El Consell Comarcal d'Osona es reivindica en la commemoració del seu 25è aniversari

Els presidents del Consell Comarcal d'Osona, amb el conseller. D'esquerra a dreta: Joan Usart, Ramon Vall, Francesc Homs, Joan Roca, Enric Castellnou i Miquel Arisa. Foto: Adrià Costa

El Consell Comarcal d’Osona va commemorar aquest dimarts, 18 de novembre, el 25è aniversari de la constitució dels consells comarcals (1988-2013), amb un acte a la sala Sert de l’edifici del Sucre de Vic. La celebració va tenir un caràcter auster i senzill, però va comptar amb tota la plana major de la política osonenca.

L’acte va estar presidit per Joan Roca, president actual del Consell Comarcal d’Osona, i pel conseller de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Francesc Homs. Igualment, hi van assistir-hi quatre dels altres sis  presidents que ha tingut el Consell Comarcal d’Osona durant aquests anys, el delegat del Govern a la Catalunya Central, Juli Gendrau, i la majoria d’alcaldes dels 51 municipis de la comarca. Regidors, consellers comarcals, exalcaldes i persones destacades de la societat osonenca, com Joan Continjoch o l’inspector en cap dels Mossos d’Esquadra a Osona, Francesc Hernàndez, van completar el nombrós públic convidat.

La celebració va estar marcada pel futur incert que planeja sobre els consells comarcals, amb les dues reformes de l’administració local que proposen el govern espanyol i el català, que buidaran moltes de les competències actuals dels ens. Els diversos discursos van incidir en la raó de ser del Consell Comarcal i en la gran tasca realitzada durant aquests 25 anys, “necessària” en una comarca com Osona, configurada per municipis petits. En aquests moments, el Consell Comarcal gestiona l’obtenció de diverses subvencions i serveis tan importants com l’aigua, la recollida de deixalles, menjadors i transport escolar, programes educatius i de promoció econòmica, entre d’altres.

En clau de futur, els missatges es van embolcallar d’optimisme i es va insistir en que la nova llei, sobretot la catalana, representarà una “oportunitat” per adaptar-se a la complicada situació actual, tal com va apuntar Francesc Homs. "Ara tenim una opció real de construir un país nou en molts sentits. Un país més atractiu, millor, més cohesionat socialment, amb més possibilitats de progrés, i de ser ell mateix”, va apuntar el conseller.

El govern català ja ha iniciat el tràmit parlamentari de la nova llei de governs locals, una reforma que pretén ordenar les competències del món local, definir criteris de sostenibilitat financera i eliminar duplicitats. Amb el nou text, els consells comarcals passaran a ser el principal ens de gestió mancomunada de serveis locals, i en els municipis de menys de mil habitants passaran a prestar de forma automàtica els serveis de recollida de residus, aigües residuals, neteja viària i control d'aliments i begudes.

Joan Roca va defensar el paper dels Consells Comarcals. Foto: Adrià Costa

Aquests nous consells comarcals tindran un caràcter més tècnic i seran regits per un consell d'alcaldes, en què els batlles tindran vot ponderat en funció de la població del seu municipi. Aquest nou sistema de govern farà que desapareguin els 1.034 consellers comarcals com a càrrecs de representació política. En el cas d'Osona es tracta de 33 càrrecs que, tot i no tenir sou, reben indemnitzacions per assistència a plenaris i a les comissions de la institució (en el cas de l'equip de govern).

Per altra banda, el govern espanyol també ha presentat la seva proposta de reforma de l'administració local, que està per veure si s’acaba aplicant al Principat, ja que està clar que entrarà amb conflicte amb la nova llei catalana. La iniciativa de l’executiu de Mariano Rajoy podria buidar de competències els municipis petits i mitjans si considera que els serveis que presten són massa cars. Una mesura que a Osona afectaria gairebé de ple perquè s'aplicaria a tots els ajuntaments de menys de 20.000 habitants (només en quedarien al marge Vic i Manlleu).

La subsistència dels municipis petits

En aquest marc, el president actual del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, va reivindicar la feina que s’estava fent des de l’ens, que en moltes ocasions no rebia “la visualització” adequada, ja fos per part de la ciutadania o de la Generalitat. També va defensar la mancomunació de serveis que ofereix el Consell Comarcal, que ha generat un estalvi econòmic i que ha permès la subsistència de molts ajuntaments petits, a qui se’ls han proporcionat diversos serveis, a més de suport tècnic i jurídic.

