10
de maig
del
2012
El Fòrum de Debats organitza per a aquest divendres, 11 de maig, una conferència amb el títol de "La il·legalitat del poder en temps de crisi", que anirà a càrrec de Jaume Asens, jurista i de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals de Barcelona. La xerrada tindrà lloc a l'Auditori d'Unnim-Caixa de Manlleu, Rambla Hospital, 11, de Vic, i començarà a les 8 del vespre. Anirà seguida de col·loqui.
En la conferència s'analitzaran, entre altres, qüestions com que el dret i el discurs jurídic tenen un paper central en la configuració de les relacions de poder. Per imposar un programa de retallades socials, una actuació policial o, fins i tot, una mobilització de protesta, fa falta força. Però també capacitat d'apel·lar al dret com a font de justificació. No n'hi ha prou amb què una actuació sigui legal o il·legal per a què es converteixi, a més, en justa. Però és un termòmetre que contribueix a calibrar la legitimitat del poder i de les resistències que s'aixequen contra les seves manifestacions arbitràries. Això explica que el dret i la seva interpretació siguin un àmbit de disputa permanent ja que tot poder intenta revestir les seves actuacions, siguin legítimes o no, sota una capa de legalitat.
En temps de crisi aquestes contradiccions es fan més evidents tant des del punt de vista jurídic com ètic i polític i és en aquest context que la protesta ciutadana i la desobediència adquireixen un nou sentit. S'han d'analitzar no ja com a desordres susceptibles de criminalització sinó com el primer dels drets, com a bandera irrenunciable dels més febles davant de les actuacions il·legítimes dels més poderosos de tal manera que d'aquest acte de rebel·lió en pugui sorgir un ordre jurídic alternatiu, més lliure i igualitari.
Jaume Asens ha estudiat Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona i Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. Col·labora habitualment a "Público" i altres mitjans de comunicació, juntament amb Gerardo Pisarello. Pertany a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i a la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Des del 1995 exerceix com a advocat penalista i s'ha destacat en la defensa dels moviments socials i els drets humans. Ha format part de comissions internacionals com la dels fets de Gènova del 2001, ha exercit l'acusació popular en casos de corrupció com el de Millet, Ciutat Vella o l'Hotel del Palau, ha representat la FAVB i altres col·lectius com els de Memòria Històrica, contra la Tortura o a víctimes en delictes de lesa humanitat davant l'Audiència Nacional (casos Guantánamo contra Estats Units o la "Flotilla de la Libertad" contra Israel), o al moviment dels "indignats" en el cas del Parlament o del desallotjament de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Recentment ha publicat el llibre “No hi ha dret (s): la il·legalitat del poder en temps de crisi”.
En la conferència s'analitzaran, entre altres, qüestions com que el dret i el discurs jurídic tenen un paper central en la configuració de les relacions de poder. Per imposar un programa de retallades socials, una actuació policial o, fins i tot, una mobilització de protesta, fa falta força. Però també capacitat d'apel·lar al dret com a font de justificació. No n'hi ha prou amb què una actuació sigui legal o il·legal per a què es converteixi, a més, en justa. Però és un termòmetre que contribueix a calibrar la legitimitat del poder i de les resistències que s'aixequen contra les seves manifestacions arbitràries. Això explica que el dret i la seva interpretació siguin un àmbit de disputa permanent ja que tot poder intenta revestir les seves actuacions, siguin legítimes o no, sota una capa de legalitat.
En temps de crisi aquestes contradiccions es fan més evidents tant des del punt de vista jurídic com ètic i polític i és en aquest context que la protesta ciutadana i la desobediència adquireixen un nou sentit. S'han d'analitzar no ja com a desordres susceptibles de criminalització sinó com el primer dels drets, com a bandera irrenunciable dels més febles davant de les actuacions il·legítimes dels més poderosos de tal manera que d'aquest acte de rebel·lió en pugui sorgir un ordre jurídic alternatiu, més lliure i igualitari.
Jaume Asens ha estudiat Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona i Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra. Col·labora habitualment a "Público" i altres mitjans de comunicació, juntament amb Gerardo Pisarello. Pertany a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals i a la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Des del 1995 exerceix com a advocat penalista i s'ha destacat en la defensa dels moviments socials i els drets humans. Ha format part de comissions internacionals com la dels fets de Gènova del 2001, ha exercit l'acusació popular en casos de corrupció com el de Millet, Ciutat Vella o l'Hotel del Palau, ha representat la FAVB i altres col·lectius com els de Memòria Històrica, contra la Tortura o a víctimes en delictes de lesa humanitat davant l'Audiència Nacional (casos Guantánamo contra Estats Units o la "Flotilla de la Libertad" contra Israel), o al moviment dels "indignats" en el cas del Parlament o del desallotjament de la Plaça de Catalunya de Barcelona. Recentment ha publicat el llibre “No hi ha dret (s): la il·legalitat del poder en temps de crisi”.