Sami Abdul-Jawad: «Els israelians volen tota Palestina buida de palestins»

El pediatre, d’origen palestí i que treballa al CAP del Remei de Vic, viu amb neguit el conflicte al seu país. Els seus germans, cunyats i nebots resideixen a Cisjordània.

| 27/11/2012 a les 11:15h
Arxivat a: Política, Israel, Palestina
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/11/2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sami Abdul. Foto: Nofre Pasqual

Sami Abdul-Jawad (Salfit,1952) és un home tranquil i a qui li agrada escoltar. Va néixer a Palestina ara fa 60 anys i des de en fa 40 viu a Catalunya. A Vic va arribar-hi per feina l’any 1982 i des de llavors ja no n’ha marxat mai. És palestí, però també es considera català, i des de la distància viu amb preocupació la nova escalada de violència que s’està vivint a la seva terra, a la que assegura vol tornar quan es jubili d’aquí a cinc anys. La seva condició de pediatre al CAP del Remei li ha permès estar molt en contacte amb la immigració magribina arribada en els últims anys. Considera que els nouvinguts no poden viure d’esquena a la societat que els ha acollit i que diu que s’han d’integrar sense oblidar els seus orígens.

- El conflicte àrab-israelià ha tornat a viure un episodi de violència. Novament les bombes han tornat a esclatar a Gaza. Com ho ha viscut?   

- Aquí ho vivim tots amb impotència i tristesa perquè és repetitiu. Cada dos per tres hi som. És normal a la política expansionista d’Israel. Al marge dels bombardejos, la ciutadania és qui en pateix les conseqüències. Cada dos per tres Israel té el pretext per atacar Gaza. El bloqueig per terra, mar i aire és total. Recordeu el cas del vaixell Mármara en el que hi anava la vigatana Laura Arnau?  A Cisjordània la pressió és menor, però també hi és.  Que podem fer des d’aquí? Mobilitzar-nos, condemnar, parlar amb la gent d’aquí perquè es mobilitzi, que es manifesti per demanar més fermesa als Estats europeus, perquè no venguin armes a Israel, boicotejar els productes d’Israel.... i poca cosa menys podem fer.

- Aquí tenim la impressió que aquest conflicte mai no s’acabarà, que els períodes de tranquil·litat i les d’hostilitats s’aniran succeint. Ho veu igual?

- Jo no veig cap possibilitat que s’acabi. Qui coneix la història del sionisme sap que Israel mai deixarà escapar Palestina. Els israelians volen tota Palestina buida de palestins. Ells consideren que l’estat natural dels Palestins és Jordània i amb això nosaltres no hi estem d’acord. Tots els observadors i corresponsals internacionals apunten que els acord d’Oslo (1993) van ser molt favorables a Israel i tot i així no els apliquen. Amb aquestes condicions, arribar a un acord digne i just és impossible.

- Hamàs és més radical que l’Autoritat Nacional Palestina?

- Sí, és més radical. Però sempre es parla de Hamàs, mentre que a Israel hi ha grupuscles molt més radicals. A veure, el ministre d’Afers Exteriors israelià, Avigdor Lieberman,  és molt més radical que qualsevol membre de Hamàs i hi ha grups encara més radicals que volen expulsar a tots els palestins. Netanyahu està rodejat de gent molt fanàtica. L’opinió pública israeliana també està en contra dels palestins. En els darrers bombardejos el 84 per cent dels israelians hi estaven a favor i quan es bombardeja Gaza és garantia de morts civils palestins,  ja que és el territori més densament poblat del món.  Ara, per exemple, estan en època electoral. El que és trist és que si aquí els partits fan propostes socials, econòmiques.... allà rivalitzen a veure qui mata més palestins, qui serà més dur. Cada vegada que hi ha eleccions es produeixen atacs contra els palestins. Quan van assassinar a Isaac Rabin (1985),  Simon Peres va bombardejar una escola de les Nacions Unides al sud del Líban i va matar a un centenar de persones. Tot per augmentar la seva popularitat. La societat israeliana s’ha tornat una mica feixista.

