ERC porta a la justícia argentina l'afusellament de quatre alcaldes osonencs durant el franquisme

El 13 d’agost de 1940, la Gestapo i el policia espanyol que havia preparat la detenció, Pedro Urraca Rendueles, irrompien al domicili del president Lluís Companys i la seva esposa Carme Ballester a la localitat  bretona de La Baule. El 15 d’octubre d’aquell mateix any, el president de la Generalitat a l’exili es convertia en el primer representant elegit democràticament a Europa afusellat.
 

Han passat 73 anys, gairebé quatre dècades de democràcia i una llei de memòria històrica sense conseqüències jurídiques. Però el dossier Companys resta obert: les autoritats espanyoles segueixen avalant el judici contra el president. Ni PP ni PSOE no han volgut posar-se al nivell de la resta de països que van patir una dictadura i es neguen a anul·lar els judicis contra el president de la Generalitat i contra 110.000 catalans que el franquisme va sentenciar. 
 

Ha hagut de ser una jutgessa argentina, María Romilda Servini, qui tres anys després d’iniciar una macroinvestigació sobre els crims contra la humanitat comesos durant el franquisme, hagi obert un sumari per tortures en el tardofranquisme en ordre internacional de crida i cerca de quatre policies franquistes. En el marc de la "querella argentina", ERC presenta aquest dimarts 15 d'octubre una querella específica per crims contra la humanitat davant la mateixa jutgessa contra l’Estat espanyol per l’afusellament de qui fou també un dels fundadors del partit republicà. A banda del cas del president Companys, ERC inclou en la demanda els casos de 45 alcaldes i dos diputats d’ERC que també foren afusellats després de la Guerra Civil espanyola. 

La querella té un alt component osonenc. En primer lloc, la demanda la presentarà el diputat d'ERC al Congrés espanyol Joan Tardà, aquest dimarts i coincidint amb l'aniversari de l'afusellament de Companys. A l'acte, l'acompanyarà el regidor republicà de Muntanyola, Toni Bou.

Pel que fa a la demanda dels casos dels alcaldes afusellats, n'hi ha quatre d'Osona: Leandre Salomó i Torné de Montesquiu, Joan Portús i Basagaña de Sant Quirze de Besora, Ramon Blasi i Blasi de Taradell, i Pere Gorchs i Font de Perafita.
 

Querella internacional

Segons el diputat Joan Tardà, “aquesta querella per crims contra la humanitat s’escau també en aplicació de l’estatut de Nuremberg, perquè l’any 1946 l’ONU va qualificar el franquisme de règim feixista aliat de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. I quan el 1950 l’ONU permet l’entrada d’Espanya, una part substancial d’aquesta resolució de quatre anys enrere es manté vigent”. 

 

Tardà insisteix el cas de Companys no pretén una persecució de persones, tenint en compte que ja no queda cap funcionari viu d’aquella època, sinó determinar qui és el responsable subsidiari d’aquell crim en l’actualitat. És a dir, ERC busca encausar tots els responsables dels crims del franquisme, els d’aquella època i els que han contribuït a la manca de reparació obstruint la justícia, forçant una mena de “judici polític al règim franquista, beneficiat per una llei de punt i final de 1977” que els partits van rubricar amb l’anomenada Transició espanyola.