20
de març
del
2014
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha participat aquest diumenge, 16 de març, a la inauguració de la intervenció commemorativa feta a l’ermita de Sant Sebastià amb motiu de la commemoració de la signatura, en aquest indret, del Pacte del Vigatans, el primer esdeveniment rellevant a Catalunya de la Guerra de Successió. La intervenció permetrà visitar aquest espai com un dels indrets per entendre la Guerra de Successió en el marc de la Ruta 1714. A l’acte, conduït per l’actriu Txe Arana, també hi han intervingut els alcaldes de Vic, Josep M. Vila d’Abadal, i de Santa Eulàlia de Riuprimer, Àngel Torres.
El conseller de Cultura ha destacat que “del Pacte dels Vigatans hem de retenir aquesta idea de pacte per guanyar el futur. Avui el que ens convé als ciutadans de Catalunya és entendre que aquest és el nostre principal objectiu: aconseguir pactar entre nosaltres la millor manera de fer front a aquells que ens posen dificultats a expressar democràticament la nostra voluntat. Proposar un pacte per avançar, per anar endavant. Si som capaços de treballar units, no hi haurà manera que ningú aturi la nostra voluntat i les nostres esperances”.
Mascarell ha afirmat que “aquells vigatans que van signar el Pacte que avui commemorem no podien suposar el que significaria que les seves posicions no fossin vencedores: que la llengua catalana seria permanentment perseguida durant tres segles, les dificultats per a la prosperitat i per a l’expressió del país que representaria la pèrdua del conflicte. Però l’orgull que avui hem de sentir és que malgrat tot (justament perquè el poble ha tingut la voluntat de mantenir la llengua, la cultura i la dignitat) aquest país ha anat construint el seu propi procés de tal manera que avui ens trobem amb la mateixa voluntat vindicativa que representava el fonament d’aquells vigatans de fa una mica més de 300 anys. ‘La voluntat de ser’, que diria Vicens Vives, la voluntat de ser plenament lliures en un món molt diferent però que exigeix encara més convicció el que signifiquen l’expressió democràtica, la voluntat del poble, d’un país com el nostre”.
“Estem fent memòria i aquesta memòria la traduirem al llarg d’aquests mesos a la Ruta 1714 que a diferents indrets de Catalunya expressarà els sentits profunds del que va significar aquell conflicte. Aquest acte, aquesta memòria és la que ens ha de permetre construir el futur amb absoluta convicció”, ha conclòs el conseller.
El Pacte dels Vigatans
A l’ermita de Sant Sebastià, ubicada al terme municipal de Vic, però que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, es va signar el 17 de maig de 1705 l’anomenat Pacte dels Vigatans, considerat el primer esdeveniment rellevant de la Guerra de Successió a Catalunya.
Mitjançant aquest document, nou prohoms de la petita noblesa terratinent d’Osona i representants de la menestralia, que havien estat convocats pel rector Llorenç Tomàs, donaren plens poders a Antoni de Peguera i Aimeric i a Domènec Perera per reunir-se amb Mitford Crowe, representant d’Anna d’Anglaterra. Les negociacions van possibilitar el tractat de Gènova, signat el 20 de juny de 1705. Amb aquest compromís se segellava una aliança per la qual Catalunya jurava fidelitat a l’arxiduc Carles i donava suport militar i logístic a un desembarcament aliat. En paral·lel, Anglaterra es comprometia a respectar les constitucions catalanes. Al cap de dos mesos, una armada angloholandesa, en què viatjava l’arxiduc Carles, fondejà davant de Barcelona amb 10.000 efectius i artilleria per començar el setge. A partir d’aquesta maniobra, la Guerra de Successió es va perllongar al Principat fins al 1714.
Intervenció museogràfica i Ruta 1714
La intervenció commemorativa sobre el Pacte dels Vigatans que s'ha inagurat aquest diumenge porta per nom “On tot va començar” i forma part delsactes del Tricentenari a Osona . Està ubicada a l’exterior de l’ermita i recrea, a mida real, l’escena del Pacte dels Vigatans.
Onze figures -els nou signants del Pacte, el rector que el va auspiciar i l’emissari a qui se li van atorgar poders-, la taula on es va signar i el propi pacte estan representats en metall en un espai que quedarà permanentment obert als visitants. Per reproduir l’escena amb el màxim rigor històric s’ha comptat amb la participació de diversos historiadors, dissenyadors i empreses especialitzades: el documentalista i il·lustrador d'arqueologia i història, Francesc Riart; els historiadors Antoni Baig, Florenci Barniol, Pere Casas, Antoni Pladevall, Josep Albert Planes, Santi Ponce, Txevi Rovira i Jordi Vilamala; i les empreses Cassany Designe i S.A.V. Vilaró.
Un plafó informatiu explicant el Pacte dels Vigatans i un rètol mirador senyalitzant els espais on van succeir fets importants durant la Guerra de Successió completa l’espai expositiu exterior de Sant Sebastià.
Aquesta intervenció commemorativa ha estat promoguda per la Comissió Osona 2014 (formada per més de trenta entitats, ajuntaments i institucions) i rep el suport econòmic de l’Àgencia Catalana del Patrimoni Cultural i el Tricentenari de la Generalitat de Catalunya.
L’ermita de Sant Sebastià està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional i forma part de la Ruta 1714 . Aquesta ruta, promoguda pel Tricentenari de la Generalitat de Catalunya, passa pels 10 principals escenaris de la Guerra de Successió a Catalunya.
Àngel Torras, Josep M. Vila d'Abadal i Ferran Mascarell. Foto: Josep M. Costa