Osona lidera la destrucció d’empreses i d'ocupació a la demarcació de Barcelona

Un antic local comercial, tancat, a la Rambla Hospital de Vic, aquest matí. Foto: Adrià Costa

Aquest dilluns, la Cambra de Barcelona i la Diputació de Barcelona han presentat l'Informe Territorial de la Província de Barcelona, que han elaborat de manera conjunta. Segons l’estudi, el Garraf és la comarca on més ha crescut el percentatge d'aturats, un 2,6%, durant el 2010 a la demarcació de Barcelona, mentre que l'Anoia és on més ha disminuït, amb una baixada del 5,3%, tot i que continua sent la comarca amb més atur d'aquest territori. L’informe també recull que la destrucció d'ocupació (-0,7%) i el creixement de la població (+0,4%) s'han estancat a les comarques barcelonines. Per activitats, el nombre de treballadors al sector serveis ha crescut un 1,1%, mentre que la indústria ha perdut el 4,1% de llocs de feina.

El president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, ha explicat que les conclusions de l'informe indiquen que es pot mirar amb "un cert optimisme, però amb prudència" l'evolució de l'economia de la demarcació de Barcelona i, per extensió, del conjunt de Catalunya. Valls ha destacat que l'atur "no s'ha recuperat, tot i el creixement del 0,1% del PIB català".


Osona, unes dades poc optimistes

Pel que fa a Osona, l’informe constata que el PIB real de la comarca va disminuir un 5,4% l’any 2009, reducció superior a la provincial (–4,4%).  Bona part d’aquesta davallada s’ha degut a l’efecte arrossegador del sectors industrial, que ha caigut un 13,8%, i de la construcció, que ho ha fet un 7,1%.

Una altra dada negativa. Osona és la comarca on, en termes relatius, han desaparegut més empreses. Així, Osona va finalitzar el 2010 amb 5.688 empreses, un 3% menys que un any enrere.

L’any 2010 l’ocupació a la comarca va disminuir un 1,8%, fins a 56.694 llocs de treball. Aquesta reducció ha estat la segona més intensa de la província, per darrere de la del Berguedà (–2,4%).

La comarca d'Osona ha estat l'única on els afiliats del sector terciari han disminuït, però també ha estat l'única on s'ha estabilitzat el nombre d'ocupats de la indústria, que ha davallat un 4,1% al conjunt de la demarcació. Així, Osona presenta una elevada proporció de llocs de treball en la indústria, el 30,5%, gairebé el doble que la província i que la situa en una de les comarques amb un major pes relatiu d’aquest sector. El mateix cas es dóna amb l’agricultura, mentre que l’ocupació en el sector dels serveis (57,1%), en canvi, està molt per sota de la mitjana provincial (76,5%).

Pel que fa a la creació de llocs de treball, a la comarca està liderada per l’administració pública (10,3%) i les indústries de productes alimentaris (2,6%), que sumen més del 70% del total d’ocupats generats el 2010. En termes absoluts i considerant tots els subsectors, les pèrdues més notables d’ocupació es produeixen en la mediació financera (–477) i en activitats de la construcció: activitats especialitzades de la construcció (–313), construcció d’immobles (–210) i construcció d’obres d’enginyeria civil (–116).


------------------
INFORME TERRITORIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
PART DEDICADA A OSONA

Llegiu l’informe complet, amb gràfiques i articles complementaris (Osona, pàg 123-134)

La comarca d’Osona està integrada per 51 municipis, 48 pertanyen a la província de Barcelona i 3 a la de Girona. Vic n’és la capital. La seva superfície de 1.260,2 km2 (de 1.158 km2 si s’exclouen els tres municipis de la província de Girona), representa el 15% de la superfície de la província de Barcelona.


«Osona és la comarca amb major nombre de municipis de la província i una de les que té la població més jove»

Osona, amb 152.041 habitants, és la setena comarca més poblada amb el 2,8% de la població provincial. El 2010 el creixement demogràfic va ser del 0,7% (1.093), lleugerament superior a la mitjana provincial (0,4%) però allunyat del creixement anual acumulatiu de l’1,9% que creixia la comarca des del 2000.