- L’Estat palestí existeix des de l’any 1988 quan el va proclamar Yassir Arafat. Des de la seva mort –el 2004- , però,  sembla que la inestabilitat ha tornat a la regió. És així? Veu probable una quarta intifada?
 
- La primera intifada va ser aquella en la que els nens atacaven els tancs israelians amb pedres,  la segona ja va ser més sagnant. Jo crec, però, que van deixar la societat palestina molt esgotada. A Cisjordània la resposta d’Israel va ser brutal. Ara bé, el poble palestí no es rendirà mai. Jo fa 40 anys que visc aquí, però mai no renunciaré a Palestina. Els meus fills són nascuts aquí, però es consideren catalano-palestins. Si cal una quarta intidafa,  perquè no? Els israelians fan tot el possible perquè renunciem,  però no ho aconseguiran.

- I de Yassir Arafat, que ens en pot dir?

- Yassir Arafat era primer una persona no desitjada. Amb tot, gràcies als acords d’Oslo va aconseguir ser acceptat, especialment a Europa. Ara bé, l’Estat palestí no existeix. Israel no vol renunciar a Cisjordània. Els israelians només accepten una mena de poders locals palestins, mantenint ells el control de les fronteres, dels recursos naturals... especialment l’aigua. L’estat d’Israel està obligat,  com a força ocupant, a garantir uns mínims per a la subsistència del poble palestí i no fa res més.

- Com valora el paper de la comunitat internacional i de les Nacions Unides en el conflicte?  

- No hi ha cap voluntat d’obligar a Israel a complir les resolucions de les Nacions Unides. Si un altre país, com ara Sèrbia, no les compleix, li envien els exèrcits.  A Irak es van inventar les armes de les destrucció massiva i sense mandat les Nacions Unides els van atacar. El poder del Lobby Jueu sionista al món és molt gran. Ens parlen encara de l’Holocaust i jo dic, em pregunto,  que estan fent ells amb el poble palestí? A Israel mai no li han imposat mai cap sanció econòmica ni política per tots les atrocitats que ha fet. Recordeu la invasió del sud del Líban l’any 1982 per part dels israelians? Al camp de refugiats de Sabra i Shatila hi van morir 5.000 palestins i mai no s’ha condemnat a Israel. És injust i increïble. Aquí a Europa, si critiques a l’estat d’Israel, t’acusen d’antisemita.

- La seva família ha estat víctima d’aquest conflicte?  

- Jo tinc tota la meva família a Cisjordània. Els meus germans, cunyats i nebots viuen allà. El germà de la meva dona ha estat a la presó des de l’any 1992 i ha sortit fa poc gràcies a l’acord d’alliberament del soldat israelià Gilat Shalit. Fa anys, un cosí meu va morir atropellat per un camió militar israelià, i no va ser un accident.

- Per què va marxar de Palestina?

- Jo després d’acabar el batxillerat volia estudiar. A més, volia acontentar al meu pare que, tot i que va morir quan jo era molt jove, sempre havia dit que volia que un dels seus fills fos metge. I com que a Palestina no hi havia facultat de Medicina, vaig haver de marxar.

- I com va arribar a Catalunya?

- No era la meva primera opció. Els palestins acostumàvem a anar a estudiar a Irak o a Egipte, però per culpa dels conflictes polítics no em van deixar entrar i vaig haver d’optar per venir a Europa. M’havia plantejat anar a Anglaterra, però venir a Espanya era més barat. Un amic meu que estudiava aquí em va acabar de convèncer.

- Vostè va arribar a Catalunya l’any 1972. Aquí , per desconeixement, tendim a posar a tots els musulmans en el mateix sac, sense distingir si provenen del Marroc o d’Egipte.  Li molesta?  

- Jo crec que la gent cada vegada ho entén més tot,  tot i que sí que es tendeix a generalitzar. És com els xinesos i coreans i japonesos. Jo sovint explico que no te res a veure un àrab amb un persa. Tenen en comú la religió,  però la història i la cultura són diferents. Ara bé, no em molesta.

