Marxa dels Miquelets, a l'acte d'homenatge dels màrtirs de la Gleva. Foto: Xevi Mas

Un grup d'investigadors i historiadors de la Universitat de Barcelona (UB) s'ha proposat localitzar les batalles de la Guerra de Successió que van tenir lloc a Osona. La secció local d'Òmnium Voltreganès ha establert una col•laboració amb el departament de Didàctica i Patrimoni d’aquesta universitat per localitzar i, si s'escau, excavar a zones de la Gleva, Montesquiu, Sant Boi del Lluçanès i Santa Maria de Merlès per documentar les batalles que hi van tenir lloc durant la Guerra de Successió que els catalans van perdre el 1714. Segons ha explicat a l'ACN un dels membres de l'equip, l'investigador Xavier Rubio, les prospeccions es duran a terme a través d'innovadors processos que usen les noves tecnologies.

El grup d'investigadors i historiadors de la UB, dirigits per l'historiador i Doctor Xavier Hernández, utilitzaran una metodologia americana avançada i “molt innovadora” de recerca històrica. L'objectiu és contrastar les fonts textuals, nodrides bàsicament pels textos de l'historiador i militar català austriacista Francesc de Castellví, amb els resultats arqueològics. Xavier Rubio diu que no es volen quedar només amb allò que explica Castellví sobre l'enfrontament bèl•lic perquè "només s'hi exposa un punt de vista que fa realment difícil saber com es va donar la batalla".


Detectors de metall i posicionadors GPS

Els investigadors de la UB no duran a terme una recerca arqueològica "tradicional", sinó que aplicaran mètodes a través de les noves tecnologies com per exemple la simulació, models matemàtics com la teoria de jocs o l’anàlisi especial a través de sistemes d'informació geogràfica. Segons Rubio, aquesta recerca permetrà saber "exactament" on es va produir el combat ja que es podrà delimitar les zones de batalla o veure els llocs de pas més lògics per l'exèrcit, entre d'altres.

Així, la prospecció dels camps es durà a terme amb una tècnica que combina detectors de metall amb posicionadors GPS amb què s'anirà registrant de forma científica i amb equips d'arqueòlegs la informació que s'anirà descobrint. Un cop recopilada, Rubio ha explicat que es crearà una base de dades que combinarà totes les diferents informacions i dades de què es disposa "amb l'objectiu de poder interpretar les batalles".

Segons ha explicat el Doctor i historiador de la UB i la persona que encapçala aquest projecte, Xavier Hernández, les traces més evidents al segle XVIII són "les bales que es disparaven amb el fusell o amb escopeta". D'altra banda, també es trobaran altres elements metàl•lics com sivelles de cinturó, botons o navalles, ha assenyalat.


Quatre zones d'influència

L'equip d'investigació concentrarà els esforços a quatre zones d'influència, tres a Osona i una al Berguedà (dins del Lluçanès). A la comarca d'Osona, s'intentarà localitzar tot allò que es pugui relacionar amb les batalles ocorregudes entorn el Santuari de la Gleva, Montesquiu i a l'entorn de Sant Boi de Lluçanès. Xavier Hernández ha explicat que al Berguedà s'investigara "tot allò que tingui relació amb la matança de Santa Maria de Merlès".

Hernández ha assenyalat que les conclusions d'aquest estudi es divulgaran a través de publicacions i xarxes socials però també, si després es considerés oportú, museïtzant els espais de les batalles.


La Guerra de Successió, una guerra de primer ordre

Per l'historiador Xavier Hernández, la Guerra de Successió "tracta sobre una de les primeres grans confrontacions mundials on es decideix la sort d'Europa, però també la de Catalunya". Per Hernández, a una banda hi havia la monarquia absolutista i, a l'altra, els països que donaven suport a una opció "constitucional", "liberal" i "més basada amb el comerç i la indústria" com Anglaterra, Holanda o Catalunya. Així, segons Rubio, "l'objecte d'estudi fa que la difusió no només sigui a nivell català, sinó que s'aconsegueix un impacte bastant important a nivell internacional".

De fet, Hernández relata com la Guerra de Successió "no va ser una guerra de guerrilles". L'exèrcit català era un exèrcit "professional", ha assenyalat. "No es tracta d'un fet puntual, sinó que els soldats anaven equipats amb els objectes propis d'un exèrcit i, fins i tot, els catalans també disposaven d'un representant militar, el Marquès del Poal, amb potestat per convocar consells de guerra", ha assenyalat Hernández.