La densitat de població se situa en 128 h./km2, la tercera comarca amb menor densitat de població per davant del Berguedà i l’Anoia. Vic, la capital, aplega el 26,6% (40.422) de la població comarcal, seguit per Manlleu amb el 13,5% (20.450) i Torelló amb el 9,2% (13.944). El 2010 destaca el creixement de Vic (578) i el descens de Manlleu (–197). Segons les projeccions de població de l’Idescat pel 2021, la població d’Osona arribarà a prop dels 181.000 habitants, un 19% més que la del 2010 (l’increment provincial seria del 9,7%).

Presentació de l’informe. De dreta a esquerra, Martí Parellada Miquel Valls, Antoni Fogué. Foto: ACN

La comarca presenta una estructura de població relativament més jove que el conjunt de la província. El 17,6% de la població és menor de 16 anys (el 16% de la província) i el 16,4% és major de 65 anys (igualat al 16,6% provincial). La població en edat de treballar (16 a 64 anys) agrupa el 65,9% de la població, percentatge inferior al provincial (67,4%). La relació entre la població més gran i la més jove, o índex d’envelliment, mostra que la comarca, amb 93,2 persones de 65 anys i més per cada 100 joves menors de 16 anys, està menys envellida que la mitjana provincial (103,8). L’índex de dependència global, de 51,6 és superior al provincial, de 48,4.

Aquest alentiment en el procés d’envelliment demogràfic dels darrers anys està estretament relacionat amb l’arribada de població nouvinguda: el 2010 hi havia 22.714 persones de nacionalitat estrangera, el 14,9% de la població comarcal, percentatge similar a la mitjana provincial (14,6%). El darrer any la xifra de població estrangera ha augmentat un 2,4%, increment molt menor a la taxa de creixement anual acumulatiu que es va registrar en el primer quinquenni, del 27,1%, i del 6,9% en el segon. El 85,7% dels estrangers són extracomunitaris. Les cinc principals nacionalitats són la marroquina (46,6%), ghanesa (6,7%), equatoriana (5%), romanesa (4,6%) i polonesa (4,3%). Totes cinc nacionalitats augmenten el 2010. El 44,5% de la població estrangera resideix a Vic, i el 22,2% a Manlleu.

Segons les dades de l’Anuari Econòmic Comarcal de CatalunyaCaixa, el PIB real de la comarca d’Osona va disminuir un 5,4% l’any 2009, reducció superior a la provincial (–4,4%) i significativament més negativa a la variació del 2008, que va ser de l’1%. Osona és la cinquena comarca de la província amb una menor davallada del PIB el darrer any.

Bona part d’aquesta caiguda s’ha degut a l’efecte arrossegador del sectors industrial, que ha caigut un 13,8%, i de la construcció, que ho ha fet un 7,1%. Aquests sectors han registrat unes aportacions negatives al creixement de –4,4 i de –0,7 punts percentuals respectivament. Els serveis, en canvi, han davallat molt més moderadament (–1%) i han aportat –0,5 punts. El sector primari ha crescut un 4,9% i la seva aportació al PIB ha estat de 0,2 punts percentuals.


«Osona és la comarca on, en termes relatius, han desaparegut més empreses i la segona on s’han destruït més llocs de treball»

Segons les dades del Registre d’Afiliació a la Seguretat Social durant el 2010 el nombre d’empreses va arribar a 5.688, el 3,2% de les empreses de la província i un 3% menys que un any enrere. Aquesta disminució ha estat la més intensa de les onze comarques de la província però notablement inferior a la registrada els anys anteriors (–4,2% el 2008 i –5,7% el 2009).

L’estructura empresarial està dominada per la petita empresa, i especialment la microempresa: el 77,8% de les empreses tenen menys de
5 treballadors, el 20,3% entre 6 i 50, l’1,8% entre 51 i 250 i el 0,1% més de 250. La dimensió mitjana és de 7,4 treballadors per empresa, inferior als 10,5 del conjunt provincial.

