25
de gener
del
2012
![Les retallades, però, encara no han detallat el \"tiquet regulador\" de lk'àmbit sanitari.](https://naciodigital.cat/osona/uploads/s1/40/96/19/7/576-1322116328retallada.jpeg "Les retallades, però, encara no han detallat el \\"tiquet regulador\\" de lk'àmbit sanitari.")
L’any 2009, Osona va ser la 24a comarca de Catalunya pel que fa a la xifra de la base imposable per declarant de l'Impost sobre la Renda de Persones Físiques (IRPF), amb una mitjana de 18.933 euros, que suposarien 1.352 euros al mes en una salari de 14 nòmines. La comarca ha mantingut aquesta posició en els darrers tres anys.
Aquestes xifres representen un descens de l'1,77% respecte dels 19.262 euros de mitjana de l'exercici 2008 i suposen, igual que en el còmput general de Catalunya, el primer exercici en el qual comarca i país perden base de cotització respecte de l’any anterior. De fet, a la comarca, fins al 2009 la base imposable no ha parat de créixer, any rere any, de manera progressiva. L’any 2000, per posar un exemple, només era de 9.736 euros.
La mitjana de base imposable per declarant a Osona se situa un 12,62% per sota de la base catalana, de 21.668 euros, i a un 21,36% del Barcelonès, que és la comarca amb una base més alta, amb 24.076 euros.
Aquestes dades s'extreuen de les xifres que ha fet públiques l'Idescat aquesta setmana de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques del passat 2009, desglossades per comarca i municipi. La base imposable és l'import format pel total de rendiments obtinguts pel contribuent durant aquest període. Inclou, principalment, els rendiments del treball, el capital immobiliari i mobiliari, els rendiments empresarials i professionals i les variacions patrimonials. Les xifres fan referència als veïns de cada municipi que han fet la declaració de renda (en molts casos no es fa perquè no s’arriba als mínims).
Pobles petits envellits
Si desglossem les dades, observem que veïns d'Osona amb unes rendes més altes són els del Brull, amb 24.471 euros, més de 4.500 per sobre de mitjana de la comarca. A les primeres posicions hi trobem altres municipis amb zones residencials, com Gurb, en segona posició i amb 24.080 euros, i Sant Julià de Vilatorta, en tercera, amb 23.510 euros. Segueixen Tavèrnoles i Tavertet.
Vic, una ciutat amb molts professionals liberals, apareix en el desè lloc de la comarca, amb 20.466 euros. Molt a prop, altres grans poblacions d’Osona, com Taradell (13è, amb 19.952 euros) i Tona (14è, amb 19.799 euros). Molt lluny hi trobem els altres dos grans municipis de la comarca: Torelló, en el 26è lloc, i Manlleu, en el 32è, amb només 17.944 i 17.485 euros respectivament.
Les rendes més baixes s’ubiquen a la majoria dels municipis més petits, que presenten una població marcada per l’envelliment. En aquestes darreres posicions hi trobem pobles com Vilanova de Sau, Rupit i Pruit i molts del Lluçanès, com Sant Martí d’Albars, Oristà o Sant Agustí de Lluçanès. El poble d’Osona amb una renda més baixa dels seus habitants és Vidrà, amb només 13.110 euros.
En aquesta tendència dels pobles petits hi ha algunes excepcions, com Alpens, Tavertet o Malla, que apareixen en els primers llocs de la llista. Això és conseqüència de la residència d’algunes persones amb rendes molt altes i que, tot i està empadronades al municipi, mantenen la seva activitat professional en altres àmbits. Al ser un poble amb molts pocs habitants, llavors la mitjana puja de manera ostensible.