Cris Juanico entusiasma amb el seu directe als Hostalets

Cris Juanico, el passat dissabte a Balenyà. Foto: Toni Carrasco

El plat fort de la festa major dels Hostalets de Balenyà va tenir lloc, sens dubte, el passat dissabte, amb el concert del menorquí Cris Juanico, que el dia abans havia actuat a casa, a Es Mercadal . L'excantant de Ja t'ho diré va fer un repàs al seu penúltim treball, “Dues pedres”, acompanyat només pel contrabaixista Joan Solà-Morales i un sampler de ritmes electrònics i orgànics.

La seva veu, peculiar, la seva cadència, la seva pronunciació típica de ses pitiuses van arrodonir un concert, amb un centenar de persones de públic entregat que fins i tot li van fer cantar alguns bisos. Quasi bé dues hores de concert no van deixar cap dels presents indiferent. Només lamentar algun petit grup del públic que en ple recital no parava de fer soroll i parlar en veu alta.

Cançons emblemàtiques com  “Loca somera”, “Ses al·lotetes” o “Pedres que rallen”, van mostrar un cantautor intimista, amb sons i ritmes mediterranis en versions musicals de bon escoltar i amb força profunditat, molt agraïdes en aquests temps de superficialitat i de can passa-via.

Un Juanico més que motivat va deixar bon regust de boca a tots els presents,  en espera de poder-lo tornar a veure per la nostra comarca amb el seu darrer treball d'aquest Nadal i que porta per títol, curiosament,  “Un món de nadales”. Un darrer treball passat pel filtre del seu estil i la seva veu, una barreja de jazz i mùsica popular menorquina.

No obstant, la festa en honor de Sant Fruitòs  va començar el passat  divendres amb un monóleg de l'humorista osonenc Peyu i amb la presència de més de dues-centes persones.

Aquest diumenge va tenir lloc la trobada d'acordionistes i aquest dimarts, diada de Sant Fruitòs, la festa ha clos amb l'espectacle musical de Noèlia Mora, anomenat “Record Lírics Musicals” i on s'han pogut escoltar des de clàssics de la lírica com “Carmen” o “Samson i Dalila” fins a peces musicals com “Evita” o “My way”, per acabar amb tradicionals catalanes com el “Cant dels ocells” o “Paraules d'amor”.