- Ha tingut mai cap problema per la seva condició de musulmà a Catalunya?

- No. Sóc musulmà, però no he practicat mai els preceptes de l’Islam. Per a mi la religió és una qüestió cultural i filosòfica. Sempre dic que si la religió ha de dirigir el país, malament.  Els meus germans són molt religiosos,  però no radicals. Aquest fet comporta que de vegades en discutim, però res més.

- Que entén vostè per integració?  

- Si vas a un país, has de compartir la història, la llengua i la cultura. El que no potser és que no et relacionis. Jo, com a metge, he tingut alguna discussió amb algun immigrant magribí –sobretot dones- que fa molts anys que viu aquí i que no sap parlar ni en català ni en castellà. Alguns d’ells són incapaços d’explicar-me que li passa al seu fill. N’hi ha que em demanen que els parli en àrab, però jo m’hi nego. No es pot viure d’esquena a la societat que t’acull. Això no vol dir que hagis de renunciar a la teva cultura, a les teves tradicions. Jo he estudiat la cultura i les tradicions catalanes i ara em considero tan català com palestí.

- En el cas de Vic la immigració marroquina és important, veu algun perill de conflicte?

- No, rotundament no. La societat vigatana i catalana és molt civilitzada, raonable i no conflictiva. Tampoc no és una societat racista. Pot sortir un Anglada, però afortunadament els intransigents sempre són minoria. Ara bé, també he de dir que alguns immigrants estan sotmesos a condicions laborals properes a l’esclavatge. A les indústries càrnies està ple de marroquins que treballen 14 i 15 hores al dia per 800 euros. Però això no passa només aquí, recordeu l’explosió de violència de fa uns anys a El Ejido?

- Catalunya viu moments transcendents. Després de les eleccions del 25N, el país ha entrat en una nova etapa que pot comportar la creació de l’Estat català. Com està vivint aquest procés?

- Jo estic a favor de l’autodeterminació de tots els pobles. Si estic a favor de l’autodeterminació del poble palestí no puc estar-ho menys de la del poble català. Si això s’ha de denominar independència o no,  ja no hi entro. També vull dir que crec que l’Artur Mas ha aprofitat aquesta onada sobiranista per no haver d’explicar la seva incompetència davant de la Generalitat, això per a mi està claríssim. No creguem que la independència resoldrà tot els problemes del país com ara l’atur.

- Com a palestí, quin sentiment li provoca veure que aquí la independència pot aconseguir-se per la via democràtica mentre que el seu país, tot i ser independent,  viu sempre amenaçat per les bombes israelianes?

- Sí que em fa una mica d’enveja. Jo tinc els passaports espanyol i jordà. Considero que aquests dos passaports són prestats,  no són el que jo desitjo, perquè no tinc estat. Si acabo tenint passaport català,  em sentiré en part compensat;  ja que em considero mig català.

- Què fa la comunitat palestina a Catalunya, és molt nombrosa?

- La comunitat palestina de Catalunya l’integrem al voltant de 200 persones. Fem algunes trobades durant l’any i mantenim algunes celebracions com la del Xai o el Ramadà. Pel maig també celebrem també la festa del Nakba, que commemora l’ocupació de Palestina i la creació de l’estat d’Israel. Nosaltres, com els catalans, també celebrem les desgràcies. I des de fa uns anys atorguem el premi Esperança, amb el qual distingim al alguna persona d’aquí que s’ha significat amb la nostra causa.

- Parlem de la seva professió. Vostè és pediatre al CAP del Remei. Com veu l’atenció primària en aquests moments al nostre país?

- El sistema encara resisteix. És cert que hi ha retallades. Al CAP potser ho notem menys que els hospitals. Sí que hi ha hagut un increment de la pressió assistencial; ja que molta gent s’ha donat de baixa de les mútues. La sanitat pública, globalment, funciona. La gent està contenta. És veritat que als metges ens han retallat el sou, però no per deixar de cobrar 300 o 400 euros al mes hem deixat d’atendre bé als nostres pacients. Per ètica, la davallada del sou no ha de repercutir a l’assistència dels nostres pacients.

