Marta Rovira: «ERC reduirà els impostos a la classe mitjana i treballadora»

Marta Rovira. Foto: Adrià Costa

Osona.com continua la secció d’entrevistes “Tinc un pregunta per a vostè”, on els lectors han pogut fer les seves preguntes als candidats osonencs a els eleccions al Parlament del proper 25 de novembre. La sisena entrega és la del candidats d'ERC, Marta Rovira, que ocupa el segon lloc a la llista de Barcelona del seu partit, i té assegurada l'entrada al Parlament.

---------------------
- Els eixos del seu programa electoral. En dues línies, si us plau.

- El nostre objectiu és ajudar tots els ciutadans que pateixen la crisi. I per ajudar-los, creiem que cal fer dues coses: primer, distribuir el pes de la crisi més equitativament; i segon, disposar de tots els recursos econòmics que generem els catalans per poder reactivar l’economia. I això només ho podem fer amb la independència.

- Catalunya és una nació? Sí o no?

- Sí. I de fet, gràcies a què som una nació, ara tenim l’oportunitat de sortir de la crisi. Si haguéssim renunciat a la llengua, a la cultura i a la història, probablement ara no ens sabríem imaginar Catalunya com un estat independent. Sortosament, i gràcies a tots, hem preservat la nació, i ara podem decidir el nostre futur.  

- Què proposa per sortir de la crisi econòmica?

- Proposem dues coses. Primer, reduir els impostos a la classe mitjana i treballadora. Els mestres, els metges i els funcionaris han perdut un 25% del poder de consum en els darrers tres anys. A més a més, la gent que té dificultats per arribar al final de mes ha de pagar un 5% més d’IVA, els joves han de pagar un 60% més en taxes universitàries, els pensionistes i malalts crònics han de pagar no només l’euro per recepta, sinó que també han de fer front al copagament sanitari... Al mateix temps, les grans fortunes han augmentat el seu poder adquisitiu en un 6% el darrer any. Això no pot ser. El Govern de CiU ha d’entendre que estem debilitant greument el consum intern. I per tant, hem de distribuir millor el pes de la crisi. En aquest sentit, Esquerra Republicana proposa introduir un impost a les entitats de crèdit sobre els dipòsits bancaris, a imatge del que tenen a Alemanya, França o Holanda. També creiem que cal establir un impost a les transaccions financeres, a les centrals nuclears i hem de recuperar l’impost de successions per a les grans fortunes.
En segon lloc, hem d’invertir una part dels 16.000 milions d’euros del dèficit fiscal a dotar les nostres empreses de les infraestructures que tant necessiten per poder ser competitives. El corredor mediterrani és urgent, com també ho és la connexió amb via d’ample europeu entre l’aeroport de Barcelona i els ports de Barcelona i Tarragona. Així mateix, hem de desdoblar d’una vegada per totes la N-II i hem de construir el pont que ha d’unir l’AP-2 l’AP-7 entre Sant Andreu de la Barca i el Papiol.

- Tindrà cap problema Catalunya per quan sigui independent seguir a dins la Unió Europea? Creu que a part de poder-hi seguir hi hem de ser?

- Crec que tenim arguments legals i polítics molt solvents per defensar que Catalunya continuaria dins de la Unió Europea. Pel que fa als legals, primer, tal com ha explicat el president de la Comissió Europea, en Durao Barroso, el Tractat de la Unió no regula la independència i, per tant, és evident que hi hauria d’haver una negociació política. Segon, els catalans tenim els drets de la ciutadania europea, i un d’aquests drets és exercir la democràcia. I tercer, el Tribunal Internacional de Justícia ha establert que els processos democràtics d’independència són legals d’acord amb la legislació internacional. Només faltaria: la democràcia està per sobre de la Constitució espanyola.
D’altra banda, i pel que fa als arguments polítics, algú es pensa que la Unió exclourà un territori que és contribuent net? Algú creu que els països europeus, que tenen milers de multinacionals a Catalunya, voldran posar en risc les inversions multimilionàries que han fet al nostre país? I és més, l’Estat espanyol voldrà posar dues duanes al 70% de les seves exportacions, una a les terres de Ponent i l’altra a les comarques gironines? Això no té cap sentit, tothom ho sap i és molt evident. Catalunya continuarà formant part de la Unió Europea, per interès de Catalunya, per interès de la resta d’europeus i també per interès de l’Estat espanyol. El Govern espanyol ho nega, simplement, per fer por a la gent.

