Joana Ortega no descarta que el Lluçanès pugui esdevenir comarca

La nova Llei de governs locals contempla aquesta possibilitat, sempre que no suposi cap cost ni estructures addicionals.

| 04/03/2013 a les 08:46h
Arxivat a: Política, Joana Ortega, Lluçanès
Aquesta notícia es va publicar originalment el 04/03/2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una representació d'alcaldes del Lluçanès, el 2010, amb Jordi Ausàs i Carles Bassaganya, quan van entrar al registre de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès. Foto: Consorci del Lluçanès

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, no ha descartat aquest diumenge crear noves comarques sempre que no suposin cap cost ni estructura addicionals. L'avantprojecte de Llei de governs locals que impulsa l'executiu català obre la porta a aquesta possibilitat. Una mesura que afectaria de ple el Lluçanès, on des de fa molts anys alguns ajuntaments, plataformes i entitats reclamen una nova entitat comarcal.

El Lluçanès està format per 13 municipis: onze que pertanyen a Osona (Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Martí d'Albars i Sobremunt), un al Bages (Sant Feliu Sasserra) i un darrer al Berguedà (Santa Maria de Merlès).

Ortega ha fet referència directa al Lluçanès (juntament amb el Moianès), i ha subratllat que hi ha municipis de la Catalunya Central que mancomunarien millor els serveis no sent de la mateixa comarca. De fet, al Lluçanès ja s'estan mancomunant alguns serveis de manera particular a través del Consorci de Municipis , ens que pateix una greu crisi econòmica a causa de les retallades.

La vicepresidenta del Govern ha defensat prestar serveis intentant que les comarques no acabin sent unes "barreres estructurals que no permetin aquesta flexibilitat i aquesta mancomunació de serveis". Això sí, ha deixat clar que l’executiu català no pensa augmentar en cap cas els nivells d'administració. D'aquesta forma, Ortega ha obert la porta a què es puguin mancomunar serveis entre municipis que no formin part ara per ara mateix de la mateixa comarca. Això, a la pràctica, podria suposar crear noves comarques si no implica cap cost ni estructura addicional.

La possible creació de noves comarques arriba només uns dies després que la mateix Ortega afirmés que la futura Llei de governs locals buidarà de pes polític els consells comarcals . Concretament, el Govern es planteja l'eliminació dels consellers dels diversos partits i limitar la representativitat institucional al ja existent consell d'alcaldes. A més, es preveu que les poblacions amb menys de mil habitants "veuran delegades algunes competències a les comarques de manera automàtica". Així, la comarca esdevindrà, segons Ortega, "l'ens bàsic de prestació de serveis de forma mancomuncada".

Una reclamació històrica

La demanda de comarcalitat del Lluçanès és una reivindicació històrica del territori que es va revitalitzar a partir de l’any 2003, amb la creació de la plataforma El Lluçanès és comarca. En els darrers temps, s’ha tornat a posar al damunt de la taula la proposta, amb un contingut molt més econòmic. Els impulsors, avalats per un estudi, entenen que si el Lluçanès fos comarca seria molt més fàcil accedir a determinades subvencions que asseguressin el finançament per fer front a les necessitats del territori.

L'any 2010, una representació dels alcaldes del Lluçanès van entrar al registre de la conselleria de Governació de la Generalitat la proposta de comarcalitat del Lluçanès, en base a l’article 6 de la LOC. La proposta va comptar amb el suport de 12 dels 13 municipis del Lluçanès, encapçalats pels seus alcaldes. Sant Bartomeu del Grau, que va fer un referèndum sobre el tema a l’any 2006, no s’hi va adherir. La consulta popular en aquest municipi va tenir un resultat contundent:  victòria aclaparadora dels veïns que volien pertànyer a la comarca d’Osona.

L'anunci de Joana Ortega coincideix amb la reactivació de la plataforma El Lluçanès és comarca, que ha convocat una reunió per al proper divendres, 8 de març, a l'Ateneu Lokal de Prats de Lluçanès. La trobada està oberta a tothom que vulgui col·laborar en la reivindicació.

Un estudi avala la reconversió del Lluçanès en comarca per raons de finançament

El referèndum a Sant Bartomeu del Grau

També us pot interessar

 

COMENTARIS

El Lluçanès es mereix ser anomenat "Comarca".
MIK., 04/03/2013 a les 09:53
+9
-5

Cap problema: al Lluçanès hi viu tanta gent com a Tona, però s'avenen molt i són molt originals. Tona no es mereix ser comarca, encara.

Josep Maria Freixanet i Mayans és amor.

En "Cuca" és amor.



lluçanes
osonenc, 04/03/2013 a les 20:31
+2
-2
el lluçanés ja pot ser comarca , però sant bartomeu vol se d'osona i és i serà d'osona.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Ferran Latorre, en una imatge d'arxiu. | ferranlatorre.comferranlatorre.com
01/01/1970
L'alpinista ha arribat el sostre del món aquest matí de dissabte | El vigatà ha necessitat oxigen artifical per completar-lo
01/01/1970
Els artefactes no disposaven dels sistemes de seguretat però sí que tenien el detonador i explosiu
Miquel Martí i Pol, en una imatge d'arxiu
01/01/1970
El Consell de Govern farà la distinció de manera conjunta amb Lluís Llach

Àngel Ros al claustre de la Seu Vella de Lleida | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Lleida acusa part de l'oposició de presentar-lo com un "fatxa espanyolista" pels carrers franquistes practicant una política de desgast i carrega contra el PDECat per escalfar el tema lingüístic "mentre buscava els vots de C's o el PP" | Afirma que té projecte per anys i admet que va ser un error dir el 2011 i el 2015 que no es presentaria més com a paer en cap: "Prometo que el 2019 no diré que és l'últim cop"
01/01/1970
El 87% dels participants en la votació rebutgen la iniciativa | Han votat 1.739 persones, un 26% del cens, en tres diumenges consecutius
01/01/1970
ERC se situaria molt a prop de Barcelona en Comú, amb vuit regidors, tres més que els que té ara | El PDECat n'obtindria sis, quatre menys dels que té actualment Xavier Trias