- Per cert, viatja molt a Palestina? Li agradaria tornar-hi algun dia per quedar-s’hi?

- Hi vaig cada any perquè hi tinc molta família i la trobo a faltar. A més, a mesura que em faig més gran, més ho necessito. Quan era més jove no podia fer-ho tant, però ho necessitava menys. També he de dir que per a mi és més fàcil anar a Pequin que entrar a Palestina. I és que, per molt passaport espanyol que tingui, a ulls dels israelians sóc palestí. Un cop la meva dona i els meus fills van anar anar-hi a través de Tel Aviv i no els van deixar entrar,  van a haver de tornar. I respecte a tornar-hi a viure? Doncs ara els meus fills són grans i quan em jubili,  d’aquí a cinc anys, no ho descarto. M’agradaria.

També us pot interessar

 

COMENTARIS

.
Esteve, 27/11/2012 a les 23:37
+20
-2
El Doctor Sami, és segurament, d'aquells regals que al llarg de la vida tens la sort de trobar-te. La sort, que un dia va voler que fos el metge de les meves filles, però també la sort de descobrir que a més d'un gran metge, és un bon amic i millor persona.
Esteve
jordi , 28/11/2012 a les 10:53
+6
-1
Comparteixo el teu comentari Esteve , El amigo Sami es un mes de la familia . GRAN SAMI!!!
es cert
Anònim, 28/11/2012 a les 12:05
+7
-1
corraboro el comentari anterior, jo també hi havia portat amb ell el meu fill, ja fa molts anys a l'Aliança, molt agradable certament, imagino que deu patir per el conflicte amb la seva gent, desitjo que tot vagi be per ell i la seva família i amics.
Gran Sami
Anònim, 28/11/2012 a les 20:32
+5
-1
Felicitats Sami, ets una bellissima persona i molt estimada per tothom que et coneix.

anims i esperem que el món canvii alguna vegada i els palestins tingueu pau i qualitat de vida.
tot el meu suport
Anònim, 29/11/2012 a les 17:19
+4
-1
Dr Sami; tot el meu suport per el teu poble, ets una magnifica persona a mes d'un gran profesional.ojala s' atures aquesta barbarie.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Senyera gegant al Prat Verd de Malla, el passat 2014 | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
L’acte és una crida a la democràcia i a la participació al referèndum de l’1-O
Les marxes pageses s'estendran arreu de Catalunya el pròxim divendres 29 de setembre. | Adrià Costa.
01/01/1970
A les comarques de Lleida i a Osona aquest dissabte 23 de setembre | Divendres 29 ho farà a la resta de Catalunya
Doctor Prats en concert a les barraques de la Festa Major de Roda, l'any passat | Joan Parera
01/01/1970
Consulta el programa d'activitats per a tots els públics