El percentatge d’empreses industrials de la comarca (18,7%) és molt superior al percentatge de la província (11,3%), com també ho és el pes de les empreses de la construcció de la comarca (12,1%) al provincial (10,5%). Cal destacar que Osona és la comarca amb un major pes relatiu d’empreses agrícoles (4,3%), molt distanciat de la segona comarca, el Berguedà (2%) i lluny del 0,4% provincial. Per contra, Osona és la comarca barcelonina amb menor pes relatiu d’empreses de serveis (65%), lluny del
pes provincial (77,8%). Només les empreses del sector primari han augmentat el seu nombre (3,8%).

El 35,4% de les empreses es troben a la capital de la comarca i el 10,9% a Manlleu. La variació interanual no mostra pèrdues significatives d’empreses a cap dels municipis a excepció de les 45 empreses desaparegudes a Sant Boi de Lluçanès i les 25 a Vic.

Segons la base de dades SABI (Sistema Anual de Balanços Ibèrics), entre les empreses osonenques que encapçalen la llista de facturació, predominen les empreses mitjanes d’entre 50 i 249 treballadors i el 74% són exportadores. Entre les primeres empreses, hi ha: Casa Tarradellas, Bon Preu, i Patel, i també destaquen altres indústries com ara La Farga Rod i Corporació Metal•lúrgica Catalana.

L’any 2010 l’ocupació a la comarca va disminuir un 1,8%, fins a 56.694 llocs de treball. Aquesta reducció ha estat la segona més intensa de la província, per darrere de la del Berguedà (–2,4%). El gruix d’aquesta disminució es deu a l’evolució del treball assalariat, que disminueix un 2,3%, molt superior a la disminució del 0,3% del treball autònom, contràriament al que passa a la majoria de comarques, on el treball autònom cau més que l’assalariat. El 61,3% dels assalariats estan ocupats a la petita empresa (21,2% fins a 5 treballadors i 40,1% de 6 a 50), el 25,4% en la mitjana empresa i el 13,3% en la gran empresa. Només a la mitjana empresa ha augmentat l’ocupació.

Osona presenta una elevada proporció de llocs de treball en la indústria, el 30,5%, gairebé el doble que la província i que la situa en una de les comarques amb un major pes relatiu d’aquest sector. El mateix cas es dóna amb l’agricultura, mentre que l’ocupació en el sector dels serveis (57,1%), en canvi, està molt per sota de la mitjana provincial (76,5%). En l’evolució interanual l’agricultura és l’únic sector que ha guanyat ocupació el 2010.

Una anàlisi més acurada per subsectors d’activitat constata la caiguda del subsectors d’activitats especialitzades de la construcció (–9,9%), construcció d’immobles (–9,4%) i educació (–3%), que sumats concentren el 80% del total de llocs de treball desapareguts. Per contra, l’administració pública (10,3%) i les indústries de productes alimentaris (2,6%) sumen més del 70% del total d’ocupats generats el 2010. En termes absoluts i considerant tots els subsectors, les pèrdues més notables d’ocupació es produeixen en la mediació financera (–477) i en activitats de la construcció: activitats especialitzades de la construcció (–313), construcció d’immobles (–210) i construcció d’obres d’enginyeria civil (–116), i els increments en l’administració pública (211) i en les indústries de productes alimentaris (164).

El 35,2% dels ocupats es troben a Vic i el 9,5% a Manlleu. La variació interanual de llocs de treball mostra una important desaparició de llocs de treball a Manlleu (–552, –9,28%), Sant Boi de Lluçanès (–244, –48%), Vic (–168, 0,8%) i Torelló (–103, –2,5%). Per contra, els majors increments s’han registrat a les Masies de Voltregà (151, 4,1%) i Gurb (69, 2%).