- Què li suposa ser, gairebé amb tota seguretat, l'única diputada osonenca independentista que hi haurà al Parlament de Catalunya en aquesta nova etapa?

- He de confessar que em fa molta il·lusió representar la meva comarca. Cada dia parlo amb gent que m’explica els problemes que tenen. Parlo amb mestres que tenen molt menys recursos a l’escola que abans, amb botiguers que fan mans i mànigues per no tancar, amb petits i mitjans empresaris que el banc no els dóna crèdit... I penso que tots aquests problemes que fa temps que m’expliquen, ara tindré l’oportunitat de solucionar-nos. Com a mínim, ho intentaré...

- Deixant de banda el tema de la independència de Catalunya. Creu que aquesta macro-ajuda al sistema financer espanyol servirà per sortir d'aquesta crisi. Creu realment que les pimes podran finalment optar a finançament o es quedaran (com ja ha passat en altres ocasions) per tapar forats que han deixat per una mala gestió? No creu que aquests bancs haurien hagut de deixar que s'espavilessin, a l'igual que fan amb les nostres pimes? Perquè cal ajudar-les?

- Crec que el rescat europeu del sistema financer espanyol és un error. Ho és perquè, en primer lloc, qui assumeix el deute, no ho oblidem, és l’Estat espanyol. I per tant, si els bancs no poden pagar el crèdit, l’haurem de pagar els ciutadans amb els nostres impostos... En segon terme, com que el rescat ha fet augmentar el deute de l’Estat en un 10% del PIB, la prima de risc tendeix a pujar i, per tant, hem de pagar uns interessos del deute més elevats. Finalment, el rescat dels bancs hauria d’estar condicionat a donar crèdit a les empreses, però no hi està. Al final, el rescat dels bancs no serveix tant per reactivar l’economia com per maquillar els balanços de les entitats bancàries. A ERC creiem que, per sortir de la crisi, és imprescindible donar accés al crèdit a les nostres empreses. I per això proposem que l’Institut Català de Finances es converteixi en una entitat bancària. D’aquesta manera, podrà captar finançament internacional i podrà subministrar liquiditat a les empreses catalanes. El finançament és essencial, és crucial. Sense finançament no ens sortirem.
 
- Aceptaria un sistema electoral de llistes obertes? I en cas negatiu, perquè no?

- No només acceptaria un sistema de llistes obertes, sinó que faré tot el possible per aconseguir-lo. Mireu, si guanyem el referèndum d’independència, a Catalunya s’obrirà un procés constituent. Aquest procés serà transcendental pel país, perquè haurem de definir les línies estratègiques del futur estat. Les decisions que es prenguin en aquell moment tindran conseqüències a llarg termini. Un dels canvis importants que hem d’implementar és el de les llistes obertes perquè els partits polítics facin emergir el talent. Perquè prevalgui la meritocràcia per damunt de l’amiguisme. També tindrem grans reptes, com el de combatre durament el frau fiscal i la corrupció, o redreçar la xacra de l’abandonament escolar, atès que tenim la taxa més elevada de la UE.

- Com és que fa dos anys es van presentar dient que convocaríen un referèndum i no pactarien amb ningú que no ho fes. I han acabat donant suport a pactar un pacte fiscal amb Espanya i salvant Mas de donar explicacions del cas Palau?

- Tothom sap que l’objectiu d’ERC és la independència de Catalunya, perquè estem convençuts que els ciutadans viurien millor. I com que el nostre objectiu és que els ciutadans visquin millor, crec que havíem de donar suport al concert econòmic per a Catalunya, atès que era el consens polític que hi havia en aquell moment, i malgrat que sabéssim que la possibilitat d’èxit fos molt minsa. ERC no podia anar en contra del concert econòmic, perquè sabem que solucionaria un part important dels problemes dels ciutadans i, precisament per això, el defensem des de fa 25 anys! Sigui com sigui, la proposta ha servit perquè CiU comprovés que, de fet, era impossible i que calia anar més enllà i convocar un referèndum.