Alts càrrecs del Govern detinguts, amb Oriol Junqueras i Carme Forcadell, a la Ciutat de la Justícia | Sergi Cámara
01/01/1970
Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos | El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb l'1 d'octubre
 10:52 La intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions de Cultura; explica Esteve Plantada.
 10:51 El contundent i divertit missatge d'un alcalde en defensa de la democràcia: Àlex Mases, batlle de Linyola, assegura que Catalunya té un projecte de vida lluny de "l'enterrament de l'estat espanyol" i insta a menjar bé i a "fer l'amor"; per Àlvar Llobet.
 10:47 Investiguen un programador per duplicar el web del referèndum. Oriol Ferràndez rep la notificació a casa seva per declarar el dilluns a la comissaria de la Verneda de la policia nacional espanyola; informa Jordi Bes.
 10:37 FILIPRIM A favor de TV3; l'anàlisi de Toni Vall de la cobertura televisiva de les mobilitzacions pel referèndum. «TV3 no manipula, no desinforma, no proposa una mirada voluntàriament esbiaixada sobre la realitat que retrata. Cosa que sí fan totes les altres emissores generalistes estatals», opina Vall.
 10:16 Dissabte amb tractorades a Osona i les comarques de Ponent "en defensa de la democràcia i la llibertat".
 09:35 VÍDEO La policia espanyola envia una tanqueta amb canó d'aigua a Catalunya. El vehicle, que no s'ha utilitzat mai, té capacitat per “disparar” 7.000 litres d'aigua.
 09:22 VÍDEOS Violència ultra en una manifestació contra el referèndum. Militants d'extrema dreta van agredir un independentista i van escopir conductors.
 09:02 ÚLTIMA HORA Puigdemont desafia el TSJC i anuncia un nou web amb els punts de votació. Ahir el tribunal en va ordenar el tancament a la Guàrdia Civil.
 08:51 Aquest diumenge tornaran a desplegar la senyera més gran del món al municipi osonenc de Malla.
 08:34 ENTREVISTA Núria Picas: «Portar l'estelada no és cap provocació». La corredora de muntanya reflexiona sobre el referèndum, el compromís polític dels esportistes i la disputa de l'Ultra Pirineu aquest dissabte en una entrevista d'Aida Morales des de Berga.
 07:54 Joan Josep Nuet: «Potser dimecres ens quedem sense TV3». El diputat de Catalunya Sí que es Pot contempla la possibilitat que la Guàrdia Civil prengui el control de la televisió pública. En un col·loqui assegura que no votarà "no", però no diu si ho farà pel "sí".
 07:43 VÍDEOS El vídeo de l'agressió ultra a un jove que cridava independència. Els manifestants d'ultradreta es van desplaçar des de la seu de l'ANC a la caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia.
 07:24 Uns 300 estudiants passen la primera nit a l'edifici històric de la Universitat de Barcelona. La mobilització, "en defensa de la democràcia i el referèndum", és permanent.
 07:06 PORTADES «La maquinaria de injerencias rusa penetra la crisis catalana», a la portada d'El País. Recull dels principals diaris de paper espanyols i catalans.
 06:51 Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; crònica de Ferran Casas i Joan Serra Carné. Rajoy no ha volgut obrir el camí del 155 però ha optat per vies menys costoses políticament deixant sense autonomia financera la Generalitat i encaminant la presa de control dels Mossos. El temor a l'èxit del referèndum ha fet que opti per impedir-lo per la força amb una causa general i un desembarcament policial.
 23:30 OPINIÓ «La taca creix», l'article de Jordi Bianciotto. 
 23:29 OPINIÓ «1-O: la millor aportació catalana al projecte europeu», l'article d'Aleix Sarri. 
 23:28 OPINIÓ «Televisions i pluralisme (2)», l'article de Gemma Ubasart. 
 23:26 LA VEU DE NACIÓ «Això va de decidir», l'article d'Esteve Plantada.
 23:15 CRÒNICA Brogit policial i judicial contra l'1-O per amagar la supressió encoberta de l'autonomia; per Ferran Casas i Joan Serra Carné. 
 22:47 Mediapro habilita un espai de premsa per la nit electoral de l'1-O.
 22:43 Una jutgessa de Saragossa suspèn la cessió municipal d'un local per fer-hi una xerrada pel dret a decidir.
 22:04 Puigdemont acusa l'Estat de comportar-se com una «dictadura» per frenar l'1-O. El president de la Generalitat, en un acte de campanya del PDECat a Sant Cugat del Vallès, desafia l'Estat a explicar el cost del desplegament policial.
 21:33 Pep Guardiola: "Quan un poble demana votar, demana fer ús de la democràcia".
 21:33 Jordi Turull a Sort: "El 1 d'octubre estem convocats per defensar la diginitat d'aquest país".
 21:07 Carme Forcadell, sobre la denúncia de la Fiscalia per sedició: "A Catalunya no n'hi ha ni n'hi haurà, de violència”.
 21:06 CCOO, UGT, ANC i Òmnium impulsen una plataforma cívica contra les «agressions» de l'Estat.
 21:03 Esquerra Berga afirma que l'empresa que havia de repartir el butlletí ha sofert «coaccions».
 20:54 Forn respon al ministre de l'Interior que «no és necessari cap reforç» per garantir la seguretat; per Joan Serra Carné. 
 20:41 El TC rep els escrits de renúncia dels membres de la Sindicatura Electoral. L'alt tribunal havia imposat multes d'entre 6.000 i 12.000 euros diaris als membres i als síndics territorials.
 20:40 CRÒNICA Rufián, a Santa Coloma de Gramenet: «El franquisme no va morir el 1975 al llit, sinó que morirà l'1-O en una urna»; per Roger Tugas. 
 20:35 ÚLTIMA HORA El TSJC ordena el tancament de la web dels punts de votació de l'1-O.
 20:22 VÍDEOS «Visca Espanya i la Guàrdia Civil»: l'extremadreta es manifesta davant la seu de l'ANC.
 19:52 Marina Garcés apel·la a «una resposta col·lectiva contundent» davant l'Estat; ho explica Jordi Bes. 
 19:51 Requisen ordinadors a un hacker per replicar la web del referèndum; informa Mercè Molist.
 19:42 VÍDEO La paperera de la història, les clavegueres de l'Estat i l'1-O: així és la campanya pel «sí» del PDECat.
 19:41 Lluís Puig, conseller de Cultura, adverteix que la intervenció del pressupost de la Generalitat atura més de 30 actuacions del Departament de Cultura.
 19:36 Ensenyament respon a Millo que "no s'ha donat ni es donarà" cap instrucció als directors d'instituts a l'entorn de l'1-O. 
 19:28 Els agents de la policia espanyola a Reus reaccionen als crits dels independentistes. Han penjat la «rojigualda» a les finestres de les seves habitacions a l'hotel on s'allotgen. 
 19:20 L'alcalde de Mataró, el socialista David Bote, reconeix que l'única sortida al conflicte entre Catalunya i Espanya és "votar". Considera que el referèndum de l'1 d'octubre és il·legal però entén que la situació passa per les urnes. 
 18:54 Sànchez demana respecte pels periodistes dels mitjans espanyols: "Intenten fer la seva feina de la millor manera. Els professionals no són els mitjans de comunicació".
 18:54 Sànchez i Cuixart: «Si ens busquen, ens trobaran al carrer»; informa Sara González.
 18:50 El president d'Òmnium Cultural demana convèncer 7 persones perquè vagin a votar l'1 d'octubre: "Si fem això serem imparables!".
 18:49 Cuixart convoca els manifestants a fer "una encartellada massiva" diumenge a les 11h a les places de cada poble de Catalunya. 
 18:48 Comença el pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, que va a càrrec de la filòsofa Marina Garcés.

