On són els narcisos del Montseny?

Foto: Josep M. Panareda

Els narcisos són unes de les plantes més boniques del Montseny. Creixen espontàniament en moltes altres muntanyes, però al Montseny formen esplets ben espectaculars. Qui els ha vist, cada any delira per tornar-los a veure.

On es fan els narcisos? Diuen que hi ha llocs on se'n fan molts, que és un espectacle contemplar-los tots florits. Es una de les preguntes que em fan més sovint i un dels desitjos més corrents de qui agrada contemplar la natura.

Com és el narcís? És una planta que treu unes flors tan boniques que no hi ha frase que ho pugui expressar. Fan flors solitàries, penjants al capdamunt d'una tigeta i amb un embolcall en forma d'estrella i amb sis peces blanques llargues. La corol·la és curta i groga, rivetada de vermell o carbassa.

És tan formosa que fins i tot els botànics li han donat un nom molt escaient: Narcissus poeticus.

Es pot observar florida al Montseny pel maig. Rarament trobareu una flor sola. Forma grupets, i sovint hi ha tants grupets junts que donen lloc a extenses catifes de narcisos florits. Tot un espectacle per qui té la sort de descobrir-los.

Tanta bellesa no és pas el resultat de un procés natural sense esforç. El narcís és una planta que té bulb, com les cebes. El bulb és una tija subterrània engruixida i que treu nombroses arrels primes per la part inferior. El bulb és una gran reserva de nutrients que ha anat absorbint al llarg de l'any. Després del fred de l'hivern espera els dies llargs i menys freds de primavera per treure en pocs temps unes 3-5 fulles llargues, com cintes verdes, entre les quals apareix una poncella allargassada que quan s'ha enlairat un pam i mig o dos s'obre mostrant totes les seves meravelles de colors i perfums.

L'espectacle dura uns pocs dies

El narcís creix espontàniament en els prats i pastures de la muntanya mitjana i en els relleixos de roques ombrívoles. És freqüent als Pirineus i també al Montseny.

On es troba en el Montseny? Tothom us dirà a Santa Fe. Sí, allà el trobareu en les clarianes de la fageda. No suporta l'ombra dels arbres. Per això allà on la fageda ocupa tot el terreny, els narcisos ho tenen molt magre. Les grans extensions de narcisos, els més espectaculars són a les clarianes grans que encara resten al Montseny. N'hi ha una gran extensió al solell del turó de Morou i als entorns oberts amb prats de les Agudes, del turó de l'Home i del Matagalls. També n'hi ha una gran població a la part central de la Calma.

Cerqueu els narcisos pel maig. Si ha fet bon temps no trigareu gaire, però si ha estat un any fresquet és possible que quan hi aneu molts narcisos encara no hagin florit. Torneu-hi al cap d'una setmana. No trigueu gaire més; trobaríeu les flors passades.

Quan trobeu un grup de narcisos pareu-vos, contempleu-los, fotografieu-los i dibuixeu-los si us atreviu. Sobretot gaudiu-los i compartiu aquest plaer amb qui més estimeu.

Estigueu a la seva vora tant temps que vulgueu, però no talleu la flor ni arrenqueu cap narcís. L'any que ve en sortiran més a partir de la planta que ha florit aquest any. No s'han de collir per cap raó, ni pel goig de qui estimeu. Ja m'enteneu.

Si heu estat encertat o us han indicat on són segur que heu observat molts peus de narcís. Potser us pregunteu si sempre hi ha hagut tants narcisos com ara o si en el futur n'hi hauran encara més o minvaran. La resposta és que fa un cert temps n'hi havia menys, i si les coses continuen com ara en un futur n'hi hauran menys que ara. No us espanteu, no hi ha cap perill que s'extingeixin. Us donaré una pista, els narcisos no viuen bé sota els arbres.