Els regidors del PSC de Vic aposten per «una alternativa catalana d'esquerres»

Jacint Raurell i Mari Moyano signen el manifest del sector més catalanista del partit, que aposta pel referèndum i “redreçar” l’espai socialista | Una dotzena de militants i simpatitzants osonencs, com Pere Galobardes i Santi Cerezo, també s’hi adhereixen

Pere Pratdesaba
22 de gener del 2014
Jacint Raurell i Mari Moyano, a la seu del PSC a Vic
Jacint Raurell i Mari Moyano, a la seu del PSC a Vic | A. Costa
Jacint Raurell i Mari Moyano, a la seu del PSC de Vic. Foto d'arxiu: Adrià Costa

Una dotzena de militants i simpatitzants del PSC a Osona han signat el manifest del sector més catalanista del partit a favor de celebrar un referèndum. El document, favorable a les tesis dels diputats crítics Geli, Elena i Ventura, que està penjat a Internet des de dijous, advoca "pel redreçament de l'espai socialista" i "la construcció d'una alternativa catalana d'esquerres". Ja acumula unes 1.500 adhesions.

Entre els signants hi ha els dos regidors del PSC a l’Ajuntament de Vic, Jacint Raurell i Mari Moyano, que mai han amagat el seu vessant catalanista. Moyano, en declaracions a Osona.com fa uns dies , ja va anunciar que es plantejava desvincular-se del partit, després de la polèmica votació al Parlament on es va aprovar demanar a Madrid l'autorització per celebrar la consulta. Més sorprenent és l’adhesió de Raurell qui, en un article publicat a Osona.com , lamentava que no es deixés votar lliurement a cadascun dels diputats socialistes però alhora confiava que la unitat del partit no es trencaria.

Entre els signants, hi ha altres noms coneguts a la comarca, com Santi Cerezo, exregidor de Sant Bartomeu del Grau , i Pere Galobardes, de Torelló, que va donar-se de baixa del PSC aquest estiu . Galobardes va ser la mà dreta de l'ex-alcalde Miquel Franch, durant el seu llarg mandat.

El document, signat per històrics del socialisme com ara Quim Nadal, Antoni Castells, Joan Castells, Montserrat Tura, Maria Badia o Toni Comín, fa una crida a configurar una nova formació socialista per acollir aquells que se sentin orfes d'una “alternativa catalana d'esquerres”.  El text se suporta en “tres pilars”: el primer és que “l’esgotament del pacte constitucional fa del tot necessari revisar les relacions entre Catalunya i l’Estat; el segon, que l’opció de la independència pot ser una sortida però no necessàriament l’única possible a la crisi actual; i el tercer, que oposar-se a la possibilitat de que el poble de Catalunya es pugui pronunciar en un o altre sentit, és una postura inacceptable i antidemocràtica”.
 
El document clou emetent una crida a tots aquells que defensin aquests tres pilars que “es disposin també a treballar, a mitjà termini, pel redreçament de l’espai socialista, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés”.
Arxivat a