El simposi de la UVic constata greus deficiències en l'ensenyament del català

Irene Rigau, en l'acte de clausura del simposi Foto: Universitat de Vic

La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, va posar dissabte el punt i final al IV Simposi Internacional de l’Ensenyament del Català que va tenir lloc a la Universitat de Vic durant el 4 i 5 d'abril. Al llarg d’aquests dos dies s’ha comptat amb l’assistència de més de 300 persones i s’han presentat un total de 113 comunicacions, unes xifres que són exemple de l’altíssim interès que desperta la convocatòria del simposi, més de trenta anys després de la primera edició.

El certamen va ser inaugurat divendres per Artur Mas. En el seu parlament, el president de la Generalitat va defensar la immersió lingüística.

Els participants al simposi i els membres del seu Comitè Organitzador i del seu Comitè Científic van analitzar durant dos dies la situació actual de l’ensenyament del català i les seves perspectives i reptes de futur. A les seves conclusions es destaca el “nivell insuficient” d’ús real de la llengua entre els aprenents fora de l’aula i en tots els nivells educatius (infantil, primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, adults i universitats). També s’apunta una escassa presència de la literatura en l’ensenyament de la llengua i es detecten mancances de la formació inicial dels professionals docents.

Per tot plegat, el simposi reclama, en primer lloc, un compromís ferm amb la nostra llengua i la nostra cultura en tots els territoris de parla catalana. En segon lloc, es demana una defensa decidida davant de qualsevol agressió a l’ús de la llengua catalana que impedeixi l’exercici dels nostres drets lingüístics; i, en tercer, i d’una manera especial, es reclama fermesa en la defensa del model d’escola catalana i de la immersió lingüística, “els quals s’ha demostrat que han estat, són i han de continuar essent garantia indiscutible d’aprenentatge de la llengua, de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats”.

Aquestes demandes es concreten en una desena de mesures, entre les que destaquen, entre d'altres: donar un nou impuls al català a tots els territoris que el comparteixen, al Principat, a la Catalunya Nord, al País Valencià, a les Illes Balears i a la Franja a través de polítiques que assegurin el reconeixement, el coneixement, l’ús i la unitat de la llengua catalana; estendre l’ensenyament del català a l’Estat espanyol, com a matèria optativa, tant a les escoles com a l’àmbit universitari; potenciar la recerca sobre l’ensenyament i l’ús de la llengua a tots els nivells educatius; millorar la formació tant inicial com contínua dels docents en general i del professorat de llengües en particular; definir un model propi d’ensenyament del català en un entorn plurilingüe; i incrementar el nivell d’exigència en la formació lingüística de tots els docents.

‘L’escola catalana no és ni serà mai trilingüe’

En la cloenda, la consellera Rigau va comparar la celebració del primer simposi l'any 1981, en què tot estava per fer, amb la de persecució que la llengua catalana viu avui dia, a la Franja i el lapao, a les Illes, amb l'anglès en contra del català, o al País Valencià amb el tancament de les línies d'ensenyament en català. “Aquella empenta d'aquí cap allà de quan vam començar, s'ha convertit en una pressió d'allà cap a aquí”, va afirmar la consellera, fent referència a les més de 200 recusacions que han calgut fins el moment per defensar jurídicament la immersió.

Lluny de caure en el cofoisme, Rigau va afirmar que “cal apostar fermament per millorar la qualitat lingüística, sigui quina sigui la realitat política dels anys a venir”. I va posar l'accent en la necessitat de potenciar l'ortografia i la morfosintaxi, així com donar més valor a la correcció i elevar el nivell competencial dels docents, “en la qual cosa la universitat té la clau”.

En defensa del model d'immersió lingüística català, Rigau va manifestar que “l'escola catalana no és ni serà mai trilingüe, per bé que els alumnes han de sortir dominant les tres llengües” i que “a Catalunya els infants no seran mai separats per raó de llengua”. També va apuntar que a Espanya s'ha arribat a la situació actual de Galícia, a Catalunya i País Basc, perquè “a la resta de l'Estat no s'estimen les llengües perquè no es coneixen i això genera nivells d'incomprensió preocupants”.

El rector de la Universitat de Vic, Jordi Montaña, va expressar el seu agraïment a les diverses intitucions col·laboradores, mentre que Ricard Torrents, primer rector de la Universitat de Vic i impulsor del primer simposi, va manifestar que el temps transcorregut entre el primer i el quart simposi “és el relat de la història de la llengua catalana de les últimes quatre llengües”. També va tenir un record per a dos dels impulsors del primer simposi; els professors de la UVic Josep Tió i Assumpta Fargas, que ja llavors van albirar que la llengua passaria per l'aprenentatge del català per part dels nocatalanoparlants, o no passaria.

Conclusions del simposi

Més informació i programa

Artur Mas va inaugurar el simposi. Foto: Adrià Costa