Ramon Espadaler: «Cal dialogar amb Madrid pel procés sobiranista»

Ramon Espadaler. Foto: Adrià Costa

Osona.com publica avui la darrera entrevista de la la secció “Tinc un pregunta per a vostè”, on els lectors han pogut fer les seves preguntes als candidats osonencs a les eleccions del proper 25 de novembre. La vuitena entrega és la del candidat de CiU, Ramon Espadaler,  que ocupa el setè lloc a la llista de Barcelona de la confederació, lloc d'entrada assegurada al Parlament.

------------------------------------
- Els eixos del seu programa electoral. En dues línies, si us plau.

- Aixecar Catalunya des de la perspectiva nacional, permetent que la ciutadania decideixi democràticament a través d’una consulta i aixecar-lo des de la perspectiva socioeconòmica, orientant tots els esforços a la recuperació de l’economia i a la creació de treball.

- Vostè creu que La Caixa i el gran empresariat català són favorables a un estat català dins d'Europa?

- Crec que si es fan les coses bé, que vol dir democràticament, amb diàleg i de manera serena, ningú ha de témer que el poble de Catalunya decideixi el seu futur.

- Catalunya és una nació? Sí o no?

- Sí.

- Què proposa per sortir de la crisi econòmica?
- Fer les coses més fàcils als empresaris grans i petits. Eliminant traves, facilitant –en la mesura del possible- l’accés al crèdit, ajudant a la internacionalització de les pimes i orientant la formació professional cap a l’economia productiva. I, per descomptat, disposar d’una hisenda pròpia que posi fi a la sagnia estructural que patim del 8% del nostre PIB.

- Que pensa dels patrocinis de TV3, La Vanguardia , etc, per part de CiU, amb la crisi que estem patint?

- CiU ni patrocina ni deixa de patrocinar cap mitjà. Si es refereix al Govern de la Generalitat, el primer que cal recordar és que TV3 és una televisió pública que forma part de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, per tant, les transferències del pressupost de la Generalitat cap a la Corporació, són la condició sine qua non perquè aquesta pugui fer bé la seva feina. Val a dir que els mitjans de la Corporació juguen un paper fonamental en la normalització no sols de la llengua, sinó del país en el seu conjunt. Respecte La Vanguardia , el que ha fet el Govern de la Generalitat és recolzar l’edició del diari en català com, en el seu dia, es va recolzar un altre mitjà que va fer un pas semblant, o com recolza la premsa comarcal en la nostra llengua. I això ha estat així, perquè  estàvem lluny de tenir una premsa escrita normalitzada des del punt de vista lingüístic.

- Aquesta serà la seva última legislatura com a diputat o continuarà?

- M’agradaria que aquesta fos la meva última legislatura com a diputat autonòmic.

- Vostè és independentista o no?

- Jo vull que el poble de Catalunya pugui exercir democràticament i lliurement el dret a l’autodeterminació que té com a nació que és. Aquest és el repte que ens plantegem per a la present legislatura. Arribat el dia de la consulta, com ja he manifestat altres vegades, el meu vot serà afirmatiu a tenir un estat propi.

- Com és que el seu partit no dóna suport explícit a la independència de Catalunya? I com ho casa tot això amb el camí que ha emprès Convergència?

- El meu partit, Unió Democràtica de Catalunya, defensa des del 7 de novembre de l’any 1931 el dret a l’autodeterminació de Catalunya. Amb això, com en tantes altres coses, coincidim amb Convergència.

- Unió defensarà un estat propi, o per contra defensarà que creem un estat que posteriorment es confederi amb Espanya, com diu Duran? / Vostè combrega fil per randa amb el que diu el Sr. Duran?

- Per establir una confederació, el primer que cal és tenir plena sobirania per poder-la teixir de tu a tu. És evident que no som aquí, per això primer hem de fer la consulta. Jo combrego amb el que estableixen les ponències dels nostres successius congressos i aquestes situen el model confederal en el context d’Europa.

- No l’hauríem d’anar jubilant el senyor Duran?

- En Duran ha estat reescollit en el darrer Congrés d’Unió a través d’un procés transparent i democràtic.  

- Creu que aquesta macro-ajuda al sistema financer espanyol servirà per sortir d'aquesta crisi. Creu realment que les pimes podran finalment optar a finançament o es quedaran (com ja ha passat en altres ocasions) per tapar forats que han deixat per una mala gestió? No creu que aquests bancs haurien hagut de deixar que s'espavilessin, a l'igual que fan amb les nostres PIMES? Perquè cal ajudar-les?

- Per pams. Ens agradi o no, una economia moderna requereix per al seu bon funcionament d’un sistema financer que funcioni i això avui no passa. Aquesta és la raó per la qual des del Govern central s’ha ajudat al sistema bancari. Cosa diferent és que cal depurar responsabilitats en aquells casos de mala gestió que hi hagi pogut haver. En segon lloc, s’espera de les ajudes al sistema bancari que es tradueixin en major facilitat d’accés al crèdit per part de famílies i empreses. Malauradament, això no és així. Finalment, nosaltres som partidaris d’ajudar les pimes, no tant des de la subvenció, com des del punt de vista de les facilitats a la seva implantació, a la seva fiscalitat, a l’accés al crèdit, a les garanties de cobrament en terminis raonables o a la seva internacionalització. Això és el que estem fent en la mesura de les nostres possibilitats, que són limitades.

