Georgina Rieradevall: «Si el sistema no funciona, millor que caigui»

Georgina Rieradevall. Foto: Adrià Costa Georgina Rieradevall. Foto: Adrià Costa

Osona.com continua la secció d’entrevistes, “Tinc un pregunta per a vostè”, on els lectors han pogut fer les seves preguntes als candidats osonencs a els eleccions al Parlament del proper 25 de novembre. La tercera entrega és la de la candidata de la CUP, Georgina Rieradevall, que ocupa el segon lloc a la llista de Barcelona del seu partit.

----------------------------
- Els eixos del seu programa electoral. En dues línies, si us plau.

- En cinc paraules: radicalitat democràtica, alliberament nacional i social. Defensem una democràcia real, directa i participativa on la sobirania i el control públic resideixi en el poble i no en les elits polítiques i econòmiques. I el poble som tots els que vivim al territori, des del primer fins l’últim a arribar. Reclamem l’alliberament nacional i social com a condició imprescindible i necessària per sobreviure com a poble. Només si som lliures, sense dependències polítiques i econòmiques, podrem construir una societat justa, solidària i igualitària.

- Catalunya és una nació?

- Catalunya forma part de la nació catalana, és a dir, dels Països Catalans. Una nació que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

- Què proposa per sortir de la crisi econòmica?

- El model neoliberal europeu és un sistema inhumà perquè la seva raó de ser és l’augment del capital en detriment del benestar de les persones. És la dictadura financera: mentre escanya al 99% de la població eliminant tots els drets socials adquirits i incrementant impostos sobre les rendes d’aquells que només tenen el seu treball com a mitjà de subsistència, defensa l’especulació i protegeix les grans fortunes representades per l’1% de la societat.
S’ha demostrat que el sistema capitalista ha fet fallida i que les solucions de la UE, d’en Rajoy i d’en Mas proposades per sortir de la crisi passen per ofegar les classes populars, rescatar amb diners públics deutes privats de bancs i caixes i salvar els seus directius amb indemnitzacions milionàries.
La CUP exigim, com a prioritat urgent, que es declari nul i se suspengui el pagament del deute extern il·legítim, que es nacionalitzin totes aquelles entitats financeres sustentades pel capital públic als fons d’inversió i la banca internacional, que es realitzi una auditoria popular i que s’estableixin les mesures legals necessàries perquè els responsables econòmics i polítics d’aquesta crisi puguin ser encausats i jutjats.
La CUP defensem un model socialista i ecològic enfront el model capitalista. Defensem una economia democràtica, és a dir, al servei del poble. Per aquest motiu, apostem per l’autogestió i el cooperativisme, pel reforç d’una economia ecològica, per la gestió directa i pública del conjunt dels serveis públics, per la nacionalització i l’autogestió dels sectors estratègics (energia, aigua, transports i comunicacions), pel repartiment del treball i la riquesa equitativament, per un model recaptatori que gravi les rendes del capital per sobre les del consum i del treball, per una fiscalitat progressiva, per la imposició d’impostos sobre les grans fortunes, per la creació d’un impost sobre les transaccions financeres (Taxa Tobin) que permeti combatre l’especulació i controli els mercats i per una política sistemàtica de persecució del frau fiscal.

- Han fet prou per consensuar una candidatura progressista i independentista unitària ? Tenint en compte que la gran majoria de les enquestes els són desfavorables i hi ha, encara que els hi pesi, moltes possibilitats de que es quedin fora del Parlament, de manera que un nombre importantíssim de vots independentistes es perdin per l'aigüera, com és possible que no deixin de banda els seus interessos personalistes?

- La unitat es construeix cada dia al carrer, no als despatxos. La CUP hem treballat sempre per teixir la unitat popular, participant activament dels moviments socials i veïnals, compartint les lluites amb les classes populars i treballant per la cohesió social. Aquesta és la veritable unitat, no la que es basteix artificialment a un mes vista de les eleccions entre encaixades de mà i corbates de seda.
Nosaltres no representem al poble sinó que formem part del poble perquè vivim i patim les mateixes injustícies; som indignats, som desnonats, som aturats. Precisament, perquè les veus de tanta i tanta gent silenciada sigui al Parlament hem fet aquest pas endavant. Precisament, perquè la sobirania resideix en el poble i no som una formació que ens movem per interessos partidistes ni personalistes ens toca ser valents i ser-hi amb veu pròpia perquè no renunciem a res: volem l’alliberament nacional i social dels Països Catalans.
Encara que no apareguem en les enquestes teledirigides pels mateixos que silencien al poble i retallen els nostres drets, crec sincerament que entrarem al Parlament. El vot útil és una teoria al servei dels partits poderosos per fer desaparèixer la pluralitat política. I si parlem de vot útil, un vot sempre és útil si es fa des del convenciment.

