David Fernàndez: «La CUP no compartimenta les indignacions»

David Fernàndez, cap de llista de la CUP-Alternativa d'Esquerres. Foto: Adrià Costa

David Fernàndez (Barcelona, 1974) és el cap de llista –independent- amb el qual la Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa d'Esquerres concorrerà per primera vegada en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Periodista i activista social, vol esdevenir el megàfon de les lluites populars a la cambra catalana en un context on considera que han esclatat definitivament dues indignacions: la independentista i la que respon als efectes de la crisi. Fernàndez assumeix el repte de ser la cara visible de la CUP després de mesos treballant en un llibre –Cop de CUP. Viatge a l'ànima i les arrels de les Candidatures d'Unitat Popular (Edicions62)- que, coses del destí, veurà la llum coincidint amb la campanya.

- Què canviarà a partir del 25N si la CUP entra al Parlament?

- La irrupció de la veu de les classes populars, una veu que actualment està ofegada i silenciada i no té cap presència a un discurs polític i mediàtic dominada per les elits d'aquest país. Hi haurà un altaveu del país de les desigualtats, de les injustícies i d'aquesta part del país que reclama la seva llibertat nacional. Som un contrapès al risc de frau, d'un nou pacte que converteixi el cicle sobiranista accelerat en una cortina de fum així com esdevenir una lupa a les tupinades de les elits.

- Vostès apel·len a un votant indignat. És la darrera oportunitat per demostrar que allò que representava el 15M no era flor d'un dia?

- Hi havia 15M abans del 15M. Aquest moviment té unes circumstàncies de temps i espai, abans de les eleccions municipals, però es llaurava molt abans. La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va néixer la tardor del 2010; la marea groga de l'ensenyament prové de les primeres retallades d'Ernest Maragall... La foto del 15-M és un esclat d'indignació però que es va covava des de feia molt temps en tres sentits: el cicle sobiranista que engega amb el frau de l'Estatut; el rebuig a les retallades i la degradació de la democràcia representada per la implosió de la corrupció als Països Catalans.

- Però aquesta indignació general o sectorial no s'ha acabat mai de traduir electoralment...

La virtut de la CUP és que no compartimenta les indignacions

- Crec que la virtut de la CUP és que no compartimenta les indignacions. Hi ha gent que està molt indignada nacionalment i té molts motius per fer-ho –que deu jutges manin més que tot un poble és una mostra d'absència de democràcia-; i també hi ha una indignació social que li ha costat entendre que l'absència de democràcia no és només en matèria socioeconòmica sinó també de llibertat política nacional. La virtut no només de la CUP, sinó de l'Esquerra Independentista des de la seva fundació el 1968, és que nacionalitza la qüestió social i socialitza la qüestió nacional. De fet, el gran resultat de les municipals no s'entén sense la cruïlla de l'eclosió del sobiranisme i el de la indignació.

Entrevista completa a Nació Digital
 

David Fernàndez. Foto: Adrià Costa