La xilena Roberta Basic, experta en aquesta tècnica, ha inaugurat l'exposició amb una conferència. Foto: Laura Busquets/ACN

Una experiència que barreja el fet d'explicar històries i la costura promou l'ús social del català entre nouvingudes a Vic. El projecte de les “Arpilleres de la Ronda dels Ausetans” forma part de les activitats de dinamització organitzades per la Fundació Desenvolupament Comunitari (FDC) dins el marc de la llei de barris. Les arpilleres van néixer a Xile durant la dictadura de Pinochet i utilitzant diferents materials i textures es reivindicaven i socialitzaven a través de l'art de cosir. La responsable del projecte, Genisa Prats, ha explicat que a Vic s'han reunit 30 dones nouvingudes que han "cosit" les seves històries personals "i, alhora, “han après paraules en català i a fer-se entendre".

Prat ha apuntat que les 30 dones estaven unides per un interès comú que ha estat aprendre la llengua catalana "però també implicar-se al barri i socialitzar-se". Durant sis mesos, un cop per setmana les dones s'han trobat per explicar-se les històries. La gran majoria procedeixen del Marroc, però també n'hi ha de Ghana, l'Índia i Andalusia.

El treball va començar amb algunes lliçons de català, ja que la majoria no havien tingut la oportunitat d'aprendre'l. Segons Prat, les dones, de diferents edats i processos migratoris diversos, "tenien la necessitat de reivindicar-se com a dones constructores de comunitat a partir del seu saber fer". L'objectiu, ha afegit, "ha estat trobar la manera de treballar amb la gent del barri per donar-li una mica més de vida".

Prat ha explicat que algunes dones han hagut d'aprendre a cosir perquè "provenen de països que aquesta pràctica no forma part de les seves accions diàries". En aquests casos, els homes són els sastres "i elles simplement reparen o apedacen la roba".


El català, una qüestió prioritària

Prat ha assenyalat que una qüestió prioritària era "aprendre el català" per expressar-se entre la comunitat. La responsable ha destacat la "motivació" de les participants. Tot i que reconeix la tasca del Centre de Normalització Lingüística, ha explicat que aquest taller "ha estat el pas previ a començar-lo a aprendre". De fet, Prat ha assenyalat que les dones "han anat aprenent paraules, la construcció de frases, i han anat agafant confiança i coneixent el barri i els costums".

Les arpilles que han cosit aquest grup de dones nouvingudes reflecteixen experiències de tot tipus que van des dels records d'infantesa fins a les tradicions. Tot i això, hi ha dones que han escollit parlar de la seva vida a Catalunya, de les escoles on porten els seus fills i de les aficions que han anat adquirint.

A l'exposició, cada arpilla va acompanyada d'un text on es pot llegir la petita història que s'amaga darrera el tapís. Una de les expertes en aquesta tècnica, Roberta Basic, també ha cedit alguns dels seus arpilles i ha inaugurat l'exposició amb la ponència “Nuestras historias a puntadas”.


El Fòrum d'Arpilleres de Catalunya

L'exposició de les arpilleres de Vic forma part duna acció descentralitzada del 1r Fòrum d'Arpilleres de Catalunya organitzat per la Fundació Ateneu Sant Roc i l'Escola de Sant Pau, de Sant Pol de Mar. El Fòrum, que per primera vegada reuneix diferents mostres d'arpilleres d'arreu de Catalunya, se centralitzarà en una exposició a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona però hi haurà exposicions simultànies a Sabadell, Sant Pol de Mar, Badalona i Vic.

L'exposició ja es pot visitar des d'aquest dilluns i fins el 17 d'octubre a l'Espai de la Fundació de l'Obra Social de Caixa Catalunya CX Espai de Vic, al carrer del Remei.

Aquest dilluns s'ha inaugurat l'exposició en què han participat una trentena de dones nouvingudes. Foto: Laura Busquets/ACN