14
d'abril
del
2013
Actualitzat
el
21
d'octubre
del
2014
a les
12:52h
Espectacular imatge de trons, a Sant Boi de Lluçanès. Foto: Josep Martínez CastroEl Lluçanès i el Moianès ho tenen cru per esdevenir comarca. L’esborrany de l'avantprojecte de llei de governs locals de Catalunya, que ha elaborat el Departament de Governació i que aquest any hauria de començar la seva tramitació parlamentària, preveu la creació de noves comarques, però ho condiciona a aspectes com ara el fet que els límits territorials quedin compresos dins una mateixa vegueria o que agrupi municipis que sumin almenys 15.000 habitants.
El Moianès, que inclou la població osonenca de Collsuspina, no contempla la primera condició. ja que els municipis que formen part del Vallès Oriental no estan integrats a la que seria vegueria de la Catalunya Central, i hores d'ara, la població de la comarca natural se situa en uns 14.000 habitants. Pel que fa a aquesta darrera condició, té alguns matisos, ja que les previsions del mateix Consorci del Moianès contempla que s'arribi als 16.000 habitants el 2015.
Pel que fa al Lluçanès, sí que tots els seus municipis estan inclosos dins d'una mateixa vegueria, la de la Catalunya Central, però només sumen uns 8.500 habitants. El Lluçanès està format per 13 poblacions: 11 que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), una al Bages (Sant Feliu Sasserra) i una darrera al Berguedà (Santa Maria de Merlès).
L’esborrany de Governació és una gerra d’aigua freda a les aspiracions comarcals que des de fa anys es reclamen des del Lluçanès, tant des d’entitats, com ajuntaments o plataformes. Més si tenim en compte que fa uns dies, la mateixa vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va deixar la porta oberta a la creació de noves comarques , sempre que no suposessin cap cost ni estructura addicionals. Fins i tot, va fer una al·lusió directa al Lluçanès.
L'avantprojecte també contempla la substitució de la comarca del Barcelonès per una de nova que integrarà en l'Àrea Metropolitana de Barcelona municipis del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Occidental.
Una reclamació històrica
La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. En els darrers temps, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi, entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.
Una representació d'alcaldes del Lluçanès, el 2010, amb Jordi Ausàs i Carles Bassaganya, quan van entrar al registre de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès. Foto: Consorci del LluçanèsL'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes. Sant Bartomeu del Grau, que va fer un referèndum sobre el tema a l’any 2006, no s’hi va adherir. La consulta popular en aquest municipi va tenir un resultat contundent: victòria aclaparadora dels veïns que volien pertànyer a la comarca d’Osona.
Un estudi avala la reconversió del Lluçanès en comarca per raons de finançament