Suposo que aquests del Grup encara, a casa seva de sanitaris, encara deuen fer servir la comuna de sobre la cort dels porcs i no deuen haver posat pas vidres a les seves finestres. Estufes de llenya, res d'antenes ni parboliques, teulat de llosa, porta de fusta amb pany de furrallat.

Per a ells la millor ciutat és la morta.

L'empastatge dels carreus es el mateig del que es feia i com es deixava des de fa almenys 100 anys. Morter de calç i junta grossa i ample perquè duri uns 1000 anys. I jo ho seguiria fent així.

Mireu les cases de pagés que tenen un bon voladiç i l'aigua de la pluja no se'ls hi emportat.

La pedra era el material contructiu més barat i no com ara que es rejunta poc perquè sembli de rics de tota la vida.

"Que sembli sencill i pobre. Costi el que costi". Muntañà.

Que hi posin una antena de mòbils com a La Guixa!

Voleu dir que aquesta gent no en fa un gran massa. Respecte al patrimoni vol dir adaptar-se al emps mantenint la mateixa essència i fidelitat i no congelar el temps.

Patrimoni:

És el prèstec que ens fan els nostres pares perque el transmetem als nostres fills!

Si el destrosserm, no hi ha patrimoni!

El campanar de Vic lluirà més que tot el skyline de Vic, amb una llauna al capdamunt.

Endavant,GDP. Sort en tenim que encara hi ha persones disposades a defensar l'ànima de les coses per sobre del seu valor econòmic o funcionalitat. Estem al segle XXI,és cert. Per això disposem de mitjans tècnics per restaurar les obres d'art sense malmetre la seva essència.
Oi que per restaurar una pintura gòtica no hi faríem un grafitti al damunt, tot i que és més actual i econòmic ? O si ?

Ostres amb el campanarde la "Catredal. ¿Posats a posar materials nous perquè no l'arrebossaven i posaven canaleres inoxidables i un apartamentet pel bisbe al capdamunt?. Una mica de serietat. Vas per Europa i a les grans capitals, com Berlin, Bonn, Estrasburg, Varsòvia o Praga, la gent no permet certes llicències als arquitectes,i els penjaria pels calçotets al parallamps més alt. Aquí anem de sobrats i supermoderns amb invents que estan molt bé allà on toca. Als barris d'expansió i a les zones comercials....poseu-vos les piles ¡.

Si es pot fer una finalització del campanar que no desmereixi ni trenqui el conjunt, i es segueix amb la mateixa cura per la resta del monument no crec que es pugui malractar ni menystenir l'esperit i el criteri del Grup. Si aquesta voluntat de preservar i retenir patrimoni històric fos anacronica, no comprendria la reconstrucció fideligna en altres països, de barris sencers, destruits per guerres o desastres. El campanar romànic de Vic , és visita obligada pels erudits i entesos d'art romànic. Una joia que faria viatjar a molts patriotes enllà de fronteres per contemplar-lo

08:14

I si no el conservem tampoc.

Les reformes anterior be que us sembles autentiques i de sempre encara que són posteriors a la construcció.

Voleu un Vic mort?

Responent a l'Oliva Farcida se li pot dir, amablement, que les reformes anteriors són fàcils d'entendre. Amb la manca de sentit patrimonial que imperava al segle XVIII es van carregar la Rodona, i tothom tan content, mentre el Campanar s'havia enlairat pocs anys abans per motius pràctics (estratègics diria jo) i per la necessitat de fer arribar el so de la campana del rellotge que volien que arribés arreu d'una ciutat que creixia cap al Nord: vers l'eixample Moretó. Per això el van aguantar sense remoure'l.

Repeteixo...parlem encara d'uns temps sense cap sentit patrimonial en el que, si es va mantenir el vell cloquer en peu al construir la nova Catedral neoclàssica va ser per motius de cost però sobretot d'operativitat al servei de la litúrgia i la logística civil del campanar. ...Una peça tan enlairada, que continuava exercint de torre des senyalsi convocatòria. Per això va arribar, "romànica" fins aquí.

L'obertura de finestrals romànics amb les columnetes "ad hoc" realitzada als anys setanta (en fa uns 35) sí que respon a una consciència de recuperació de Patrimoni, que comença a la ment de Serra i Campdelacreu (finals del XIX) i duu a terme finalment Eduard Junyent. En aquests moments es va respectar finalment (i ens consta amb documents del mateix canonge vigatà) l'abarrocament el teulat, penell i campanile dels quarts perquè s'ignorava com era l'acabament romànic original del campanar de la seu de Vic i per que finalment, en paraules del mateix Junyent " s’expressés en aquella estructura de factura barroca dintre la silueta viscuda pels vigatans” . Motiu, finalment, de fidelitat per un cantó (recuperar els finestrals tapiats el XV) i respecte per l'altre (mantenir la forma del teulat i remataments que singularitzen el cloquer de Vic)

Amb això espero que quedin resolts els dubtes i entenguis perquè continuem parlant de respectar un llegat històric i patrimonial. En aquest sentit veuràs positivament que les reformes anteriors -en la seva ignorància o a la seva manera per l'època- van ser autèntiques. D'altra banda no sé perquè en tot això que es defensa amb criteris de conservació hi vols veure "un Vic mort" . Les destroses acrítiques si que maten el record, les arrels i el patrimoni. Ens n'hem fet un tip de veure-ho els darrers anys. Vic, el volem ben viu, no en dubtis; amb patrimoni inclòs.

En aquest país nostre, i no es la primera vegada que ho constato, els tècnics quan restauren una obra històrica, es deuen pensar que son ells els constructors i en comptes de restaurar, com molt be especifica la paraula, reconstrueixen i aixì van deixant el llegat que tenim. Només cal travessar la frontera i anar a França, o com jo he tingut la sort de ser-hi varies vagades, la ciutat alemanya de Dresden, que encara restauran edificis de pedra, caiguts en la segona guerra mundial. I veure que qualsevol edifici o restauració que es faci, el primer de tot es documentar-se sobre l'estil a restaurar i deixar les coses tal com han sigut.
Aquí com que som més espavilats es refan les coses i tot si val i així anem veient els desastres d'aquestes restauracions. Hem de tenir en compte que la ignorancia i aquesta "modernitat" tant mal estesa per part dels técnics fa molt de mal i també dels responsables de les obres. I pel que sembla la ignorància històrica es el que més hi ha. Per cert quan es va construir e campanar de Vic l'acer inoxidabre no existia.
Aquesta opinió la fa una persona que ha treballat en obra pública i que sóc un apasionat de la història i se del que parlo.

La pedreta que em va caure a sobre també era una manifestació de la bona conservació o de la descomposició? La genuina sorra dels junts quan queia també era intocable?

Ni se us passes pel cap fer tocar el campanar. Les reformes són de l'any 2011 i ja tenen un any d'antigüetat, tot el conjunt forma part del patrimoni que hem de transmetre intacte als nostres nets.

És com la plaça de Manlleu que ara la volen com abans ignorant que abans i sempre, havia estat de sorra com àra.

“La conservació i restauració” crec que es un treball dedicat a preservar una obra, ja antiga o moderna per el seu valor Institucional, historica, o sentimental tan sigui una pintura una escultura edifici o altres .conservant el seu llegat mes fidel per futures generacions. Per el que crec, que aquestes columnes disten mol del que signifiquen aquestes paraules i respecta al para llamps ,jo diria que hi ha llocs molt a la bora on es podria col•locar, fer un bon servei, i no tacar el nostre campanar.