Vic aspira a ser la primera gran ciutat que reculli les deixalles porta a porta

L’equip de govern veuria bé el nou sistema de recollida de residus, per raons econòmiques, estètiques i ambientals | La decisió s’ha de prendre aviat, per qüestions de pressupost

Pere Pratdesaba
11 de novembre del 2013
Recollida de cartró i plàstics a Vic, després del mercat setmanal.
Recollida de cartró i plàstics a Vic, després del mercat setmanal. | Adrià Costa
Recollida de cartró i plàstics a Vic, després del mercat setmanal. Foto: Adrià Costa

L’Ajuntament de Vic podria convertir-se ben aviat en la primera gran ciutat de tot el país que implanta el sistema de recollida de residus porta a porta. L’equip de govern de la ciutat, format per CiU i ERC, veuria amb bons ulls la retirada dels contenidors de la ciutat i aplicar el nou sistema, per raons econòmiques i ambientals. Es calcula que s’augmentarien de manera considerable les tones de recollida selectiva.

L’Ajuntament està estudiant la proposta des de l’any 2010. La decisió, però, s’hauria de prendre amb celeritat, ja que l’equip de govern té previst incloure el cost del porta a porta en els pressupostos municipals del 2014, que s’haurien d’aprovar el proper mes de desembre o, a molt estirar, a principis d’any. La raó és clara: la inversió feta en el sistema actual de recollida ja està amortitzada i ara, si no s’apliqués el porta a porta, s’hauria de començar a renovar el material, ja sigui contenidors, maquinària o vehicles, a partir del 2014. La renovació no tindria massa sentit si es decideix aplicar el porta a porta en un futur no massa llunyà.

La recollida selectiva porta a porta consisteix a lliurar els residus al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció. A través d’aquest model es pot fer la recollida de totes les fraccions domèstiques amb recollida a la via pública (resta, matèria orgànica, vidre, envasos i paper i cartró). A Osona, el sistema està molt implantat al sud de la comarca, en els municipis de la Mancomunitat la Plana, i funciona molt bé, amb unes xifres de recollida per sobre de la mitjana catalana i comarcal. Osona té una avantatge en relació a altres comarques, ja que disposa de dues plantes de triatge que permeten augmentar la qualitat de recollida i la quantitat de productes a la fracció multiproductes, tal com estan explicant aquests dies la Manconutitat la Plana i el Consell Comarcal d’Osona en una potent campanya de comunicació .

A Vic, el porta a porta ja s’està aplicant en el comerç i la restauració, amb bons resultats: es recullen cartrons i plàstics a les botigues, i matèria orgànica i vidre a restaurants i bars. “Vic ja té doncs, la cultura del porta a porta”, explica Toni Serrat, regidor d’Economia, Serveis i Urbanisme, el gran impulsor de la iniciativa, junt amb l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal.

En cas d’implantar-se de manera generalitzada, l’Ajuntament tempteja dividir la ciutat en dues zones, separades pel tren i pel riu. En cada una d’elles es farien tres dies de recollida: dos dies d’orgànica i multiproducte, i un dia d’orgànica i rebuig. Un quart dia es faria la recollida de vidre a tota la ciutat alhora.

Millora estètica i beneficis econòmics

Per al regidor Toni Serrat, el porta a porta té moltes avantatges. La primera, de caràcter estètic i sanitari, ja que se suprimirien els 16.000 contenidors que hi ha a la superfície de Vic. Això suposaria millorar visualment l’entorn del patrimoni artístic de la ciutat, a part de la majoria de carrers, on, a més, desapareixerien de cop els problemes de les deixalles que s’acumulen de tant en tant al costat dels contenidors.

El porta a porta, segons Serrat, també portaria incorporat un augment de la recollida selectiva. Actualment, es recullen una mitjana de 18.000 tones anuals de residus a la ciutat de Vic. Gairebé la meitat, un 48%, es tracta de recollida selectiva bruta, una mitjana que supera la catalana i que s’envia a les plantes de triatge. La resta, un 52%, s’envia directament a l’abocador d’Orís. Segons els càlculs dels quals disposa l’Ajuntament, d’aquest 52%, si s’obrissin les bosses, un 41% encara és matèria orgànica. O sigui, que gairebé la meitat no hauria d’anar en aquesta fracció. “Per tant, hi ha molt marge per millorar”, diu Serrat.

Amb el porta a porta, també es considera que s'augmentaria la recollida selectiva neta, que ara està en un 42% del total. Això és degut a l'augment del control, que farien incrementar la qualitat de la distribució selectiva dels veïns.

