11
de gener
del
2012
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rectificat una decisió seva anterior i ha instat l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló a enderrocar cinc cases adossades de l’avinguda Atlàntida.La sentència culmina un procés iniciat el 2001 arran del contenciós presentat per un veí afectat, Ramon Cubí i Carrera, contra la llicència d'obres donada per l'Ajuntament i que posava de manifest les diferents maneres d'interpretar la normativa urbanística del municipi.
L’acusació del veí es fonamentava en el permís que va donar l'alcalde Jordi Fàbrega a una constructora per aixecar cinc cases en un espai on el planejament urbanístic en permetria només quatre.
La sentència del TSJC és ferma i no hi ha possibilitat de fer marxa enrere. Per tant, en aquests moments, tot queda en mans del denunciant, ja que la sentència s’executarà només en el cas que ell ho demani. Els advocats de l’Ajuntament i de Cubí han tingut alguns contactes per intentar arribar a una solució consensuada, que passaria per algun tipus d’indemnització.
En cas d’haver d’executar-se la sentència, l'Ajuntament hauria de cobrir el cost d’aterrar les cinc cases, tornar-ne a construir quatre més i fer-se càrrec de les indemnitzacions, la qual cosa suposaria un greu perjudici, tant per als veïns que van adquirir els habitatges i que ja fa anys que hi viuen, com per a les finances municipals, força malmeses en l’actual context econòmic.
Un llarg procés, ple d’estira-i-arronses
Arran del contenciós presentat el 2001, l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló va fer parar les obres i es va posar sota la tutela del Servei de Protecció de la Legalitat i Assessorament de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat. Aquest organisme, en un informe de febrer de 2002, va declarar que no veia indicis que la llicència donada infringís el planejament urbanístic i afegia, literalment, que "en conseqüència procediria aixecar les mesures cautelars adoptades". O sigui, que la Generalitat recomanava l’Ajuntament a reprendre les obres.
El 2003, però, el Jutjat Administratiu reconeix que s’incompleixen alguns paràmetres del plantejament urbanístic i ordena l’enderrocament. La sentència és ratificada l’11 d’octubre de 2005 pel TSJC. Llavors, l’Ajuntament sol·licita que es pugui aterrar només una de les cases, ja que el cost de fer complir tota la sentència seria molt elevat. El TSJC ho desestima perquè considera que és una única llicència d’obres i insta l’Ajuntament a complir la sentència, el desembre de 2007: enderrocament i construcció de quatre habitatges nous, unifamiliars o bifamiliars (o sigui, vuit pisos).
Mentre té lloc aquest procés, de manera paral·lela, l’Ajuntament aprova un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) en el marc del qual desapareixen les irregularitats que podien haver existit en l’atorgament de la llicència. A partir d’aquí, el consistori fa un altre pas i demana en un contenciós administratiu la inexecutabilitat de la sentència, d’una manera semblant al cas de la planta de purins de l’Esquirol, al·legant que el perjudici creat per l’execució de la sentència seria més gran que no pas el seu benefici. Per tant, per no crear danys majors, es proposa aturar l’enderrocament i indemnitzar les famílies afectades. El TSJC ho accepta i torna a canviar la seva decisió, fent cas de l’Ajuntament.
La història, però, encara no es va acabar. El veí que havia posat la denúncia no hi està d’acord i presenta un nou recurs. Ara, fa només uns dies, el TSJC li ha tornat a donar la raó. El tribunal interpreta que el nou POUM es va fer servir per maquillar les irregularitats existents.