La gran riuada de 1863, ara fa 150 anys, va deixar un centenar de morts a Vic

L’exposició es pot visitar, fins al 20 d’octubre, al Centre d’Arts Contemporànies de Vic. Foto: Adrià Costa

El 8 d’octubre de 1863, ara fa 150 anys, entre mitjanit i matinada, una riuada espantosa va commoure el barri de la Calla i altres indrets de la ciutat de Vic. Les inundacions del riu Méder van abastar des del Blanqueig de la Codina fins als pas d’en Mambla, van ensorrar una trentena de cases i una seixantena van quedar en estat de ruïna. Les cròniques de l’època apunten que l’aigua va pujar el seu nivell fins a set metres i mig en algun tram. Es van comptabilitzar prop d'un centenar de morts, molts d’ells colgats a sota els edificis.

Les dades meteorològiques feien preveure pluges intenses a Vic, però en cap cas de la dimensió que realment van tenir. No va ser així i l’aigua va caure de manera sobtada i en molt poc temps, els carrers de Vic van quedar negats i la riuada es va endur animals, arbres, cases i també a persones que vivien a prop del riu.

El barri de la Calla era una zona amb cases humils, moltes havien estat construïdes a base de tàpies i fang. La riuada les va desfer i fins i tot "algunes van caure senceres", segons explica l’historiador Pasqual Bernat. Els veïns  fugien passant d’una casa a l’altre, pels forats o les teulades, tot en negra nit.

Vídeo de TV3

Tot i que les cròniques parlen de prop d'un centenar de morts, també hi va haver molts desapareguts. Pasqual Bernat explica que els dies següents al desastre  es van trobar cadàvers al llarg de tot el riu Méder. Molts, però, van desaparèixer totalment colgats pel fang.

La solidaritat dels vigatans, en rals

“La riuada va fer prop d’un centenar de morts i moltes persones es van quedar sense casa. Els vigatans van ser molt solidaris, de seguida es van mobilitzar per recollir roba usada, oferir àpats gratuïts als afectats, recapte de diners, fins i tot l’alcalde del moment, Josep Giró i Torà, va obrir la seva farmàcia perquè tothom prengués els medicaments que necessitava”, explica Bernat. De fet, tan bon punt va passar la riuada es va obrir una subscripció benèfica per als damnificats que va recollir 367.361 rals. Els danys dels bens i immobles es van quantificar en dos milions de rals.

L’any 1913, cinquanta després de la tragèdia, es va commemorar amb un monument a l’entrada del carrer Sant Francesc. La riuada al barri va impressionar a prohoms de l’època com Jacint Verdaguer i el canonge Collell. Els fets van servir d’inspiració en algunes de les seves obres.

Un dels llibres que reflecteix de manera més complerta el que va passar és “Desgracias de Vich. Breve historia de las que causó la avenida del Méder en la madrugada del dia 8 de octubre de 1863”, dels autors Francesc d’Assis Aguilar i Joaquim Salarich

Una exposició

Coincidint amb l’inici de les festes del barri, l’Associació de veïns i veïnes de la Calla i el Pla de barris de l’Ajuntament de Vic van organitzar aquest dimarts un acte commemoratiu dels 150 anys de la riuada de 1863, al Centre d’Arts Contemporànies de Vic, en el que Pasqual Bernat va oferir una xerrada (foto, a la dreta).

A l’acte es va inaugurar l’exposició  “L’aiguat de Vic de 1863”, amb el material gràfic que s’ha pogut trobar a la Biblioteca Joan Triadú, Col·legi Sant Miquel dels Sants i als arxius municipal, comarcal i Episcopal de Vic.

L’exposició estarà oberta tots els dies de les festes del barri (del 8 al 20 d’octubre). De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 hores i de 17.00 a 20.00h. Dissabtes d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00h

Mapa cartogràfic de les inundacions.