Des d’una perspectiva mediambiental, aquestes xifres són ja de per sí molt significatives. Però si hi ha afegim l’econòmica, encara ho són més. I és que l’Ajuntament de Vic paga 15,8 euros per cada tona que porta a l’abocador d’Orís. La Generalitat encara té previst penalitzar més els municipis i preveu augmentar aquesta taxa a 30 o 50 euros (a Itàlia ja paguen 30 euros i a Alemanya, 100). Per altra banda, la Generalitat bonifica amb 30 euros cada tona de matèria orgànica que es recull. Els números són clars. Si el 41% de matèria orgànica que es porta a l’abocador d’Orís es recollís bé suposaria un estalvi importat: es deixarien de pagar uns 74.000 euros i se n’ingressarien uns 140.000.

El balanç econòmic si s’entrés ja el porta a porta en els pressupostos del 2014 també seria positiu, segons Serrat. Així, es calcula que amb l’inici de la renovació de contenidors, vehicles  i material, si es continués amb el sistema actual de recollida, s’hi hauria de destinar una partida de 2,7 milions d’euros, 600.000 més que l’any anterior. Si s’apliqués el porta a porta, la quantitat seria sensiblement inferior: 2.6 milions d’euros. Això ja inclouria la nova inversió i l’augment de la plantilla, ja que es passaria dels 18 treballadors actuals als 25 (faria falta més mà d’obra).

Per a Serrat, l’únic problema que presenta el porta a porta és el canvi d’hàbits entre la ciutadania. “En els primers mesos, ja comptem que pot ser tot una mica caòtic”, diu el regidor. “En aquest marc, ja es preveu un percentatge de desobediència que s’haurà de gestionar i resoldre”, afegeix.

Una decisió política?

En les properes setmanes, l’equip de govern promourà una campanya informativa a les entitats, col·lectius i associacions de la ciutat, per explicar els avantatges del nou sistema. També es farà una roda de trobades amb totes les formacions polítiques, per tal de prendre una decisió consensuada. Algun partit, com Solidaritat, ja ha apuntat que la postura del seu regidor serà la que prengui l’assemblea local del seu partit, per votació. D’altres formacions encara no s’han pronunciat, tot i que algunes ho portaven al seu programa polític.

“Si ens ho plantegem com a tema polític, ens equivocarem”, argumenta Toni Serrat. “Es tracta d’una decisió de ciutat, i tots hem de ser-hi”, afegeix. Cal recordar que l’any 2015 hi han eleccions municipals i la mesura podria significar un desgast per als partits que la impulsin, ja que es dóna per descomptat que, al menys en els primers mesos, suposarà un greu problema per als veïns.

L’equip de govern calcula tenir-ho tot enllestit a principis de desembre, per poder-ho incloure en els pressupostos del 2014.

El Govern aposta fort pel porta a porta

El Govern de la Generalitat també disposa d’unes dades que demostren que el model porta a porta –més enllà d'un esforç superior per part dels veïns- és molt més efectiu que el de contenidors, tal com va defensar fa uns dies el director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost . A més, econòmicament té un cost similar (68 euros per habitant respecte els 69 del model convencional). A Catalunya es va començar a implantar el 2000 i ara ja el fan servir 106 dels 947 municipis.

De fet, els objectius del nou Pla de residus, que s'ha d'aprovar el mes de desembre, pretenen assolir a Catalunya un percentatge del 60%, 21 punts més que ara, de cara al 2020. Per aconseguir-ho, es pretén penalitzar els municipis que reciclin menys augmentant la taxa per dur escombraries als abocadors, tal com ja hem esmentat.

Per aconseguir aquestes ambicioses xifres, el porta a porta hauria de començar a implantar-se en ciutats grans. És per això que des de l’ACR es tenen moltes esperances amb la possibilitat que Vic, amb 40.000 habitants, es converteixi l'any vinent amb la ciutat més gran que el prova. Si funciona, es confia que provoqui un efecte de contagi en d’altres grans municipis.

De moment, per contribuir a la causa, els representants de la Generalitat, via ACR, i de la Diputació de Barcelona, s’han compromès a finançar part del cost de la implantació del servei a la ciutat de Vic, que es calcula que serà de 700.000 euros (compra de contenidors per a les famílies, campanya informativa...). Aquesta quantitat la pagaran a parts iguals, un terç cada un, l’Ajuntament, la Diputació i l’ACR.

Dades de la recollida de residus a Osona, per municipis



Els contenidors poden desaparèixer del nucli urbà de Vic. Foto: Adrià Costa
Arxivat a