08
de juliol
del
2014
Francesc Farrés, al CEC a Barcelona. Foto: Nació Digital.El geòleg vigatà Francesc Farrés i Malian ha exposat en un acte celebrat al Centre Excursionista de Catalunya a Barcelona els resultats de les excavacions fetes en el castell i monestir de Sant Llorenç del Munt, de Sant Julià de Vilatorta, durant els anys 1970-1973 i publicades recentment en un extens catàleg. Es tracta d'unes troballes excepcionals pel fet d'estar ubicades en un mateix punt, i que abasten un perìode tan extens com el que va del Neolític fins a l'Era Moderna, des de l'Edat de Pedra fins al bandoler Serranllonga, per definir-ho d'alguna manera.
La presidenta de la comissió d’Història i Art del CEC, Mercè Falcó, va obrir l’acte i el geòleg del Servei d’arqueologia i paleontologia de la Generalitat de Catalunya, Albert Vidal, va presentar el conferenciant. Tot seguit Francesc Farrés va fer un resum amb imatges dels diferents materials arqueològics trobats a Sant Llorenç. Prèviament s’havia descrit una detallada situació geològica del lloc, fent-se notar que uns grans blocs de gresa desplaçats per inestabilitat del subsòl havien fet possible de manera natural la ubicació del jaciment
Es va descriure la primera ocupació humana des del Neolític (-5.000 anys), passant per un escàs període romà i un notable i complert estatge iber (S. III a. C.). D’aquest període neolític destaca, per sobre de tot, els ornaments personals de penjolls fets amb un bivalve o petxina fòssil trobat per primera vegada al país. Després va fer referència al temps medieval amb troballes lítiques de primitives construccions d’edat pre-romànica (possiblement del castell primitiu) i romànica.
La part més extensa de l'exposició es va dedicar a la ceràmica decorada de procedència valenciana i barcelonina des del segle XIII al XVIII. També les troballes de vidre, modalitat arqueològica molt escassa arreu, a Sant Llorenç s'han recollit parts notables d’exemplars de tasses i copes acostellades de vinculació veneciana del segle XVI, úniques a Catalunya. La numismàtica hi va ser representada amb un esplèndid vas iber del segle I a. C. I també peces d’aram i de plata dels segles XIV fins a monedes de l’ocupació francesa del 1811, amb un total de 26 peces.
La presentació de Farrés es va acabar amb les restes d’armes de foc, pedrenyals i canons d’escopeta de factura ripollesa, algunes d’elles de principi del segle XVII, pertanyents de segur a la colla den Serrallonga que el monestir de Sant Llorenç donava aixopluc.
L’acte va comptar amb la presència del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta, Lluís Vilalta; August Bernat, president del grup d’arqueologia del CEC, i Ferran Colombo, catedràtic d’Estratigrafia de la Universitat de Barcelona.