Nicolàs Valle: «Els corresponsals de guerra són depressius, borratxos i divorciats»

Nicolàs Valle, a Centelles Foto: Toni Carrasco

La imatge idíl·lica del corresponsal de guerra també era present a la infantesa de Nicolàs Valle, quan de ben menut, veient un reportatge a la TVE, va decidir exercir aquesta professió de patiment i risc. El periodista ho va explicar el passat divendres a Centelles.

Valle va començar amb 25 anys a fer treballs per a TV3, sempre en primera línia de foc. Va tenir moltes alegries en veure projectats alguns dels seus reportatges a la petita pantalla. Però tantes guerres a peu de canó  li van passar factura. D'una banda, a nivell personal, amb la seva parella i els seus fills, del quals es va separar, i de l'altra, amb la visió canviant de la guerra: ja no era important un bon titular.

Ara, amb  el pas del temps, s’ha donat compte del patiment i la injustícia de les guerres amb la població civil, la que sempre ha estat més maltractada. Com afirma en el seu llibre, segons una frase d'Albert Camus, "per a la  majoria d'homes la guerra és la fi de la solitud, per a mi és la solitud infinita".

La cobertura informativa de conflictes bèl·lics a llocs tant distants i diversos com el conflicte dels Balcans, Afganistan, Líban o Geòrgia li ha fet veure les coses de diferent manera. I l’han fet reflexionar de com vivim i a on ens volen portar amb mesures com les retallades.

Reconeix que no s’acostuma al desordre i la violència i creu que "la guerra et fa valorar allò que tens” i que ell va perdre. Insisteix que els corresponsals de guerra són “depressius, borratxos i divorciats”. Per al corresponsal, "la guerra és disfuncional i no ens hi podem acostumar, et dóna sensació de desubicació". Actualment a TV3 només hi ha dues persones que cobreixen aquests tipus de conflictes, junt amb Joan Roura. "Som uns incompresos per a la feina que fem. Ningú vol anar a cobrir guerres".

Discrepa profundament dels 50.000 millions d'euros que el govern espanyol destina a defensa quan "mai farà una guerra i com a molt s'haurà de defensar del Marroc".

Valle s'autodefineix com un xarnego que ha triomfat en la escala social a Catalunya i que reconeix com aquest poble s'emociona i té il·lusió per les coses, a diferència dels extremenys (d'on és original). I assenteix que algun dia explicarà com ho ha fet. De moment, apunta que el seu pare va triomfar ja fa uns anys en aconseguir aquí una casa, un cotxe i un televisor.

Un Nicolàs emotiu, sincer, honest, autèntic, humà, real, proper ens va deixar bocabadats durant quasi bé dues hores. I això que havíem anat a escoltar quatre batalletes...