No sol ser habitual que un escriptor publiqui el primer llibre quan ja és en plena seixantena. I en el cas del vigatà Joan Orriols, essencialment un home de negocis durant tota la seva vida, la novetat inesperada que és l'aparició de la seva primera obra, Certeses i somnis, encara resulta més intensa. Tanmateix, ell no creu pas que hagi de ser així, perquè “per a la gent que han seguit la meva evolució aquest llibre era ben previsible, veient que porto 30 anys vivint a Sau, que feia molts viatges pels deserts africans...”.

Publicat per Viena Edicions, el treball compta amb un pròleg de mossèn Josep Maria Ballarin, familiar de l’autor. La imatge de la coberta és el dibuix titulat “Faristol”, de l’artista vigatà Toni Casassas. La presentació pública tindrà lloc aquest divendres, 7 d’octubre (20 h), al Casino de Vic, a càrrec de Ramon Cotrina i d’Imma Bellafont.

L’obra consisteix en un recull d’escrits poètics curts, molt curts, alguns quasi aforismes, escrits aquí i allà, “en viatges pel desert o mentre era a les Guilleries fent la parada de caçar el senglar”. Són apunts estampats al vol en un tovalló, un paper de diari o un bitllet de tren, “perquè has de poder recordar allò que has pensat en un moment precís i no deixar que se t'esvaeixi”.

L'autor confessa que en el recull hi batega un fons amarg: “Entenc que el present és dolor, el dolor que vivim a la nostra vida de cada dia, i que potser és una metàfora del dolor que viu Catalunya com a país”. Joan Orriols és molt pessimista sobre el futur de l’espècie humana i repeteix sovint que “estem condemnats a l’extinció, això és inevitable, però serà un gran avenç per al planeta poder lliurar-se de l’espècie més perillosa per a l’equilibri ecològic”.

L’obra aplega peces d’una temàtica molt intimista, fruit de la reflexió de l’home atònit que observa des de la desesperança un món que avança -insensible- cap al desastre. Hi ha espai per a la reflexió filosòfica, i també per a l’amor i el desamor, la vivència de la natura i un simbolisme narratiu que en alguns passatges connecta amb els corrents del surrealisme literari, “però sense cap pretensió de voler endolcir l’amargor”, puntualitza.

En el trànsit des dels papers amb anotacions fins arribar a l’obra impresa, hi ha hagut l’impuls de Ramon Cotrina, l'escriptor del llegendari Grup de Vic, ara resident a Sant Joan de les Abadesses (El Ripollès) i gran amic i mentor d’Orriols: “Portava deu anys consultant-li aspectes dels meus escrits a Cotrina, comentant paraules noves que m’invento com ara “amolsat”, que m’agrada molt, encara que no existeixi...”. El veterà literat l’ha assessorat en la tria dels escrits per al primer llibre i en la correcció, “guiat sempre per un rigor hiperperfeccionista”. Sense la seva intervenció, assenyala, el llibre no hauria existit.

Repassant les pàgines, no hi afloren per enlloc els senyals de la intensa vida empresarial de l’autor, exercida en diferents àmbits, entre ells el dels mitjans de comunicació a la capital d’Osona, a la ràdio, la premsa i la televisió locals durant més de vint anys. Sí que hi ha alguna traça de la decepció política, però sense estridències: “He deixat de banda els escrits directament polítics perquè ara seria molt dolorós publicar-los pel caire profètic que tenien, i motivarien que si alguna gent s’hi emmirallés, no podrien sortir mai més de casa seva”.

Després d’aquesta primera publicació, pot venir un segon llibre de proses de viatges, contes, reflexions actuals, fets i gent de les Guilleries, “però sense baixar al terreny de la crítica política amb noms i cognoms”. Orriols va sortir molt decebut de l'experiència política: "Vam entrar a l'Ajuntament dient que ens vendríem el cotxe oficial per comprar una ambulància, i al cap de mig any ja teníem tres cotxes oficials".