-Acceptaria un sistema electoral de llistes obertes? I en cas negatiu, perquè no?

- El model òptim que el meu partit i jo defensem (ja li accepto que amb poca fortuna fins el moment) és el model alemany, un model proporcional que combina el candidat territorial (comarcal en el nostre cas) i la llista de partit. Creiem que és un equilibri raonable des del moment que lliga molt més el diputat o diputada a la seva comarca, alhora que permet als partits posar al Parlament aquells experts en temes concrets que creguin convenients per al bon desenvolupament del Grup Parlamentari.

- Em pot dir que ha fet el seu partit aquests dos últims anys de legislatura per la independència?. Em pot dir que creu que han fet malament la resta de partits que ara es declaren independentistes (tant els de tota la vida com els nous independentistes)?

- Si vostè es va llegir bé el nostre darrer programa electoral, el nostre compromís no era la independència, sinó l’assoliment del pacte fiscal. En aquest sentit, hem fet tot allò que estava a les nostres mans: acordar-lo amb una majoria amplia al si del Parlament i traslladar-lo al president Rajoy. La impossibilitat d’assolir-lo és una de les raons de l’avenç electoral. Respecte els altres partit, no soc jo qui els ha de jutjar, sinó el seu electorat.

- He sentit que vostè diu que en aquesta nova legislatura és important garantir la cohesió social. Creu vostè que està en perill?

- Hi ha dos aspectes que podrien posar-la en perill: la crisi i la divisió, per exemple, per raó d’origen o de parla de part de la ciutadania. Jo crec que un dels actius més importants que té Catalunya és que entre tots hem estat capaços de fer un sol poble. Això ho hem de preservar de totes, totes.

- Quan al final del procés, és molt probable que en el millor dels casos s'hagi de tornar a negociar amb Madrid i torni a ser més del mateix, com sempre ha fet CiU, i tornem al peix al cove. Tenen ja el discurs preparat del per què?

- Qui pensi que aquest procés es pot fer sense dialogar, a parer meu, s’equivoca. Com s’equivoca qui pensi que dialogar en aquest context amb el Govern central impliqui obviar la demanda del poble de Catalunya. Per això cal primer de tot fer una consulta.

- Parlem molt del referèndum / consulta, però... quina pregunta proposa i quan creu que s'ha de fer?

- Respecte la pregunta, des de CiU hem dit per activa i per passiva que l’haurem d’acordar conjuntament amb aquelles forces polítiques amb les que compartim la voluntat de consultar la ciutadania. Respecte el quan, tot i que el mandat parlamentari del darrer debat de política general estableix que cal fer-la “prioritàriament” dins la propera legislatura, el compromís del president Mas es de fer-la dins la propera legislatura.

- Què creu que pensa un ciutadà quant veu casos de corrupció, o malversació, com els recents a la comarca, i el partit no dona cap explicació?

- És evident que la corrupció és una de les principals xacres del nostre sistema polític. Coincideixo amb vostè que és important donar explicacions, però també reclamo el dret a la presumpció d’innocència que, en molts casos, es menysté.  

- Què pensa de tots els casos de corrupció del seu partit? Cas Palau, cas ITV, cas Millet...

- Desitjo que la justícia posi les coses al seu lloc i, quan abans, millor.

- Estan a favor de la legalització de la marihuana? I de la resta de drogues?

- No.

- Em preocupa molt el futur de la nostra llengua, especialment quan es pot constatar que en la majoria dels patis de les escoles de Catalunya (per sort no a Osona) la llengua que s'hi parla és el castellà. El castellà ha de ser una llengua oficial o cooficial en el futur estat català?

- La nostra llengua és el català. El que no és tolerable, és que l’haguem de defensar dia sí, dia també davant dels tribunals. En el marc d’un estat propi, superaríem aquest problema, i és a partir de la certesa que la nostra llengua estarà garantida en el sistema educatiu (fonamental), així com a les administracions o en la resta d’àmbits socioeconòmics, que assumim amb naturalitat que el castellà també és patrimoni de Catalunya, per bé que la nostra llengua pròpia és el català.

- Vostè creu que és correcte que l’alcalde de Vic, que ha fet tant per aquest país, no vagi a les llistes de CiU? Li sap greu, personalment?

- Com vostè diu, l’alcalde Vila d’Abadal ha fet molt pel país. Anar o no anar a les llistes de CiU en cap cas implica que no es pugui treballar per Catalunya, cosa que estic absolutament convençut que continuarà fent.

- Quines feines fa a casa?

- Moltes menys de les que hauria de fer, li ho reconec.

Ramon Espadaler. Foto: Adrià Costa