L’ocupació de la comarca en els sectors que configuren l’economia del coneixement està per sota del pes que representen a la província. Així, el 2010 mentre que el 25% dels llocs de treball d’Osona pertanyen als serveis basats en el coneixement i als sectors de tecnologia alta i mitjana-alta a la indústria, a la província el pes és del 39,2%. La resta de sectors relacionats amb els serveis sumen el 37,7% de l’ocupació, per sota del 43% provincial. Per contra, en la suma dels pesos de les activitats de tecnologia mitjana-baixa i baixa la diferència és a favor d’Osona, un 24,4% davant del 9,6% de la província. Pel que fa a l’evolució durant l’any 2010, cal destacar el manteniment d’ocupats en activitats industrials de tecnologia alta (0,6%), l’augment dels de tecnologia baixa (1,4%) i el descens dels de tecnologia mitjana-alta (–0,7%) i sobretot dels de tecnologia mitjana-baixa (–2,7%) i dels serveis basats en el coneixement (–6,1%).

Manifestació sindical contra l'atur a Vic, fa uns mesos. Foto: Adrià Costa

L’anàlisi de les relacions intersectorials de l’estructura productiva de la comarca mostra una elevada concentració d’ocupats en sectors d’activitat clau, que són aquells que tenen el doble efecte d’arrossegar i impulsar la resta de sectors productius. Així, el 50,7% dels llocs de treball existents a final del 2010 a la comarca pertanyen a aquests sectors (especialment en el comerç i reparacions) davant del 38,6% de la província. En el mateix sentit, els sectors impulsors, aquells que tenen efectes expansius sobre la resta de sector del teixit productiu, concentren el 20,2% de l’ocupació, gairebé tres punts percentuals més que la mitjana de la província (17,3%). Per contra, els sectors estratègics tenen una presència significativament inferior a la comarca (5,9%) que a la província (15,7%).


«La reducció de l’atur ha estat exclusivament masculina i ha fet que l’atur femení superés el masculí»

El 2010 acaba amb 11.899 persones aturades, el 2,9% de l’atur provincial i un 2,1% (–256) menys que els registrats a final del 2009, disminució superior al 0,8% provincial. Aquesta reducció de l’atur es contraposa als importants increments registrats el 2008 (63,2%) i 2009 (33,7%). La taxa d’atur ha passat del 15,6% de final del 2009 al 15,1% del 2010, gairebé un punt percentual per damunt de la mitjana provincial, que és del 14,3%.

D’entre els municipis amb una taxa d’atur superior a la mitjana comarcal sobresurten: Manlleu (19,3%), Sant Bartomeu del Grau (18,1%), Vic (17,5%) i Balenyà (17,3%). Per contra, Sobremunt (2,3%), Sant Sadurní d’Osormort (2,0%) i Malla (1,4%) han registrat les taxes més baixes.

Dels municipis amb un descens percentual més pronunciat de l’atur durant el 2010 destaquen: Sant Boi de Lluçanès (–29,7%), Sant Pere de Torelló (–17,7%), Sant Quirze de Besora (–17,1%) i Balenyà (–11,3%). En canvi, l’atur ha augmentat a Manlleu (2,4%), Vic (4,8%) i Gurb (16,7%).

A final del 2010, el 51,2% de l’atur era femení, un 1,3% superior al del 2009 mentre que el masculí es va reduir en un 5,4%. Per edat, el 8,4% té menys de 25 anys, el 48% entre 25 i 44 anys i el 43,6% més de 45 anys. Interanualment destaca la reducció d’aturats en les edats més joves (fins a 34 anys) i l’augment en la resta d’edats, evolució semblant a la registrada al conjunt provincial. Per sectors d’activitat econòmica el 45,2% dels aturats pertanyen als serveis, el 29,3% a la indústria, el 15,1% a la construcció i l’1,8% al sector agrícola. El 8,6% restant són aturats sense ocupació anterior (SOA).

Interanualment, l’atur s’ha reduït en la indústria (–15% interanual) i en la construcció (–6,5%), mentre que ha augmentat en els serveis (1,8%) i en l’agricultura (15,6%).