- No tenen por vostès que els ciutadans no se'ls creguin quan parlen en campanya electoral d'independència? No creu que la gent optarà per un vot útil independentista i apostaran per altres formacions que si que han respectat el seu programa electoral i mai han donat suport a partits autonomistes o unionistes?

- Em sembla que tothom sap que ERC és un partit independentista. Farem tot el que puguem, i sumarem amb tothom qui puguem per convocar un referèndum i proclamar la independència.

-Sóc independentista i em pregunto: tan difícil era posar-se d'acord perquè aquest cop tots els partits que tenien en el seu programa la independència anessin junts?

- Els partits independentistes vam intentar arribar a un acord, però no va ser possible. Cal ser conscient que els processos de confluència política porten temps. Eukal Herria Bildu va tardar uns anys a configurar una coalició electoral, i espero que el treball que hem fet en aquesta ocasió a Catalunya ens serveixi a tots per trobar-nos en el futur.

- Quina pregunta proposa per a la consulta/referèndum i quan creu que s'ha de fer?

- Per ERC, tal com estableix la jurisprudència del Tribunal Suprem del Canadà, la pregunta ha de ser ben clara, no pot portar a cap equívoc ni tampoc pot ser ambigua. I per tant, ens semblaria bé alguna formulació tipus: “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?”. Pel que fa al termini, cada mes hi ha 8.300 aturats més a Catalunya i, per tant, com més aviat fem el referèndum, millor. Si pot ser el 2013, lògicament, millor que el 2014.

- Pretén nacionalitzar la banca, inclosa la Caixa?

- Tal com he explicat anteriorment, nosaltres proposem dotar l’Institut Català de Finances de les eines necessàries per poder esdevenir una banca pública, de manera que pugui captar finançament internacional, i pugui donar crèdits a les empreses catalanes. Una de les millors maneres de generar ocupació és donar liquiditat a les empreses.

- Està a favor de la legalització de la marihuana? I de la resta de drogues?

- Sí, sempre que siguin per a usos terapèutics.

-Em preocupa molt el futur de la nostra llengua, especialment quan es pot constatar que en la majoria dels patis de les escoles de Catalunya (per sort no a Osona) la llengua que s'hi parla és el castellà. El castellà ha de ser una llengua oficial o cooficial en el futur estat català?

- Comparteixo la seva preocupació per la salut del català, especialment pel que fa al seu ús social. I és per això que creiem que el català ha de continuar sent la llengua vehicular de l’ensenyament, la llengua dels mitjans de comunicació públics i també ha de ser la llengua d’ús preferent de tota l’Administració, inclosa la de justícia i inclosos tots els serveis que proveeix l’Estat espanyol actualment, i que passarien a donar-se en català. Al mateix temps, penso que el castellà, com a llengua materna de molts catalans i com a llengua capaç d’obrir-nos una finestra al món, l’hem de dominar tots els catalans. En resum, hem de promoure el català i tindrem més eines per fer-ho que fins ara, i alhora, hem d’aprofitar el potencial cultural i econòmic del castellà.

- Tots els partits parlen de regeneració democràtica, transparència..., però si un polític/càrrec electe fos imputat en delictes de corrupció, com hauria d'actuar el seu partit, i quina actitud hauria de tenir aquest polític envers a la societat?

- Crec que, en cas que un càrrec electe sigui imputat per un delicte de corrupció, els partits polítics han de facilitar la feina a la justícia tant com puguin, així com apartar-lo (fins que la justícia decideixi o no la seva culpabilitat) de qualsevol càrrec orgànic de partit.
Al marge d’això, els candidats d’ERC a les eleccions al Parlament varen firmar la setmana passada un codi ètic que entre d’altres els obliga a complir les normes que regulen l’acció pública, seguint criteris d’austeritat i economia eficient, a prendre decisions seguint els principis de justícia, equitat i transparència, a ser honestos en la seva actuació, a vetllar per que el procés de presa de decisions pugui ser objecte de control, a fomentar el dret d’informació de la ciutadania, a respectar els requisits legals a l’hora de designar càrrecs i a vetllar per que qualsevol actuació irregular o susceptible de ser-ho pugui ser investigada.

- Quines feines fa a casa?

- Rentar i planxar la roba.

Marta Rovira. Foto: Adrià Costa