 18:34 Continua la concentració davant del TSJC. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez parlen davant dels milers de manifestants. Cuixart assegura que "el poble de Catalunya sortirà a enganxar els cartells que els doni la gana. Ja ningú ens dirà què hem de fer". 
 18:32 Sant Cugat fa una crida a "la política i el diàleg" per solucionar el "conflicte polític". El consistori emet un manifest donant suport a les institucions catalanes i la democràcia. 
 18:30 Junqueras defensa que la Sindicatura Electoral "ja ha fet la seva feina". El vicepresident recorda que l'organisme ha actuat "en un context de repressió".
 18:22 VÍDEO Josep Maria Jové, rebut amb crits de «No esteu sols» en l'arribada al seu domicili de les Franqueses.
 18:20 La Fiscalia demana investigar la web que informa sobre on votar el dia 1 d'octubre. El ministeri públic ha reclamat aquesta mesura a la magistrada del TSJC, Mercerdes Armas, que investiga Puigdemont i els consellers del Govern pels preparatius de l'1-O.
Entrades anteriors »
01/01/1970
El conseller Lluís Puig ha titllat l'actuació del govern espanyol de "salvatjada" | Entre les afectacions hi ha la restauració de la Seu Vella de Lleida, les dotacions econòmiques de la ILC i les biblioteques, i la consolidació de jaciments arqueològics