Galeria de fotos (Adrià Costa)

Els alcaldes que han constituït l'Associació de Municipis per la Independència. Foto: Adrià Costa

"Des del municipalisme, encetem la reconstrucció nacional". Amb aquesta divisa, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, donava la benvinguda a una entitat que ell mateix ha impulsat, l'Associació de Municipis per la Independència. Un front constituït, de moment, per 156 ajuntaments i un consell comarcal i que abasten un total d'1.300.000 habitants de Catalunya. Una associació que neix amb l'objectiu d'assolir una via política,  la independència de la nació catalana al marge de la legalitat espanyola.

Segurament l'Associació de Municipis per la Independència constituïda aquest matí a Vic és el desafiament més important que ha patit la legalitat espanyola des del 1977: plantejar des de les institucions municipals una consulta sobre la ruptura amb Espanya. Tot un repte dos anys després d'un altre repte, les exitoses consultes sobiranistes celebrades a Osona.

El complex cultural de l'Atlàntida de la capital d'Osona ha acollit unes 300 persones entre les que s'hi comptaven representants dels consistoris adherits a l'associació així com representants dels partits polítics i entitats convidades pel naixement de l'associació. Entre els alcaldes, la majoria de CiU, ERC i CUP, dos de socialistes: l'alcaldessa de Cerdanyola, Carme Carmona, i l'alcalde de Sant Hipòlit, Xavier Vilamala. L'objectiu de l'assemblea ha estat per una banda, formalitzar la constitució de l'associació com entitat jurídica - amb l'aprovació dels estatuts - així com dels seus òrgans de direcció, i per l'altra, dotar d'esperit polític, "l'ànima de la pàtria que s'ha d'estimar",  una entitat que neix amb la missió, històrica, de trencar amb l'Estat espanyol.

L'alcalde socialista Xavier Vilamala, amb Josep M. Vila d'Abadal. Foto: Adrià Costa

D’aquests 155 municipis, n’hi ha 30 que són de la comarca d’Osona: Vic, Perafita, Roda de Ter, Tona, Sant Julià de Vilatorta, Prats de Lluçanès, Taradell, Collsuspina, Sant Pere de Torelló, Calldetenes, Gurb, Muntanyola, Vidrà, Manlleu, Santa Eugènia de Berga, Torelló, Orís, Espinelves, Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà, Sora, Tavèrnoles, Rupit i Pruit, Tavertet, Santa Maria de Corcó, Folgueroles, Santa Eulàlia de Riuprimer, El Brull, Sant Vicenç de Torelló i Seva.


Una consulta oficial

El full de ruta de l'Associació que ha nascut formalment aquest dimecres és, a banda d'associar la majoria de municipis possibles, formalitzar des dels ajuntaments el camí de la ruptura amb Espanya. "Hem de trobar el full de ruta per tal de ser lliures, perquè és possible ser lliures", ha etzibat Vila d'Abadal.

Una divisa que ha de servir els "consistoris, com a part que són de l'Estat, per organitzar una consulta institucional a tot el territori". "Cap alcalde pot prohibir que els seus ciutadans decideixin lliurement el que volen ser: si una majoria social vol ser lliure, serem lliures", ha sentenciat l'alcalde de Vic insistint que l'instrument per expressar aquesta voluntat són els ajuntaments.


Consell directiu i comissió executiva

L'assemblea, de dues hores de durada, ha servit per debatre esmenes -la majoria de caràcter tècnic- i nomenar els integrants dels òrgans de direcció. Pel que fa als burós polítics de l'AMI s'ha triat una duplicitat de direccions: el consell directiu i la comissió executiva. Per una banda, el consell directiu l'integren el president; quatre vicepresidències, un secretari, un tresorer i un màxim de 41 vocals (un per comarca). Un organisme de direcció que seria el màxim òrgan de decisió entre assemblees.

I pel que fa a la comissió executiva, més reduïda i més operativa, integrada pel president Josep Maria Vila d'Abadal; els quatre vicepresidents, els alcaldes de Balaguer, Tortosa, Olot i Montblanc; el tresorer l'alcalde de Port de la Selva, Josep Maria Cervera; el secretari, alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis; i les quatre vocalies ostentades pels alcaldes de Berga, Santpedor, Solsona i Ripoll.

Foto: Adrià Costa