«El Banc d'Espanya és el culpable de la desaparició de Caixa Manlleu»

La taula del debat, d'esquerra a dreta: Gemma Aguilera, Joan Contijoch, Pere Prat, Dídac Herrero i Jordi Campins. Foto: Adrià Costa

El Banc d’Espanya i, en extensió, el govern espanyol, tenia un pla premeditat per traspassar les caixes als bancs. Aquesta va ser la raó principal de la desaparició de Caixa Manlleu. Així ho han afirmat de manera contundent tots els ponents que han participat aquesta nit a l’acte “Com i per què va desaparèixer Caixa Manlleu”, organitzat pel diari Osona.com.

La taula que ha presidit el debat estava formada pel darrer president de Caixa Manlleu, Joan Contijoch; l'alcalde de Manlleu i membre del consell d'Unnim, Pere Prat; l'últim director general de l’entitat bancària, Dídac Herrero, i el màxim dirigent del SEC, Jordi Campins, que ha parlat des del punt de vista dels treballadors del sector. Aquesta era la primera ocasió que Contijoch i Herrero participaven en un acte públic per donar la seva versió sobre la desaparició de Caixa Manlleu, des que l'entitat bancària es va fusionar amb Unnim.

L'expresident del Consell Comarcal d'Osona i exalcalde de Calldetenes, Jaume Mas, tot i haver confirmat la seva presència no hi ha pogut assistir per causes professionals d’última hora. L’acte ha estat moderat per la periodista Gemma Aguilera (El Temps - Nació Digital.cat).

El debat s’ha celebrat a l’Auditori Unnim de Vic. Una fila zero formada per Antoni Soy, Jordi Isern, David de Dios i Joan Rovira, entre d’altres, ha fet preguntes a la taula. També han pogut fer preguntes algunes de les prop de cent persones que han assistit a la tertúlia. A la sala, cares conegudes, com Josep Tarradellas, Joan Turró, Jordi Casals, Joan López, Jordi Fàbrega, Salvador Cot, Nan Orriols i alguns treballadors d’Unnim. El debat s’ha pogut seguir pel Twitter ha través del hashtag #CMdebat

Una mort premeditada

Els quatre ponents han coincidit en culpar el Banc d’Espanya de la desfeta de Caixa Manlleu, ja fos per manca d’interès o per negligència. Segons ells, l’entitat estatal va marcar les directrius de la primera fusió amb Unnim i de la posterior absorció per part del BBVA a través d’una estratègia totalment preconcebuda.

“La caixa estava ben portada, amb criteris de moderació. Però el supervisor, el Banc d’Espanya, ens va fallar de manera estrepitosa”, ha assegurat Contijoch, que és qui s’ha mostrat més indignat amb una operació que no ha dubtat en qualificar de “robatori” i de “presa de pèl”. “Ni Europa ni Espanya van saber donar les respostes adequades a la crisi mundial”, ha lamentat. I ha conclòs l’expresident de Caixa Manlleu: “A Osona ens han pres un motor econòmic important i ens han desacreditat”.

“L’Estat espanyol no estava per ajudar les caixes. Estava per ensorrar-les”, ha apuntat també de manera ferma i en la mateixa línia Campins. “Quan va petar la crisi, el Banc d’Espanya va activar el pla per passar les caixes als bancs”, ha continuat.

Pere Prat ha anat més enllà i, a més del Banc d’Espanya, ha criticat l’actuació de les grans auditories internacionals, que també “han fet el seu negoci”. “Em sento estafat”, ha afirmat taxativament l’alcalde de Manlleu.

Una lleugera punta d’autocrítica

Els ponents no han deixat massa lloc a l’autocrítica. La situació, segons ells, va venir forçada pel Banc d’Espanya i no tenien cap més sortida que creure’s les seves recomanacions.

Dídac Herrero ha reconegut, però, que algunes coses potser no s’haurien fet bé. Tot i això, l’exdirector general ha defensat la línia de Caixa Manlleu, que va optar per les hipoteques a particulars, en un primer moment, i als promotors, en un estat més avançat de la bombolla immobiliària.

