Jaume Parareda, a la comissió de la Catalunya Central del 9-N

El president Artur Mas no s'arronsa i el DOGC publica el nomenament dels membres de les comissions de seguiment de la consulta en cada una de les vegueries

Jaume Parareda, en l'homenatge després de jubilar-se
Jaume Parareda, en l'homenatge després de jubilar-se | Adrià Costa
B.F.
07 d'octubre del 2014
Actualitzat el 10 d'octubre a les 22:36h

Jaume Parareda, en l'acte d'homenatge després de jubilar-se. Foto: Adrià Costa


Mica en mica, la Generalitat de Catalunya està seguint endavant amb el calendari per fer possible la consulta independentista del 9 de novembre. Aquest dimarts, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica el decret 133/2014 "de nomenament dels membres de les comissions de seguiment de la consulta popular no referendària sobre el futur polític de Catalunya", l'òrgan situat just per sota de la Comissió de Control.

Concretament, hi haurà set comissions territorials, una per cada vegueria, que seran les encarregades de rebre les sol·licituds que han de presentar alguns col·lectius per votar a la consulta: els estrangers que viuen a Catalunya (amb un any de residència si són d'estats membres de la Unió Europea i tres anys en cas dels nacionals de tercers estats) i aquells que poden votar per dipòsit entre el 20 i el 25 d'octubre.  Les comissions territorials estaran distribuïdes a Barcelona, Manresa (que correspon a la Catalunya Central, que inclou Osona), Tremp, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa.

Pel que fa la comissió territorial de la Catalunya Central, al capdavant hi haurà un vigatà, Jaume Pararera i Franch, designat pel Consell d'Advocacia de Catalunya.
Parareda va ser durant molts anys el president de les taules de preus de la Llotja de Contractació i Mercat en Origen de Vic, càrrec que va deixar el passat mes de març per jubilació. També va ser secretari de l'Ajuntament de Vic.

Els altres membres de la comissió territorial de la Catalunya Central són Abel Pié Lacueva, Jordi Pacheco Canals i Eva Pons i Parera, a proposta del Consell de l’Advocacia de Catalunya, el Col·legi de Politòlegs de Catalunya i el Govern respectivament.

El president català, Artur Mas, és qui signa el decret en persona, assegurant que ho fa "en virtut de les facultats que m’atribueix la Llei 13/2008, de 5 de novembre" i "de conformitat amb l’acord pres per la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries en la sessió de data 5 d’octubre de 2014". És a dir, sense fer cap esment a la suspensió de la Llei de Consultes dictada pel Tribunal Constitucional espanyol (TC). Tot amb tot, sí que hi inclou l'especificació que el nomenament es du a terme "als efectes de la vigència corresponent".
Arxivat a