Per nivell formatiu, l’atur ha augmentat entre les persones amb un menor nivell d’instrucció: sense estudis un 29% i estudis primaris incomplets un 6,1% i ha disminuït en la resta de nivells. Osona segueix la tendència provincial d’increment de l’atur entre els estrangers i disminució d’entre els nacionals. Els aturats estrangers han augmentat un 10,2% i han arribat als 3.541, el 29,8% de l’atur comarcal, percentatge notablement inferior al pes que té a la província (21%). L’increment més elevat s’ha registrat entre les dones estrangeres, amb un augment del 26% interanual. Per contra, l’atur entre els nacionals s’ha reduït un 6,5% i s’ha situat en els 8.358.

Durant l’any 2010 a la comarca s’han signat 27.858 contractes laborals, un 8,7% més que l’any anterior i per sobre del 5% d’increment provincial. El 54,6% de la contractació ha estat masculina, 13% més que l’any anterior mentre que la femenina ha augmentat un 3,8%. La contractació ha augmentat en tots els grups d’edat: 5,7% entre els menors de 25 anys, 9% entre els de 25 a 44 anys i 12,9% entre els majors de 45 anys. Per sector d’activitat, la contractació ha augmentat tant en el sector industrial (9,3%) com en el de serveis (12,1%) i s’ha reduït en el de la construcció (–15,6%), reflex de la pèrdua d’activitat d’aquest sector. El 85,2% de la contractació ha estat temporal, que ha augmentat un 6,8% el 2010. En canvi la contractació indefinida, el 14,8% del total, s’ha reduït un 14,3% interanual.

Quant a les finances públiques, durant l’exercici 2009 la previsió inicial d’ingressos i despeses del conjunt dels municipis de la comarca d’Osona va caure entorn d’un 11% respecte al 2008, sent la segona comarca que ha tingut la caiguda més acusada, després del Garraf. El deute viu va augmentar en un 26,4%, l’increment més alt de la província. Destaca la ràtio de 710 euros de deute viu per habitant, el més alt després del Garraf (779 euros) i el 117% que representa el deute viu respecte als ingressos corrents a la capital comarcal, el més alt de totes les capitals comarcals de la província de Barcelona. La inversió per càpita va ser al 2009 de 384 euros, significativament superior a la mitjana provincial que va ser de 275 euros. Per altra banda, la Renda Bruta disponible per càpita és de 14.767 euros, el 99,8% de la renda mitjana provincial i la tercera major renda de la província.

Osona és una comarca amb gran diversitat de recursos turístics, on els darrers anys s’han desenvolupat nombroses iniciatives de desenvolupament turístic (plans estratègics, consorcis de turisme, etc.). El sector turístic ha anant guanyant rellevància econòmica a la comarca i en l’actualitat l’oferta d’allotjament ha arribat a 5.500 places. Osona forma part de la marca turística Catalunya Central.

L’oferta d’allotjament a la comarca està repartida entre les places d’allotjament hoteler amb un 36%, els càmpings amb un 45% i els establiments de turisme rural amb un 19% del total. És una de les plantes d’allotjament turístic més diversificada de tota la província. Tot i les iniciatives esmentades anteriorment, les dades de l’estructura turística s’han reduït durant el 2010 en més de 80 places, una tendència contrària a la mitjana de la província. Per altra banda els establiments de turisme rural han seguit ampliant la seva oferta d’allotjament.

Tot i el petit retrocés en l’oferta hotelera, els indicadors de la demanda en hotels a la comarca indiquen que s’han guanyat més de tres cents turistes durant el 2010; un creixement del 3,93%. En canvi, s’ha reduït amb el mateix valor (3%) el nombre de pernoctacions hoteleres. El fet més destacable en l’anàlisi d’evolució de l’activitat hotelera és el fet que s’ha aconseguit incrementar un 4,2% el grau d’ocupació, 4 punts per sobre de la mitjana de la província de Barcelona. En el cas del turisme rural, la comarca retrocedeix 3 punts en el grau d’ocupació respecte al 2009; un descens similar al de la província.

El pantà de Sau, un dels atractius turístics de la comarca Foto: Osona.com