En la mateixa línia es va expressar el primer president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Usart, que va recordar alguns dels primers passos de l’ens, ara fa 25 anys. “Els petits municipis no es podien mantenir. Però ningú volia renunciar al seu poble”, va explicar. “Aquest suport als petits ajuntaments té molt de sentit en un lloc com Osona. Suposo que en llocs com el Baix Llobregat o el Maresme, on la majoria d’ajuntaments són autosuficients, és diferent”, va argumentar.

Roca va reconèixer que els consells comarcals estaven lligats de peus i mans pel finançament, ja que no tenien instruments per recaptar diners. “Tenim un problema. El finançament només ens arriba del fons de liquiditat de la Generalitat, del convenis de prestacions de serveis i dels consorcis amb els ajuntaments”, va lamentar el president comarcal.

El paper de la Diputació de Barcelona

Joaquim Ferrer, vicepresident tercer i president de l’àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, va centrar el seu discurs en la reforma de l’administració local. “Hem de fer institucions que siguin de qualitat i flexibles”, va apuntar. “Hem viscut uns anys d’incertesa econòmica –va continuar-, a la qual s’hi afegeix ara la incertesa legal. Des la Diputació, però, apostem per acompanyar els municipis en aquest procés de transició”.  Això, segons Ferrer, s’haurà de fer amb un model de “corresponsabilitat”, amb una “visió integrada i integral” entre la Diputació i els consells comarcals.

En aquesta reforma de l’administració local, Ferrer considera que el repte principal serà la distribució de les competències i que l’eix central l’han de marcar l’assistència i la cooperació entre els ajuntaments i el benestar de les persones.

‘Un moment de fer plans’

Per la seva banda, Francesc Homs va fer un elogi explícit a la gent que fa política local. “Els alcaldes i regidors són els autèntics herois de la política del país que, en un temps on no s’estila gaire el compromís polític a nivell institucional més enllà de populismes, demostren la seva responsabilitat, esperit de deure i sacrifici personal”, va dir el conseller de la Presidència i portaveu del Govern. El conseller va voler posar en valor la tasca fonamental amb què tots ells “han contribuït a la construcció del país i que cal tenir present en el moment actual”.

Francesc Homs Foto: Adrià Costa

Homs, en clau més nacional, va recordar les paraules que fa 50 anys va pronunciar l’abat Escarré en una entrevista publicada al diari francès Le Monde, on afirmava que el govern no tenia dret a abusar del seu poder sinó que havia de ser un servidor del poble. “On no hi ha llibertat autèntica no hi ha justícia. I això passa a Espanya”, va dir el monjo en aquella famosa entrevista, encara amb la dictadura de Francisco Franco. Homs va lamentar que aquesta darrera afirmació encara continua vigent.

El conseller va cloure l’acte amb optimisme: “Estem en un moment de fer plans, en què hem iniciat un camí sense opció al retorn on hi ha un grup gegant de gent que creu en aquestes possibilitats reals de tirar endavant aquest procés, tot i els seus defectes i discussions”.  I va afegir: “Són plans com els que ara fa 25 anys van fer els consells comarcals. I la feina ben feta que han fet durant aquest temps és la que ens ha de permetre imaginar-nos un país amb un futur lliure... com deia el pare abat Escarré”.

Vídeo didàctic i distinció a cinc presidents comarcals

L’acte de celebració es va allargar un parell d’hores i va ser presentat per la periodista Eva Torrents. El programa es va iniciar amb el discurs de Joan Roca, al qual va rellevar Joan Usart. Tot seguit, es va projectar un vídeo didàctic, on es mostraven 25 maneres amb les quals la tasca del Consell Comarcal afectava una família qualsevol d’Osona (vegeu, a sota). També van parlar els representants de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Ferrer i Francesc Homs.

Tot seguit, es va viure el moment més emotiu de la vetllada, amb el lliurament d’unes distincions a cinc dels set presidents que ha tingut el Consell Comarcal d’Osona (Jaume Mas es va excusar per feina i Jacint Codina per motius de salut). Joan Usart va ser el primer president de l’ens, del 1988 al 1991. El va rellevar Jacint Codina (1991-1995). Després van venir Ramon Vall (1995-2001),  Enric Castellnou (2001-2003), Jaume Mas (2003-2007) i Miquel Arisa (2007-2011). Des del 2011, el president del Consell Comarcal d’Osona és Joan Roca.

L’acte es va acabar amb un petit refrigeri.

 
El vídeo que es va presentar ahir a la commemoració