Josep Arimany: «Sóc independentista fins a la medul·la»

El candidat d’Unió a l’alcaldia de Vic ja "empata" en aquest tema amb la candidata de CDC, Anna Erra

Pere Pratdesaba
18 de juliol del 2014
Arimany, Vila d'Abadal i Erra, a Taradell
Arimany, Vila d'Abadal i Erra, a Taradell | Adrià Costa
Josep Arimany, Josep Maria Vila d`Abadal i Anna Erra, a la Nit per la Recerca a la Catalunya Central. Foto: Adrià Costa

Una de les condicions indispensables per sortir escollit alcalde de Vic és la de no mostrar que es tenen massa ganes de ser-ne. El candidat fa un pas endavant perquè representa que li demanen, ja sigui el poble o el partit polític al qual pertany, i es posa a disposició pel que calgui, sempre pel bé de la ciutat. Així ha passat a les darreres eleccions municipals. Un cop d’ull a les hemeroteques ho confirma.

Josep Arimany, recentment escollit candidat d’UDC, per encapçalar la llista de CiU, ho sap perfectament. En el seu primer discurs al Temple Romà, on es va postular per dirigir la ciutat els propers quatre anys, ja va dir que es posava al servei del partit, perquè li ho havien demanat. En declaracions posteriors, sempre ha insistit que no vol entrar en competició amb Anna Erra, candidata de CDC, i que farà el que decideixin els dos partits de la coalició. Sempre, és clar, mirant el bé de la ciutat i dels seus pobladors.

En aquests temps, però, a part d’altres qualitats que ara no vénen al cas, un alcalde de Vic ha de complir una segona condició: ha de ser independentista, independentista de pro, sense mitges tintes. L’actual alcalde, Josep M. Vila d’Abadal, amb la creació de l’entitat municipalista i sobiranista més gran que ha existit mai a la història de Catalunya (Associació de Municipis per la Independència), ha posat el llistó molt alt. No tindria sentit que, en el procés històric que estem vivint, l’alcalde del bressol de l’independentisme a la Catalunya interior no fos independentista. Estaria fora de lloc.

En aquest marc, Arimany coixejava una mica. El democristià sempre s’ha mostrat partidari del dret a decidir, però mai no havia fet pública la seva opció per la independència, en clara sintonia amb l’opinió del líder del seu partit, Josep Antoni Duran i Lleida. Mai, fins ahir, quan va emetre aquestes contundents afirmacions al Twitter, el canal preferit pel candidat per donar a conèixer els seus posicionaments: “Sóc independentista fins a la medul·la. Estic a favor del dret a decidir!”

Clar i català, sense embuts. El candidat Arimany no és partidari ni de la tercera via, ni federalista, ni espanyolista... és independentista! Ara ja és com Anna Erra, l'aspirant a candidata per Convergència Democràtica, que ho té molt clar i alguna vegada no s'ha estat de dir que "estem en guerra".

Els més malpensats obriran ara un debat sobre les raons d’aquesta declaració pública. Per anar alimentant els arguments d’uns i altres, us en proposem algunes: Arimany sempre ha estat independentista però no hi havia hagut fins ara cap raó perquè ho mostrés publicament (eleccions municipals); Arimany no havia pogut mostrar les seves preferències perquè estava massa influït per Duran i Lleida, una figura que ha perdut pistonades amb el procés sobiranista; es tracta purament i simple d’una reconversió interessada; és una reconversió autèntica, vista l’evolució del procés sobiranista...

Intervenció de Josep Arimany, en un ple de Vic. Foto: Adrià Costa
Arxivat a