17
de juliol
del
2014
Ferran Ruiz en una imatge d'arxiu, el 1991.Foto: Arxiu La Marxa de Catalunya.Aquest dilluns, dia 14, després d'una llarga malaltia, va morir a Vic Ferran Ruíz i Martos, de 57 anys d'edat, veterà militant independentista que havia estat detingut i empresonat en l'Operació Garzón, el juny de 1992, acusat de militar a Terra Lliure. Ruíz vivia a Vic des de finals dels anys 80, on es va incorporar al moviment català d'alliberament nacional a través d'organitzacions com el Moviment de Defensa de la Terra (MDT) i els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans (CSPC).
Detingut per deu guàrdies civils de paisà el matí del 29 de juny de 1992 a casa seva, a la ciutat antiga de Vic, Ruíz va ser el segon dels capturats en l'Operació Garzón, poques hores després que ho fos Pep Musté, prop d'Olot. Traslladat primer a Barcelona i després a Madrid (Espanya), Ferran Ruíz va patir greus tortures que, afegides als dos anys de presó que va complir en cinc presons espanyoles, li van deixar unes profundes seqüeles de les que mai no es va recuperar del tot.
El seu testimoni sobre la detenció, el trasllat a Madrid i lels maltractaments patits per ell i els altres detinguts han quedat recollits en la declaració que va publicar David Bassa al llibre L'Operació Garzón. Un balanç de Barcelona´92, i que entre d'altres coses afirmava: "Els mateixos agents que m'havien detingut a Vic em van tornar a torturar amb la bossa (al cap) i colpejar (...). Els dos dies que vaig estar segrestat a la Dirección General de la Guardia Civil vaig sentir com torturaven en Musté amb la galleda d'aigua i els elèctrodes".
L'operació policial i els maltractaments patits pels detinguts van ser condemnats per un manifest signat per nombroses personalitats catalanes, entre les quals hi havia els escriptors osonencs Miquel Martí i Pol, Maria Àngels Anglada i la ninotaire Pilarin Bayés
En el macrojudici de 1995, Ruíz va ser condemnat a un any de presó per pertinença a banda armada, un any per tinença d'explosius i un any per dos delictes de terrorisme. En posteriors judicis, el desembre del mateix any i l'abril de 1996, va ser condemnat a mig any més de presó, que no va complir degut al seu estat de salut. En totes les negociacions produïdes a partir de la desaparició de Terra Lliure, Ferran Ruíz no va acceptar acollir-se en cap moment a les vies de reinserció, com van fer una part dels detinguts.
Una senzilla cerimònia al tanatori de Vic, celebrada el dimarts a la tarda, va servir de comiat a Ferran Ruíz, amb l'assistència d'amics i d'altres joves independentistes, que ho van reflectir als seus twitters. Nascut a França i cosidor d'ofici, s'havia dedicat amb il·lusió a la seva professió, exercida junt amb la seva militància política, d'ençà que als anys 70 havia format de l'organització de joves del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i era conegut en l'ambient independentista amb el nom carinyós del Perestroiko. El web Llibertat.cat, proper a l'esquerra independentista, s'ha fet ressò de la seva desaparició.
Manifestació per demanar la llibertat de Pep Musté i Ferran Ruiz, a Vic, el 1995. Foto: La Marxa de Catalunya.