Vista de l'ermita de Sant Sebastià. Foto: Lurdes López

El Govern ha acordat aquest dimarts declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de lloc històric, l'ermita de Sant Sebastià, a Vic, i n'ha delimitat l'entorn de protecció. El conjunt està format per l'ermita i la casa annexa de la demarcació de Sant Joan de Galí, que depèn de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, al terme municipal de Vic.

La rellevància del conjunt rau en un fet històricament documentat. En aquesta ermita es va celebrar el 17 de maig de 1705 una reunió secreta en què es va signar l'anomenat Pacte dels Vigatans, que va comportar l'entrada de Catalunya a la guerra de Successió a la corona, en suport a l'arxiduc Carles de la casa dels Habsburgenfront contra de Felip d'Anjou, nét del rei borbó Lluís XIV. La guerra va concloure amb la presa de Barcelona per les forces borbòniques l'11 de setembre de 1714 i els posteriors decrets de Nova Planta.

El conjunt monumental

La capella, que va ser erigida amb motiu d'una pesta, existeix des del 1520. La façana es va reformar el segle XVII i el XVIII es va erigir el campanar. L'ermita està situada dalt d'un turó de 770 metres. La capella és de nau única, sense absis i sense cor. La façana està orientada a migdia i presenta un gros portal amb dovelles. A la part posterior dreta hi ha un campanar de planta quadrada que a la part superior forma una torre ortogonal amb quatre finestrals d'arc de mig punt. Està cobert amb una terrassa.

A llevant, i en angle recte amb la capella, hi ha el mas adossat. L'interior és cobert amb volta de creueria i conserva un retaule dedicat a Sant Sebastià. Està construït amb pedra i arrebossada i els elements de ressalt estan fets de pedra picada.