El Lluçanès dóna un pas de gegant per esdevenir comarca

Uns joves del Lluçanès, amb les samarretes reivindicatives a la Via Catalana. Foto: Isaac Peraire

El Lluçanès ha fet un pas important en les seves aspiracions comarcals. La Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya , un òrgan consultiu vinculat a la conselleria de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat, ha emès aquest dimecres, per unanimitat, un informe favorable a la creació de la nova comarca. El document és la resposta oficial a la demanda de comarcalitat que l’any 2010 va registrar una delegació d’alcaldes a la Generalitat.

L’informe, tot i no ser vinculant, és un dels tràmits imprescindibles de tot el procés. Sense informe no hi podia haver comarca. Ara, però, la pilota està en mans del Govern català, que és qui ha de prendre la decisió definitiva. “Si vol, el Govern ja pot declarar la comarca demà mateix. Te tots els elements per fer-ho”, explica Isaac Peraire, un dels membres de la plataforma El Lluçanès és comarca, l’entitat que canalitza la reclamació des del territori.

“Estem molt contents, però això no significa que la reivindicació afluixi, ans al contrari”, declara Peraire. La plataforma té pressa perquè s’activin els mecanismes per tal de declarar la comarca, abans no entrin en vigor les dues reformes de l’administració local que preparen els governs català i espanyol, que podrien tornar a posar pals a les rodes.

Per un costat, a Catalunya, el projecte de llei de governs locals podria estar enllestit a l’estiu. Aquesta normativa fixa un topall de 15.000 habitants per a la creació de noves comarques, la qual cosa significa un gerro d'aigua freda per a les aspiracions del Lluçanès, que només té 8.500 habitants. Tot i això, Peraire recorda que a Catalunya hi ha comarques més petites que el Lluçanès, tant pel que fa al territori com a la xifra d’habitants, com l’Alta Ribagorça.

Per un altre, la LRSAL, la nova llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local que està tramitant el govern espanyol. La iniciativa de l’executiu de Mariano Rajoy podria buidar de competències els municipis petits i mitjans si considera que els serveis que presten són massa cars. Una mesura que, de rebot, podria afectar greument els actuals consorcis, com el del Lluçanès, que en certa manera ja actua com a ens vertebrador de la futura comarca.

Una reclamació històrica

El Lluçanès té 13 poblacions: 11 que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), una al Bages (Sant Feliu Sasserra) i una darrera al Berguedà (Santa Maria de Merlès). En cas d’esdevenir comarca, Osona es quedaria amb 40 municipis i una mica més de 140.000 habitants.

La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. En els darrers temps, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi, entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.

L'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC, de la qual ara n’ha sorgit l’informe de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes (tots menys Sant Bartomeu del Grau).

Sant Bartomeu del Grau va arribar a fer un referèndum sobre la proposta comarcal a l’any 2006. La consulta popular en aquest municipi va tenir un resultat contundent :  victòria aclaparadora dels veïns que volien romandre a la comarca d’Osona.

La situació d'aquesta població en aquest procés no està del tot clara, sobretot tenint en compte la consulta. “En principi, la demanda de comarcalitat és per als 13 municipis que ja treballem plegats, en el marc del Consorci del Lluçanès. En tot cas, esperem que ningú se'n vulgui despenjar, tot i que tothom té la llibertat per fer-ho”, argumenta Peraire.
 

Un estudi avala la reconversió del Lluçanès en comarca per raons de finançament

Taula rodona sobre la comarcalitat del Lluçanès, moderada per Xavier Grasset. Hi van participar Lluís Corominas, Marta Rovira, Ramon Serra, Pere Calbó, Marta Ribas, Antoni Iborra Foto: Isaac Peraire