça clau de la demografia osonenca
Aquesta baixada demogràfica dels últims anys té, a nivell general, tres causes principals: l'envelliment progressiu de la població, la disminució de la taxa de natalitat i la crisi econòmica, que ha fet decréixer la immigració i, per contra, ha augmentat l'emigració.
Si bé al conjunt de Catalunya la immigració va començar a minvar des des l'inici de la recessió econòmica, a Osona aquest fenomen va ser menys acusat. De fet, l'1 de gener del 2013 aquesta va ser l'única comarca on va augmentar la població estrangera, encara que ho va fer molt lleugerament: només un 0,3%.
Aquesta situació és un dels motius que explica que Osona hagi mantingut aquests últims anys i fins al 2014 la seva població, mentre que en la majoria de comarques ja s'havia vist disminuïda amb anterioritat. L' arribada d'estrangers a Osona aquesta última dècada s'ha degut principalment a la indústria agroalimentària i, en particular, a la càrnia, molt arrelada a aquest territori. I és que com va declarar en aquest diari Miquel Sànchez, secretari general de CCOO Osona, aquest sector sol contractar un major nombre d'immigrants que d'altres, per això la comarca continua sent atractiva per a aquells estrangers que vénen al país buscant feina.
No obstant això, segons assenyala el primer informe de Competitivitat de Creacció, l'estabilització de la taxa d'immigració farà que la població de la comarca envelleixi a un ritme superior al que ho estava fent fins ara. Aquestes dades coincideixen amb les prediccions fetes per l'Idescat a finals del 2014, les quals pronosticaven un increment pronunciat de les persones majors de 65 anys. Segons aquestes estimacions, el 2051 tres de cada deu persones superaran aquesta edat, passant a representar el 30,8% de la població. En aquest sentit, les estadístiques també vaticinaven un decreixement demogràfic en els propers anys, segons el qual Osona tindria el 2026 prop de 152.740 persones, unes 2.000 menys que les actuals.
Dades del padró a Osona (1998-2014)
Dades del padró a Osona (1981-2011)
Evolució de la població de fet a Osona (1717-1991)
Distribució per nacionalitats, fins a 2013