GDT: «Les plantes de purins han estat un estafa que hem pagat nosaltres»

Membres del GDT davant la planta de tractament de purins de l'Esquirol, aquest dimecres al migdia. Foto: Adrià Costa

El Grup de Defensa del Ter (GDT) ha presentat aquest dimecres l’evolució de la contaminació de les aigües freàtiques d'Osona des de l’any 1996. Ho ha fet vinculant-la a les dues plantes de purins de la comarca, uns equipaments que estan en risc de desaparèixer, a causa de la reforma energètica del govern espanyol. Per aquest motiu, l’acte s’ha fet davant de la planta de l’Esquirol.

L'objectiu original de les plantes de purins, promogudes per l'administració, era solucionar la problemàtica dels excedents de purins i la contaminació que provoquen en les aigües subterrànies. Per poder visualitzar com ha evolucionat la problemàtica des del 1999, any que es va inaugurar la primera planta de les Masies de Voltregà, el GDT ha fet una comparativa de les analítiques de les mateixes fonts.

La visualització gràfica mostra que la concentració de nitrats a les fonts d'Osona durant aquest període ha augmentat i s'ha estès en una taca més gran. L’any 99 la mitjana de nitrats a la comarca per a les 33 fonts era de 78 mg/l mentre que l’any 2014 aquesta concentració és de 97 mg/l. “Estem parlant d’un increment mitjà d’uns 20 mg/l de nitrats, aquest increment podria semblar petit a priori, tanmateix si s’analitza l’evolució de cadascuna de les fonts s’observa que hi ha tres fonts que han duplicat la concentració de nitrats”, lamenten des del GDT.

També hi ha tres fonts que han passat de ser potables a no potables, en relació a la concentració de nitrats, mentre que sols una font ha passat a tenir menys de 50 mg/l. La màxima concentració de purins va ser l'any 2005 a la font dels Enamorats de Manlleu, de 466 mg/l de nitrats.

Aquestes dades venen corroborades amb les anàlisis que fa periòdicament l'ACA i el Consell Comarcal d'Osona, explica l’entitat ecologista. També ho corroboren les revisions de les zones vulnerables a la contaminació per purins fetes per la generalitat de Catalunya del 2004 i del 2009 amb nous municipis de la nostra comarca i la resta de Catalunya.

Una 'oportunitat' per a un canvi de model

Amb aquestes xifres a la mà, el GDT afirma que les plantes de purins han estat “un gran estafa” perquè no han servit per gestionar correctament “el desastre de la contaminació de les aigües subterrànies”, perquè no ha estat una fórmula viable ni sostenible de gestió dels purins, i perquè hem subvencionat les plantes amb els nostres diners i encara tenim els pous més contaminats i vivim en una comarca amb quasi un milió de porcs.

“Les plantes de tractament de purins són simples plantes de cogeneració que fan electricitat cremant gas d'Algèria, no utilitzen energies renovables. Aquest procés genera calor i s'aprofita per assecar el purí, la part líquida passa a l'atmosfera i la part sòlida es porta a compostar o abocador. Aquest procés de transformació del purí ha permès als propietaris rebre subvencions que han fet temporalment viable el seu funcionament”, apunten des del GDT. L’entitat creu que aquesta subvenció és errònia ja que ni estan utilitzant energies renovables ni estan valoritzant o eliminant el purí, objectius marcats per l'ajuda.


Mapa de l'evolució de la contaminació per nitrats a Osona, comparativa del 1999 al 2014. Foto: GDT

Pel GDT, la situació actual de tancament de les plantes no és una bona noticia ja que són evidents els perjudicis mediambientals que portaran els nous excedents de purins i les pèrdues de llocs de treball. Però la seva inauguració el 1999 “tampoc va ser va ser una bona noticia” tal com van denunciar en el seu moment “per ser una solució insostenible mediambientalment i econòmica”.

Aquests 15 anys, segons el GDT, només han servit per augmentar la contaminació atmosfèrica i els riscs de salut per a tots els veïns, per permetre l'aparició de més granges amb ramaderia intensiva sense terres on aplicar els purins i per augmentar la cabana porcina de la comarca i els nivells de contaminació de les fonts. Mentrestant, a Osona s’han pagat 23,56 milions d'euros per portar aigua potable a les cases i s’han pagat les primes, denuncia l’entitat.

El GDT creu que aquest fracàs és una oportunitat per aplicar “l’única solució real” al problema: reduir la cabana porcina i trobar l'equilibri amb el territori. “Una oportunitat per implantar solucions sostenibles de gestió dels purins, com per exemple el biogàs, per dibuixar un nou model ramader que es basi en la qualitat i l’aliança entre productors i consumidors, no pas aquest model que importa pinso i aliment de Sud-Amèrica i exporta carn a Xina o Rússia, mostra més d'un sistema productiu amb peus de fang... Una gran oportunitat per recuperar un món rural que vetlli per la terra i la seva salut”, conclouen.

La campanya i els resultats del 2014

El GDT realitza analítiques sobre la contaminació per nitrats de les aigües freàtiques de la comarca d’Osona des de l’any 1996. El procediment que fan servir és la recollida de mostres d’aigües de les fonts i pous per part de socis i simpatitzants del GDT, per després portar-les a un laboratori perquè analitzin la concentració de nitrats.

L’Organització Mundial de la Salut determina que per sobre de 50 mg/l. l’aigua està contaminada i es recomana no consumir-la a partir dels 25 mg/l. A conseqüència d’una directiva comunitària de l’any 1991, la Generalitat va haver de definir les zones vulnerables amb risc de contaminació, una de les quals va ser la comarca d’Osona. En aquests moments hi ha 38 municipis d’Osona qualificats com a vulnerables. Principalment sobre aquests municipis es basen les anàlisis del GDT.

En aquest any 2014, el GDT ha analitzat un total de 91 fonts pertanyents a aquests 38 municipis, i els resultats indiquen que la mitjana de concentració de nitrats per font és de 85 mg./l. Només el 40% de les fonts analitzades (36) està per sota dels 50 mg./l, mentre que el 60% restant està per sobre (55).

A aquest fet cal sumar-hi que les fonts es troben any rere any en pitjor estat de conservació, segons l’entitat. “Esporàdicament coneixem d’intents per part de grups locals que es dediquen a restaurar-les, cosa que ens agradaria que s’estengués, i des del nostre grup animem, fomentem i estem disposats a col·laborar a que això es produeixi. Les fonts les hauríem de considerar patrimoni de tots, tant des d’una vessant naturalista, com des de l’aspecte cultural, com des de la reivindicació dels espais públics. Ens agradaria que tota la gent que volta pels camins, ja sigui per fer esport, o per passejar, tingués present en la seva ruta les fonts que de segur hi ha a prop”, expliquen des del GDT.

“En l’aspecte reivindicatiu cal recordar que les fonts, com els camins, com els rius, rieres i torrents són de domini públic, i que encara que es trobin en propietats privades, hi ha unes servituds a conseqüència de les quals el propietari legalment no pot impedir-hi l’accés. Algunes servituds s’emparen en el costum; si la societat les oblida, al final les perd”, afegeixen.

Resultats de les anàlisis de 2014, font per font (PDF)

El GDT ha denunciat l'augment de la contaminació per nitrats davant la planta de tractament de purins de l'Esquirol. Foto: Adrià Costa