“Si no haguéssim anat en la línia del mercat hauríem desaparegut”, opina Herrero.

Què hauria passat amb un estat propi?

Una de les preguntes que surava a l’ambient del debat, sobretot arran de la intervenció del públic, era què es podia haver fet per salvar Caixa Manlleu. Els ponents han aportat propostes, tot i que no gaire clares i sense massa convenciment.

“Si els ajuts que el Banc d’Espanya va oferir a Unnim ens els hagués ofert a cada una de les tres caixes, encara hauríem pogut fer alguna cosa”, creu Contijoch. El Banc d’Espanya podria haver estat més laxa en la seva regulació, opina Herrero.

I per què no continuar com han fet les caixes de Pollensa i Ontinent? Aquestes caixes eren molt petites i poc significatives per al Banc d’Espanya. Caixa Manlleu era una altra història.

Una possibilitat de reescriure la història s’hagués produït si Catalunya hagués tingut estat propi. En aquest cas, potser s’haurien pogut fins i tot salvar les caixes, han coincidit Campins, Prats i Continjoch. “A Alemanya encara tenen caixes. Per què no Catalunya?”, es preguntava Prat.

El que sí sembla que es mantindrà és la marca Unnim. El BBVA, segons alguns dels ponents, te la intenció de preservar-la.

El BBVA i les preferents

Un dels temes delicats que s’han tractat ha estat el de les participacions preferents. El president del Consell Empresarial d’Osona, Joan Rovira, ha recriminat als antics gestors que exigissin a les empreses que adquirissin aquests productes financers si volien obtenir crèdit. “I ara què fem amb això?”, s'ha queixat Rovira.

“En aquell moment, ningú es podia pensar que passaria el que passaria”, ha respost Herrero. “Les preferents ens les treien de les mans, era un producte que donava una rendibilitat alta i els empresaris estaven convençuts que funcionarien”, ha continuat.

El BBVA, segons Herrero, pensa donar una solució ràpida a les preferents tan bon punt assumeix la gestió total de l’entitat bancària.

‘L’Obra Social s’ha acabat’

Pel que fa a l’Obra Social d’Unnim, Contijoch no s’ha mostrat massa optimista. “L’Obra Social s’ha acabat”, ha afirmat sense contemplacions.

La xifra que l’entitat ha destinat cada any a l’Obra Social ha anat baixant progressivament i en aquest exercici s’ha quedat en només 526.000 euros. Contijoch confia que amb la venda de patrimoni, la conversió en fundació i amb la complicitat de la societat civil, amb persones destinades a col·laborar, es pugui mantenir una part de l’Obra Social, tot i que té clar que mai més tornarà a ser com abans.

La part positiva és que Contijoch ha avançat que el BBVA té la voluntat de no tallar de soca-rel l’Obra Social i, si no hi ha canvis, sembla que en finançarà una part.

EN BREU

Les dues hores de debat han donat per molt i s’han tractat temes molt diversos. Us deixem aquí alguns apunts dels ponents que també han estat significatius:

- Dídac Herrero: “El perfil de risc a Caixa Manlleu era inferior al d’altres caixes”

- Dídac Herrero: “L’expansió de Caixa Manlleu va tenir un cost molt elevat”

- Els empleats estaven incòmodes, respecte a l’enorme pressió per col·locar determinats productes, com les preferents, diu Campins.

- Dídac Herrero: “Les retribucions dels directius de Caixa Manlleu eren substancialment més baixes que el que hi havia en el sector”

- Pere Prat es queixa que Bankia passés les proves d’estrès. “Qui ho controlava això?”

- Joan Contijoc: “Unnim ens va costar una porrada de diners. I va durar 14 mesos!”

- Dídac Herrero: “Se’n tornaran a vendre, de pisos”

- Els grans beneficiats d’aquesta crisi han estat els grans bancs, diu Herrero

- Pere Prat ha renunciat a les dietes d’assistència a les assemblees i al consell de direcció d’Unnim

- Campins: “La vinculació amb l’entitat d’un empleat d’una caixa sempre ha estat més gran que el d’un banc”

Dídac Herrero. Foto: Adrià Costa