Calçots amb DO... Osona

Manel Macià a la parada de Sambucus, on venen calçots produïts a Manlleu Foto: Xavier Freixa

El cartell era curiós. L'havien posat ben bé a primera fila de la parada, en ple mercat del dissabte a la plaça major. "Calçots Plana de Vic", hi anunciaven unes lletres de guix sobre pissarra. Es tracta d'una de les sis parades del mercat que venen calçots produïts a Osona, sobretot a la zona de Sentfores, situada als afores de Vic, però també a Manlleu. N'hi ha que ja fa més de 30 anys que conreen aquest tipus de cebes per fer-les a la brasa, encara que el distintiu gastronòmic de la ciutat és la carn de porc i que, d'altra banda, els calçots sempre s'hagin associat a la "marca Valls". La possibilitat que els calçots es puguin plantar tot i el fred hivern de la Plana, la valoració dels productes autòctons per part dels clients i l'estalvi econòmic que representa l'autoproducció, podrien ser les virtuts dels calçots amb "denominació d'origen" osonenca.

"A la Plana de Vic, en comptes de calçots hi ha hagut ceballots", explica Josep Saborit propietari de la parada de Can Planes Bones. Fa uns 12 anys que Saborit conrea calçots i el desembre passat, durant les tres jornades del Mercat Medieval de Vic, en van vendre 11.000 de cuits, a punt per mejar. "Els de Valls n'han sabut més, de promocionar el calçot", opina Saborit. "Sempre he pensat que és una cosa que ens van prendre: aquí ningú va promocionar el ceballot, que es menjava amanit". I rebla el clau: "Estem disgustats que Valls ens hagi passat a davant".

De fet, gràcies a la demanda dels pagesos del Camp de Tarragona per aconseguir un reconeixement de qualitat del producte, els calçots de Valls tenen el distintiu d' Indicació Geogràfica Protegida (IGP) de la Unió Europea. Als anys 70 i 80, els restaurants locals van començar a promocionar-los i a partir d'aquí es van anar extenent a Catalunya, explica Sebastià Banús, vicepresident de la IGP Calçot de Valls. Justament el 26 de gener, celebraran la seva típica festa de la calçotada. "L'època en què els calçots es venen molt és a partir que fan la festa a Valls", diu Saborit. Respecte a la competència dels calçots osonencs, des de la IGP, Banús la qualifica de "relativa": "Nosaltres intentem distingir el producte que es fa al Camp de Tarragona", diu. "Considerem que és on va començar i que tenim la millor varietat".
 Ceballot o ceba autèntica?

A la parada de Planes Bones, Saborit comparteix la idea que té pensada per un futur proper: un restaurant al mas de Sentfores (allà on conrea els seus productes) per "fer calçotades tipus Valls". Ara bé, no només hi oferirien calçots vigatans sinó també els clàssics ceballots de Vic. "Ara convindria fer publicitat del calçot de la Plana de Vic, però m'agradaria fer-ne del també del ceballot", diu Saborit, convençut que la ceba vigatana és més bona. 

Uns metres més enllà, a la parada del mas Can Rafael, Montse Camps té una opinió diferent: "Com la ceba de Valls, no n'hi ha cap". Per això, aquests pagesos amb 70 anys d'història en fa deu que van a buscar el planter de la ceba de Valls, "perquè no té res a veure amb la del Montseny" i "és important que la ceba sigui autèntica". D'altra banda, entre els productors osonencs n'hi ha que es fan la pròpia ceba, com Teresa Margenet, que fa 30 anys que porta la parada de La Codina Nova al mercat de Vic i sempre ha vist calçots conreats a la plana: "Ens surt més a compte que anar-la a comprar a Valls perquè llavors l'has de vendre més cara".

Resistint el fred de Vic

A la Cooperativa Social Sambucus, de la finca Rierola de Manlleu, també conreen calçots. "En fem perquè hi ha demanda i perquè es poden produir a l'hivern", explica un dels responsables, Manel Macià. "Hi ha poques coses que puguis produir a la plana de Vic amb el fred". De la mateixa manera, per Josep Saborit, "la terra és ideal, surten molt bons" i "el calçot plantat a Vic té un gust millor que el de Valls". 

Ara bé, hi ha qui reconeix que el fred de vegades pot ser una pega i fer que el color de la fulla dels calçots no sigui tan bonic. Per això a Can Rafel fins i tot els tapen amb uns plàstics, per contrarestar el temps més temperat del Camp de Tarragona. En aquest sentit, Sebastià Banús, des d'IGP Calçot de Valls, corrobora que és "un cultiu que aguanta molt bé el fred" però que "a Osona això no beneficia massa el calçot" perquè les baixes temperatures en poden aturar el creixement, com passa amb la resta d'hortalisses.

Un altre motiu per conrear calçots a Osona és, segons Montse Camps, el fet que "si una cosa és nostra, la gent t'ho valora més". Des de Sambucus diuen que s'ha "trencat l'estacionalitat" i que "la temporada cada cop s'allarga més per vendre més i perquè la gent ho demana". A Can Planes Bones, per exemple, un restaurant ja els ha encarregat 60.000 calçots per aquesta temporada, i no és l'única comanda que els fan. 

Teresa Margenet també produeix calçots al mas La Codina Nova, als afores de Vic Foto: Xavier Freixa