14
de desembre
del
2011
Dia històric al complex cultural l'Atlàntida de Vic. Representants de 155 municipis i un consell comarcal així com de partits polítics i altres moviments socials han encetat a les 11 d'aquest matí l'assemblea constituent de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Un front d'ajuntaments que proposen una via política per assolir la independència de la nació catalana. El desafiament a la legalitat espanyola més important que es registra a tot l'Estat espanyol des del 1977: una associació d'ajuntaments que per plenari municipal acorden crear una via de política de ruptura amb Espanya.
Durant aquest dimecres es debatran els esborranys de l'acte fundacional i els estatuts de l'AMI proposats per l'impulsor del projecte, l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal. Constituïda la mesa de presidència pel mateix batlle de la capital d'Osona; per l'alcalde d'Arenys de Munt, Josep Manel Ximenis; per l'alcalde de Port de la Selva, Josep Maria Cervera, i per l'advocada Susagna Roura - que ha preparat els esborranys-, s'ha encetat el debat de les esmenes aportades aquests dies així com les registrades aquest matí pels assistents a l'assemblea. A dos quarts d'una del migdia continuava el debat.
Òrgans rectors
D'entrada, la primera esmena aprovada ha estat la d'incloure "nació catalana" per poder expandir l'actuació territorial de l'associació arreu dels Països Catalans. En segon terme també s'han aprovat els òrgans de direcció i representació de l'AMI. Segons han confirmat diverses fonts a Nació Digital l'estructura de comandament estarà formada per dos burós.
Per una banda, una direcció més executiva, un consell directiu format pel president, dues vicepresidències, el tresorer, el secretari i tres vocalies. De moment, els noms que sonen per ocupar aquests càrrecs són el de Josep Maria Vila d'Abadal a la presidència; Laura Vilagrà (ERC), alcadessa de Santpedor; David Rodríguez (ERC), alcalde de Solsona; i Pep Andreu (ERC), alcalde de Montblanc, que s'integrarien en aquest pinyol directiu. Per altra banda, també s'hauria aprovat una executiva ampliada a 41 vocalies -una per comarca- que tindria funcions de consell nacional de l'entitat, com a màxim òrgan directiu entre assemblees.