- Deixant de banda el tema de la independència de Catalunya. Creu que aquesta macro-ajuda al sistema financer espanyol servirà per sortir d'aquesta crisi. Creu realment que les pimes podran finalment optar a finançament o es quedaran (com ja ha passat en altres ocasions) per tapar forats que han deixat per una mala gestió? No creu que aquests bancs haurien hagut de deixar que s'espavilessin, a l'igual que fan amb les nostres pimes? Per què cal ajudarles?

- La CUP defensem l’emprenedoria, la micro, la petita i la mitjana empresa perquè representen l’economia pròpia, l’arrelada al territori. Un comerç proper i al servei de les persones, com les cooperatives. Les pimes són un dels motors econòmics i socials de l’economia catalana i són, precisament, les que han sofert més durament la crisi, amb una reducció important de la seva activitat i menys possibilitats per accedir a recursos financers.
La CUP estem en contra de tots els rescats que s’han anat perfilant des de la UE perquè no són diners que serveixin directament per ajudar als més desafavorits d’aquesta crisi, sinó al contrari. Són diners per salvar entitats financeres que han especulat amb béns tan essencials i bàsics com l’habitatge. Són diners enverinats, que salven els botxins i escanyen a la resta de la població amb retallades i aniquilament de drets socials.
Si el sistema financer ha gestionat irresponsablement el capital i les elits polítiques no han volgut posar fre mitjançant una legislació protectora, la població no hem de pagar-ne les conseqüències. I per tant, si el sistema no funciona és millor que caigui i construir-ne un de nou al servei de les persones i no al servei del capital.

- Acceptaria un sistema electoral de llistes obertes? I en cas negatiu, per què no?

- La qüestió fonamental no és si estic d’acord o en contra de les llistes obertes, sinó l’objectiu de les mateixes. Com és sabut i notori, cap electe de la CUP volem viure de la política sinó que formem part d’un projecte col·lectiu d’activisme polític. Per tant, qui vagi al davant és merament circumstancial i no respon, en cap cas, a l’estereotip de líder salvador, com sol passar en les altres formacions polítiques.
S’ha venut la idea que les llistes obertes són el paradigma de la qualitat i la transparència democràtica, però hi ha altres aspectes molt més importants a tenir en compte a l’hora de confeccionar un nou model electoral català, com per exemple la territorialitat, la proporcionalitat i el sistema de circumscripcions.
La possibilitat de tenir un sistema electoral de llistes obertes i que, per tant, els electors votin la persona en comptes de la ideologia política pot produir efectes adversos com el personalisme i l’acumulació de poder en l’escollit. Em preocupen més altres qüestions com la lleialtat dels electes en el compliment de l’ideari polític pel qual hem estat escollits o la seva revocació per qui l’incompleixi.

- Si les CUP entren al Parlament, com gestionaran la participació directa del poble català de la qual feu bandera? Des de Barcelona?

