Un grup d'alumnes jugant al pati del col·legi Pare Coll de Vic Foto: Adrià Costa .
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, està estudiant obrir les zones d'escolarització per aconseguir un repartiment més equilibrat de la població immigrada als centres escolars dels barris on hi ha un alt percentatge de població estrangera. L'objectiu del Departament és evitar que hi hagi districtes on convisquin escoles amb un alt percentatge d'immigració a les aules, que superin el terç que Rigau creu que seria òptim, i d'altres que en tinguin molt menys. Aquesta proposta s'inclouria al nou decret d'admissió d'alumnes que la conselleria està preparant i que espera tenir enllestit en el termini d'un any i mig. "És un objectiu de legislatura", ha afirmat Rigau en una entrevista a l'ACN.
La consellera d'Ensenyament s'ha tornat a mostrar "partidària" d'obrir les zones educatives per evitar que els immigrants es concentrin en determinats centres de barris on la població estrangera representa un alt percentatge del total i fins i tot supera a l'autòctona i en canvi hi hagi d'altres on la seva presència sigui molt minsa. En definitiva, es busca equilibrar aquesta presència.
En una entrevista a l'ACN, Rigau ha explicat que aquesta nova proposta de zones escolars s'inclouria en el nou decret d'admissió d'alumnes, que espera tenir enllestit en el termini d'un any i mig. "Som partidaris i ho estem estudiant d'obrir les zones educatives, fer que la gent dels barris amb més densitat es puguin desplaçar a altres centres", ha afirmat.
La consellera ha afegit però que és un tema "delicat" que requereix "un debat molt profund". "Hem de procurar que en un mateix districte no hi hagi escoles molt carregades i d'altres que no, hem de procurar aquest percentatge que no desnaturalitzi el grup", ha asseverat.
De moment però, el proper curs les zones d'escolarització seran les mateixes, ja que el nou decret no estarà enllestit fins d'aquí un any i mig aproximadament. Tot i això, Rigau ha deixat clar que aquest "és un objectiu de legislatura" i espera que durant els propers tres anys es pugui fer aquesta modificació.
Mesures alternatives
La consellera ha reiterat que seria òptim que la població estrangera no superés un terç del total d'alumnes d'una aula. Però ha reconegut que hi ha barris on això no és possible perquè la pròpia realitat de la zona és que els immigrants són la majoria del veïnat. En aquests casos és on ha considerat que caldria obrir les zones d'escolarització.
Paral·lelament però ha dit que en aquells llocs on no sigui possible respectar els percentatges s'han d'estudiar "actuacions" que permetin que malgrat superar el terç de l'aula, els immigrants puguin adquirir les competències bàsiques de la llengua. "Perquè no hi ha millorar manera de parlar el català que estar amb gent que parla català", ha declarat.
Vic i els municipis veïns, a l’expectativa
La mesura és molt semblant al model Vic que ja s’utilitza a la capital d’Osona. Tot i això, no queda clar si a Vic es podria anar més enllà del sistema actual o s’ampliarà als municipis veïns,
com ja proposava l’alcalde Josep M. Vila d’Abadal l’any passat (fa poques setmanes també ho va proposar l’alcalde de Salt, a Girona). Tampoc està definit encara si podria tenir caràcter supramunicipal, amb la qual cosa s’haurien de gestionar conjuntament municipis com Gurb, Calldetenes i Vic.
“De moment, tot està a les beceroles. És només una proposta i llavors s’haurà d’estudiar en cada cas i en cada municipi com es pot aplicar”, han explicat fonts del Departament d’Ensanyament a Osona.com. “Es tracta d’obrir un debat que es tancarà amb el decret”, afegeixen les mateixes fonts.
En principi, l’única mesura que sembla clara és que s’ampliarà la zona educativa per als pares, per tal d’escollir escola. Si ara poden triar entre tres escoles públiques i tres de privades, un cop aprovat el decret, podrien triar entre cinc de públiques i cinc de privades. Amb aquesta acció, “seria molt més fàcil” reorganitzar l’alumnat nouvingut, opinen dels del Departament. Com es farà aquesta reorganització tampoc està definida del tot.