Amb el subtítol de "Viatge d'un savi Vilatrista cap enlloc", una de les cançons del seu ja llunyà àlbum “Maria” (2002), el cognom intenta retrobar-se amb un nom ja des de fa temps, paral•lelament a un etern retorn definitiu als escenaris i un esperadíssim nou disc.

Però de moment, ni disc nou ni l'Adrià d'abans. En Vilatrista segueix errant cap enlloc. Això no treu que el geni de Salt, considerat per molts crítics com un dels millors compositors de música pop catalana de tots els temps, conservi una mística descomunal com a artista de culte que evidentment ja és, i compti amb un públic incondicional que li riu totes les gràcies (fins i tot les que no toca riure).

Entre aquest públic per cert, s'hi comptava l'astre de Vic, Quimi Portet, amb qui sembla que està enllestint la producció del seu nou treball, però no ens ha estat possible entrevistar-lo i saber més detalls sobre aquest procés. El maig del 2011 apareixia una entrevista al diari Ara on s'anunciava que el nou disc ja estava gairebé enllestit (previst per a la tardor del 2011) i que es preparava pel retorn a l'activitat musical amb tots els ets i uts.

Doncs bé, Puntí continua envoltat del més estricte misteri, poca promoció dels concerts o performances que van apareixent amb comptagotes. El seu Myspace i el web fa temps que estan inactius, tota la informació que se'n té, bàsicament és la que apareix al seu Facebook. On ens obsequia amb actualitzacions surrealistes com aquesta: calces verdes braguitasfucciaslglhçhçasghkakhnpa kgthktkghdgñkhñgkñjñgk.

Aquest diumenge Puntí va fer la seva primera aparició a l'escenari modernista del Casino 20 minuts tard i arrossegant-se de quatre potes mentre sonava "Pictures of you" de The Cure, un dels seus grups predilectes. Li costava arrencar el concert i fer les cançons senceres, i enllaçava piano, harmònica i guitarra com li sortia dels pebrots amb la seva veu trencada. Poc a poc va anar interactuant més amb el públic i va cagar-se amb les retallades del govern, o amb el Real podrit mentre anava desgranant temes clàssics com Senyor Doctor o Coral•lí, i tenia un record pel seu amic Carles Sabater.

Tot i que com ell mateix afirma sovint, al públic li falta cultura de l'oient i no té sempre la raó, la gent anava al concert una mica acollonida per altres experiències en concerts on literalment no s'aguantava o no enllaçava dues notes seguides, però poc a poc va anar demostrant certa coherència interna en la manera de tocar-actuar. Com un geni del jazz, es posava a improvisar enllaçant temes i canviant d'instrument sovint, fins i tot cantant versions i introduint alguna nova cançó: aparteu les criatures, En Quimi i jo ja ens cuidem...

El punt de sorpresa de la nit ha estat quan cap al final de les dues hores de concert, han col•laborat amb ell Litus i Juli Piris, ben coneguts pel públic osonenc; en Litus ja havia protagonitzat la introducció del concert al piano mentre Puntí es tapava amb una cortina, però ha estat una gran i agradable sorpresa veure com en Juli i ell assolien un nivell de complicitat inesperat amb l'infant terrible cantant fins i tot un tema en castellà. Després, ja per anar acabant, ha tocat “Ull per ull” al piano amb una destresa que ha recordat la sublim interpretació que en va fer al Liceu per la pel•lícula Rock & Cat.

Un concert doncs, caòtic com no, amb moments puntualment genials, tocs surrealistes i d'humor estripat d'un Puntí que continua amb aura de messies, seguit per un ramat de fidels que ara mateix vaga pel seu particular desert en un èxode erràtic.