El 40% dels catalans viu en un municipi independentista

Alcaldes independentistes posen en valor el paper dels pobles en el camí cap a la independència. Foto: Guillem Sánchez

Els municipis són la punta de llança de l’independentisme. I ho seran més a mesura que Madrid segueixi pressionant els ajuntaments amb retallades pressupostàries. Així ho creu el secretari de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Josep Manel Ximenis, que situa prop del 40% el percentatge de catalans que resideixen en un municipi adherit a aquesta xarxa. "I això va pujant cada dia. Quan arribem al 60% de la població, convocarem el referèndum, que serà un assaig general, un test objectiu, per saber fins a quin punt el sentiment independentista està implantat a la nostra societat". A Osona, tots els municipis excepte Olost estan adherits a l'AMI.

En un acte a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) sobre el paper del municipalisme en el camí cap a l’estat propi, l'alcalde de Balaguer Josep Maria Roigé, de CiU, s’ha mostrat convençut que la societat civil "indica un camí a seguir", i ha remarcat que "l'AMI pot donar als polítics, que sempre necessiten punts de referència", una radiografia prou exacta de quina és la "majoria social". Aquesta consulta, quan es faci, "serà legal o estarà al marge de la llei" però en cap cas no serà "il·legal", ha reblat.

Per la seva banda, el batlle de Montblanc (ERC) ha recordat que la xarxa de municipis per la independència encara "ha de créixer", perquè "sense les grans ciutats no es pot convocar la consulta". L’AMI encara no ha aconseguit "seduir" la capital catalana, Barcelona, ni cap de les principals del cinturó metropolità. Ciutats com Girona, Manresa, Figueres o Vic ja en formen part.

També ha intervingut al debat el filòleg i ex-eurodiputat abertzale Carmelo Landa, que ha qualificat el moment actual "d'històric i d'apassionant, de crisi, però de grans possibilitats per a l’independentisme". Ha explicat que Udabiltza, l'associació de batlles d'Euskal Herria que va néixer l'any 1999 i va ser judicialment prohibida per Baltasar Garzón, tornarà a ser una realitat "molt aviat". Europa "no pot ignorar que hi ha nacions que ja han iniciat un procés per esdevenir un estat propi", ha reblat.

També hi ha intervingut un representant del moviment social per la independència de Flandes. Steven Vergauwen ha exposat els casos de dues associacions de municipis que, als anys seixanta i fa deu anys, van unir-se per combatre una legislació belga que els era molt adversa. I se’n van sortir. El flamenc considera que Flandes i Catalunya viuen realitats molt similars, "en què el mateix sistema democràtic bloqueja la voluntat del poble". L'exemple que Catalunya pot prendre és que "els grans canvis son possibles des dels municipis més petits. I si el seu parlament no respon, que responguin els ajuntaments".