Un projecte de cant flamenc en llengua catalana guanya el Premi Puig-Porret

'Cants oblidats. Explorant el llegat dels cantadors gitanos catalans', impulsat per Taller de Músics, s'ha emportat el Premi Puig-Porret. Foto: Adrià Costa

El projecte de creació i recerca dels cants flamencs, aflamencats i melismàtics en llengua catalana “Cants oblidats. Explorant el llegat dels cantadors gitanos catalans”, impulsat per Taller de Músics, s’ha adjudicat la present edició del Premi Puig-Porret al millor projecte de creació musical. La proposta guanyadora vol posar en valor i difondre entre el gran públic la tradició flamenca de la comunitat gitana a Catalunya.

Concretament, el treball se centrarà en un dels seus principals referents, Joan Clota “Nen”. A partir d’una recerca etnogràfica, històrica, literària i musicològica desembocarà en un treball discogràfic i en un espectacle pensat per donar a conèixer aquest univers musical desconegut.

La proposta guanyadora reivindica la tradició dels cants flamencs, aflamencats i melismàtics a Catalunya i els seus dipositaris i hereus entre la comunitat gitana catalana. Així, es vol dilucidar les modalitats estilístiques pròpies i específiques dels gitanos catalans en el cant flamenc, promoure aquests cantadors a un públic majoritari i demostrar la validesa estètica i conceptual de la llengua catalana per  a tot tipus de cants, inclòs el flamenc.

La Fundació Privada Puig-Porret dota el premi amb 10.000 euros, sent el guardó amb major dotació econòmica de Catalunya. Això permetrà desenvolupar el projecte “Cants Oblidats” que culminarà en un treball discogràfic, i un espectacle musical i audiovisual que s’estrenarà al Mercat de Música Viva de Vic de l’any vinent.

El flamenc a Catalunya

El nostre país ha estat històricament un dels escenaris de referència del flamenc i també un cert bressol de creació i formes de cant pròpies, sovint en llengua catalana, situat en les comunitats gitanes catalanoparlants del país. Ja al segle XIX, la seva moda impregnà tot l’estat espanyol i trobà a Barcelona un dels seus epicentres.

Aquest moviment musical, en el qual els gitanos del país hi han tingut un paper protagonista, ha passat per diferents etapes (els cafès cantants, els teatres, el nacional-flamenquisme, els tablaos, les penyes flamenques, el nou flamenc) arribant als nostres dies amb una salut envejable.

No obstant, aquestes modalitats estilístiques i interpretatives específiques rarament han rebut l’atenció del públic i de la indústria musical, ja que el domini de l’ortodòxia flamenca clàssica les ha relegat a una posició perifèrica, essent considerades menys "pures", menys "autèntiques" i per tant menys dignes de reconeixement. Aquest procés ha anat acompanyat d’un arraconament quasi total del català com a llengua apta i vàlida per a aquest tipus de cants.

Sortosament, encara avui queden en actiu els hereus d’algunes nissagues familiars gitano-catalanes conegudes per les seves habilitats cantores, que són capaços d’interpretar per igual cants més canònics i d’altres de més heterodoxes. Alguns d’aquests es troben al barri d’Hostafrancs de Barcelona, també conegut entre els gitanos catalans com a barri de la Plaça Espanya.

Un projecte centrat en Joan Clota ‘Nen’

El “Nen”, vocalista i compositor del barri d’Hostafrancs de Barcelona és hereu d’una reputada nissaga de cantadors gitano-catalans, coneguts per la seva interpretació del "tanguillo català", un dels pocs cants vius del desconegut flamenc català. El seu pare i oncles van ser protagonistes de l’eclosió inicial de la rumba catalana, al costat de Peret, Pescadilla i altres.

El “Nen” és un artista de trajectòria i reconeixement en les escenes on ha treballat, i apareix com a joia vocal oculta al gran públic. A més, és un dels pocs cantadors en actiu capaç d’interpretar el "tanguillo català" i d’altres variants específiques dels cants flamencs, que han anat quedant enterrades per l’ortodòxia i el desconeixement públic.

Es tracta doncs de la peça clau per destapar un llegat quasi oblidat que pot revolucionar el panorama musical del nostre país.

La decisió del jurat

El veredicte s’ha fet públic aquest dijous just abans del concert inaugural del Mercat de Música Viva de Vic. El jurat ha escollit el projecte “Cants Oblidats” entre una trentena de propostes.

El jurat ha valorat especialment l’interès sociològic, cultural i també musicològic del treball de recerca “d’un patrimoni desconegut i fascinant com el dels gitanos catalans cantant en la seva llengua, així com el valor integrador que té el fet d’assumir com a  pròpia una tradició musical associada històricament a la llengua castellana”.

El jurat també ha tingut en compte les possibilitats de contractació d’un espectacle amb capacitat de celebrar gires pel territori, “que pot obrir portes a altres artistes del gènere i també donar-lo a conèixer a músics aliens a aquesta comunitat”.

El fet que el cantant que coliderarà el projecte, Joan Clota Castro “Nen”, sigui el dipositari del llegat de protagonistes de l’eclosió de la rumba catalana d’una banda, i de l’altra, i la trajectòria i la solvència del Taller de Músics com a productors, també ha estat valorat pel jurat a l’hora de decidir-se.

Taller de Músics

El Taller de Músics és una institució de referència en l'ensenyament de la música popular, tant a nivell nacional com internacional. Creada el 1979, l’entitat disposa actualment de l’Escola de Música (situada al barri del Raval) i de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (iniciada el 2009 a les instal·lacions de Can Fabra, al barri de Sant Andreu).

El Taller de Músics aposta decididament per una formació que faciliti la inserció dels  estudiants al camp escènic i professional. En aquest sentit, l’entitat es distingeix com una plataforma que desenvolupa tot un conjunt d'activitats orientades a la promoció i la difusió de la música.

El seu departament de Produccions & Management treballa per a la promoció de músics vinculats directament o indirecta amb el Taller i per a la producció d’espectacles de creació pròpia i treballs d’investigació. Així mateix, el Taller de Músics compta amb el JazzSí Club, que ofereix música en viu 365 dies l’any i que mobilitza al voltant de 35.000 persones per temporada entre públic i artistes.