Mengen gossos els silurs del pantà de Sau?

Els 50 anys de l'embassament, tenyits per la llegenda negra d'un peix que ha colonitzat les seves aigües

Maria Macià/Quico Sallés
01 de setembre del 2013
Un silur amb una vamba a la boca. Foto: Gerard Tomàs

Enguany se celebren els 50 anys de la posada en funcionament del pantà de Sau, a Osona. Tota una efemèride per a una infraestructura que s'ha desenvolupat com un escenari perfecte per al turisme i l'esport. Precisament, ha estat l'activitat pesquera la que durant els darrers anys ha escrit una veritable llegenda negra: la colonització de les aigües del pantà pel silur.

Es tracta d'un peix invasor que entorn de l'any 2000 va ser importat, segons sembla, per una iniciativa adreçada als  tour-operadors alemanys. I a banda de ser un reclam turístic per practicar la pesca, també és molt preuat pels immigrants de països de l'est que el pesquen per menjar-se'l.

Els silurs són peixos especialment agressius que fan les delícies dels pescadors per les seves lluites a l'hora de treure'ls de l'aigua. El seu caràcter violent els ha envoltat d'una àurea de peixos depredadors fins al punt que pescadors consultats per Osona.com expliquen casos de gossos desapareguts en les tèrboles aigües del pantà, suposadament víctimes dels silurs.

"S'explica això dels gossos, però no m'estranyaria... el que sí que he vist són silurs oberts amb ànecs i gavines senceres dins de l'estòmac", explica en Gerard (foto lateral), un jove pescador expert en aquestes bèsties d'aigua.

Els coneixedors del pantà admeten que la població de gavians, gavines i ànecs ha minvat considerablement des de la proliferació dels silurs. La multiplicació d'aquests animals està causant greus problemes ecològics, ja que s'alimenten d'altres espècies autòctones, mentre que ells no tenen cap depredador.

L'agressivitat d'aquests peixos s'utilitza per pescar-los. A Mequinensa, els capturen picant l'aigua amb peus d'ànec. "El silur mossega però deixa immediatament la presa en adonar-se que no es comestible", apunta en Gerard, que admet algun "ensurt" per les mandíbules d'aquest peix. "Vés a saber, si un nen picant de peus a l'aigua, atrau un silur dels grossos i de l'estrebada l'ofega!", assenyala en Pere, un altre pescador del pantà.

Sia com sia, cada cop hi ha més silurs, i són més grossos. Les seves dimensions, que poden arribar als 2'5 metres de llargada i més de 100 kg. de pes, juntament amb el seu lleig aspecte han convertit aquest peix en un monstre de llegenda. Preguntar als pescadors sobre el gos engolit per un silur a Sau té una resposta col·lectiva: arronsar les espatlles, tancar els llavis i, amb la vista apagada, pronunciar "ho he sentit a dir i no m'estranyaria".

- Els experts consideren una barbaritat ecològica la introducció de silurs al pantà de Sau. (Osona.com, 15/05/2003).
Arxivat a