- Continuarem defensant el municipalisme nacional arrelat al territori perquè només així és possible el procés de construcció nacional i transformació social que retorni el poder de decisió al poble. Els municipis són les institucions més properes al poble i cal continuar treballant des d’ells per construir àmbits de decisió i superació dels conflictes socials i nacionals que es plantegen. Per aquest motiu, defensem la simplificació de les estructures supranacionals com les diputacions provincials i apostem les institucions comarcals i municipals com a base de les polítiques de proximitat.
Com hem fet als municipis, sotmetrem a consulta permanent i contínua la nostra acció parlamentària a la militància, als moviments socials i populars, així com al conjunt de la societat a través, per exemple, de les assemblees obertes d’unitat popular.
La CUP no només defensem l’exercici dels drets democràtics formals, sinó que volem construir una societat plenament democràtica a partir de l’exercici de la democràcia real, popular, horitzontal, participativa, directa, activa i inclusiva. Aquests són alguns dels mecanismes per fer efectiva la participació directa i la democràcia popular:
    - Obligatorietat de convocar referèndums per aprovar totes les lleis que afectin a qüestions i àmbits d’interès general.
    - Creació de les institucions polítiques necessàries que permetin al conjunt de la societat establir els processos de presa de decisions que permetin definir i concretar el marc legal i les lleis bàsiques, com també les accions polítiques que cal dur a terme per garantir el benestar col·lectiu de la nostra societat.
    - Creació de la Iniciativa Popular Revocatòria que permeti al poble revocar aquells càrrecs electes que no compleixin el mandat pel qual han estat escollits.
    - Mandat dels parlamentaris limitat a una legislatura i retribució màxima de 1600€ per evitar personalismes i enriquiment econòmic injust.
    - Constitució de l’Assemblea de regidors i regidores dels Països Catalans.
    - Reconeixement de tots els drets polítics a aquelles persones majors de 16 anys que estiguin empadronades a les poblacions catalanes, així com tots els catalans residents fora del territori nacional.
    - Llei electoral adequada a les necessitats i realitats del país.

- En el cas que es plantegi un referèndum sobre la independència de Catalunya (i no dels Països Catalans), quina és la posició que prendrà la CUP? Donaria suport al referèndum i se sumaria als altres partits polítics partidaris o hi votarà en contra?

- En el cas que es plantegi un referèndum sobre la independència de Catalunya hi votaria a favor, però continuaria lluitant per l’alliberament de la resta dels Països Catalans perquè és el nostre marc polític, social i cultural de pertinença. Els Països Catalans són la nostra nació i, per tant, mentre hi hagi un sol català que no sigui lliure per decidir el seu futur no serem un poble lliure.
Considerant que un poble és una col·lectivitat humana que comparteix cultura, llengua i història i, per tant, no està limitada a les fronteres polítiques que el fragmenten, el poble català és el conjunt dels Països Catalans i l’exercici del dret a l’autodeterminació correspon a tots els catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
No reconeixem una legislació antidemocràtica com l’espanyola i la francesa que transgredeix la normativa internacional ometent el dret a l’autodeterminació dels pobles en el seu ordenament intern. Tant Espanya com França van signar i ratificar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics adoptat per l’ONU l’any 1966 que reconeix el dret a l’autodeterminació. L’article 1 de l’esmentat Pacte, no només reconeix el dret de tots els pobles a decidir lliurement el seu estatut polític, econòmic, social i cultural, sinó que obliga als estats signants a respectar i promoure’n el seu exercici.
En definitiva, els Països Catalans tenim tot el dret legítim i reconegut internacionalment per decidir lliurament el nostre futur i mai renunciarem al conjunt de la nació catalana, hàgim o no aconseguit la independència de Catalunya.

- Quina pregunta proposa per al referèndum/consulta i quan creu que s'ha de fer?

- Crec que hauria de ser simple i directa: Independència, sí o no? S’ha de fer el més aviat possible. Malgrat que per als romàntics el 2014 és una data emblemàtica hem de treballar perquè esdevingui una realitat abans.

- Pretenen nacionalitzar la banca, inclosa la Caixa?

- Creiem que la banca ha de tenir una funció de servei públic, facilitant l’estalvi i destinant les inversions a projectes solidaris. És per aquest motiu que rebutgem el sistema bancari actual perversament especulatiu i defensem la nacionalització de la banca, sota els principis d’una gestió democràtica, transparent i al servei de les persones.

- Estan a favor de la legalització de la marihuana? I de la resta de drogues?

