Estació de la xarxa de vigilància ambiental situada a Pardines. Foto: Jordi Fernàndez.

El Departament de Territori i Sostenibilitat, en compliment de la Directiva 02/03/CE (adoptada en el Reial Decret 102/2011) relativa a la millora de la qualitat de l'aire, ha emès un avís a les 17:00 h que s'havia superat el llindar d'informació pel que fa a l'ozò troposfèric (O ₃ ) a les poblacions de:

Tona (zona esportiva). 15:00 h. 186 µg/m3 durant 2 hores.
Manlleu. 16:00 h. 191 µg/m3 durant 1 hora.
Vic. 16:00 h. 195 µg/m3 durant 1 hora.

Tot just fa quasi un mes, el 25 de maig, ja es van superar aquests nivells a Manlleu i Vic.

El llindar d'informació en què cal emetre un avís com l'actual es produeix quan se supera una mitjana horària de 180 µg/m ³ . En funció de la concentració i durada de l'episodi, l'ozó pot causar diferents efectes: tos, irritacions a la faringe, irritacions al coll, irritacions als ulls, dificultats respiratòries ( "gola seca" ), disminució del rendiment, empitjorament de la funció pulmonar, símptomes de malestar general: cansament, mal de cap, decaiguda...

En cas de superació del llindar d'informació, es recomana com a prevenció, que les persones més sensibles a la contaminació atmosfèrica (persones amb problemes respiratoris, gent gran i nens petits) evitin realitzar esforços físics a l'aire lliure, principalment si produeixen fatiga, són de llarga durada i es realitzen entre les 12h i la 18h. En cas de superació del llindar d'alerta -establert en una mitjana horària de 240 µg/m ³ - aquesta recomanació s'estén a tota la població.


Què és l'ozó troposfèric?

L'ozó és un gas incolor, invisible i d'olor agradable. És tracta d'una molècula formada per tres àtoms d'oxigen (O3), a diferència de la molècula d'oxigen que respirem i que està formada per dos àtoms (O2).

El tercer àtom de l'ozó té una gran tendència a separar-se de la molècula d'ozó i combinar-se amb altres elements químics, tot oxidant-los. Aquesta característica fa de l'ozó un gas molt reactiu, que pot tenir efectes corrosius sobre els materials i, a certes concentracions, efectes irritants sobre les mucoses dels éssers vius.

L'ozó troposfèric pot trobar-se en concentracions superiors a les habituals a  l'atmosfera i en aquest cas, pot ser considerat un contaminant atmosfèric.

L'ozó és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament a l'atmosfera per una font, sinó format a partir de reaccions fotoquímiques (activades per la llum solar) entre contaminants primaris. Concretament, es forma ozó quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), (COVs) i una radiació solar intensa al llarg d'un període de temps prou llarg (un mínim de diverses hores). Així, l'època típica dels màxims d'ozó coincideix amb la primavera i el principi de l'estiu. Els principals precursors de l'ozó (NOx i COV) s'emeten de manera natural o com a conseqüència de les activitats humanes.

El mesurament de la concentració d'ozó troposfèric es fa des dels punts de mesurament automàtic ubicats en cabines com les de la fotografia.

L'ozó troposfèric d'origen natural es forma a partir dels òxids de nitrogen (NOx) presents de manera natural a l'atmosfera i dels compostos orgànics volàtils (COV) biogènics -els emesos, fonamentalment, per plantes aromàtiques-; però, també, per intrusions d'ozó estratosfèric (s'estima que és el 23 % del total ) o per descàrregues elèctriques d'una tempesta.

Cal esmentar que l'ozó no és l'únic oxidant fotoquímic (per exemple, el peròxid d'hidrogen també ho és), però s'usa com a indicador qualitatiu del nivell de contaminació d'aquests tipus de contaminants.