25
de novembre
del
2014
Actualitzat
el
26
de novembre
a les
19:45h
Els nens han encès unes llànties a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa
Avui, dimarts 25 de novembre, es commemora el Dia Internacional de la no-violència vers les dones. Osona ha respost a la crida, amb diverses activitats.
La plaça Major de Vic ha acollit aquesta tarda l’acte central del programa d’activitats que durant tot el mes ha organitzat l’Ajuntament, a través del servei VicDones-SIAD Osona, per tal de conscienciar la ciutadania d’aquesta problemàtica social. La iniciativa ha consistit en una encesa d’espelmes que ha anat a càrrec de diversos infants. Els nens també han pogut escriure els seus missatges contra la violència masclista en uns targetons que s’han penjat tot seguit. La vetllada ha inclòs la lectura d’un manifest i un muntatge musical amb imatges.
A Manlleu, també a la tarda, s’ha celebrat un acte a la plaça Fra Bernadí, amb l’alliberament de globus amb desitjos d’igualtat i no violència i la lectura d’un manifest. Les propostes en aquesta ciutat continuarà divendres, 28 de novembre, a les 7 de la tarda a Can Puget, amb la presentació del llibre “Diario de una mujer maltratada”, a càrrec de l’autora, Nadia. Tot seguit hi haurà una xerrada dels cossos de seguretat sobre violència de gènere.
El 25 de novembre
El 25 de novembre va ser declarat Dia Internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual per part dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que va sobreviure. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc.
Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.
Lectura del manifest a la plaça Major de Vic. Foto: Adrià Costa