- El debat sobre la prohibició o legalització de les drogues segueix viu actualment perquè cap de les dues opcions ofereixen una solució automàtica als problemes derivats del seu consum. El que sí s’ha demostrat analitzant les diferents legislacions aplicades és que ni una ni l’altra opció ha evitat que la gent consumeixi i acabi patint una dependència.
Arribats a aquest punt clau, crec que el més important de tot és saber quina de les dues polítiques pot salvaguardar millor els efectes d’un consum abusiu. La prohibició implica la criminalització de la persona consumidora i el conseqüent perill per la seva salut, derivat de la manca de control de la composició química de la substància. En canvi, la legalització implica sotmetre la substància a uns controls tan farmacològics com de mercat que poden apaivagar els efectes nocius per la persona.
Fins i tot, si ens centrem en un anàlisis purament jurídic, perquè un acte pugui ser considerat punible és necessari que s’hagi vulnerat un bé jurídic protegit. En aquest cas, quin bé jurídic es vulnera? La salut pública? La persona, que des de la seva opció personal, compra i consumeix droga no està atemptant a la salut pública, sinó que està exercint el seu propi dret a consumir-la. Des del meu punt de vista, l’estat és el responsable d’informar sobre els efectes de l’abús de les drogues però mentre no s’enganyi ni s’obligui a la persona a consumir en detriment de la seva salut, no hi ha cap vulneració del bé jurídic, i per tant, no pot ser considerat un acte punible. Fins i tot, si acceptéssim l’argument prohibicionista de vulneració del bé jurídic “salut pública”, per què no es penalitza la venda i/o consum de tabac i alcohol?
La legislació prohibicionista engreixa el negoci de la droga. No oblidem que el tràfic de droga és un negoci mundial que mou tants diners i hi ha tants agents “honrats” implicats que mentre segueixi penalitzant-se en nom de salvaguardar als ciutadans continuarà produint morts per dosis adulterades, delictes per aconseguir-la pels preus especulatius i exclusió social als drogodependents fruit d’un estereotip connectat al de delinqüència i/o malalties mentals.

- Em preocupa molt el futur de la nostra llengua, especialment quan es pot constatar que en la majoria dels patis de les escoles de Catalunya (per sort no a Osona) la llengua que s'hi parla és el castellà, i és justament en aquests patis on trobem els catalans i catalanes del futur. El castellà ha de ser una llengua oficial o cooficial en el futur estat català?

- El català és la llengua pròpia i històrica dels Països Catalans i com a tal ha de ser la llengua oficial i de cohesió social de tot el territori, com doten d’aquest estatus tots els estats que volen garantir la continuïtat i evolució d’una llengua. El reconeixement del català com a llengua oficial, comuna i vertebradora no exclou el reconeixement de les altres realitats lingüístiques, que són font d’enriquiment social i cultural. Per tant, durem a terme polítiques de manteniment actiu de totes les llengües parlades al territori i garantirem els drets lingüístics de tota la societat.

- Tots els partits parlen de regeneració democràtica, transparència..., però si un polític/càrrec electe fos imputat en delictes de corrupció, com hauria d'actuar el seu partit, i quina actitud hauria de tenir aquest polític envers a la societat?

- La CUP creiem que els càrrecs electes treballem i estem al servei del poble i, per tant, hem de ser lleials en la nostra pràctica política. En conseqüència, hem de retre-li compte permanentment i actuar amb el màxim de transparència i ètica.
En el cas que un polític sigui imputat per un delicte de corrupció, crec que ha de primar la presumpció d’innocència i, per tant, no podem estigmatitzar-lo fins que no hi hagi una sentència condemnatòria. Ara bé, sota la sospita de qualsevol actuació fraudulenta, la CUP serem tenaços en la persecució, investigació i comprovació del seu origen, exigint totes les responsabilitats polítiques i judicials al seu responsable, sigui quin sigui el color del seu partit polític.

- Quines feines fa a casa?

- Totes, compartides amb la meva parella.

- Si surt de diputada, com compaginarà la teva tasca amb la de regidora de l’Ajuntament de Vic?

Un dels principis d’acció política bàsics i essencials de la CUP és la no duplicitat de càrrecs en les institucions ni en la pròpia organització per tal d’evitar l’acumulació de poder. A més, personalment crec que cap persona és imprescindible en un projecte col·lectiu igualitari com el nostre. Així, en el cas que sigui escollida diputada deixaré el meu càrrec de regidora de l’Ajuntament de Vic.

- Com és que s’hagi decidit a fer el salt de Vic al Parlament?

- Ha estat una proposta decidida i aprovada per l’Assemblea Nacional. Els meus companys de militància han dipositat en mi la confiança per fer aquesta tasca i el meu compromís i activisme polític m’esperona a complir-la lleialment.

Georgina Rieradevall. Foto: Adrià Costa