Georgina Rieradevall: «Cal abolir els EBE i potenciar les aules d’acollida»

Georgina Rieradevall i Tarrés. Foto: Adrià Costa

Osona.com ha posat en marxa una secció, “Tinc un pregunta per a vostè”, on els lectors han pogut fer les seves preguntes als candidats de Vic, Manlleu i Torelló. La nova entrega és la de la candidata de la CUP a l'Ajuntament de Vic, Georgina Rieradevall.

Recull d'entrevistes de la secció 'Tinc una pregunta per a vostè'

---------------
TINC UNA PREGUNTA PER A VOSTÈ, GEORGINA RIERADEVALL


- Per què no hi ha en Quim Soler a la llista?

- La resposta és simple: som una formació assembleària i les decisions es prenen per consens a través de l’assemblea. És així com es va decidir quines persones anaven als primers llocs de la llista.
La CUP és un projecte obert i participatiu, on hi ha tants protagonistes com militants. No tenim cap pretensió de fer carrera política ni viure a costa de la confiança dels altres.

- Fa quatre anys la CUP us vareu comprometre a que els vostres regidors no
cobrarien i que destinaríeu els diners que els pertocaven a diferents
activitats i entitats de la ciutat. Ho heu complert? Continuareu fent-ho els
propers quatre anys?

- Fa quatre anys ens hi vam comprometre i així ho hem fet tot aquest temps. Una part s’ha destinat a les associacions de veïns per tal de promocionar les festes i la dinàmica dels barris. Els barris que han rebut la nostra ajudades són: el barri del Remei, el carrer de Gurb, l’Horta Vermella, la Calla, Santa Anna, el Sucre, el carrer de la Riera. També hem donat suport a les festes de la Guixa.
Una altra part s’ha destinat a campanyes concretes que han portat a terme diferents entitats o associacions: Osona Contra el Càncer amb la campanya “Estima la mama” (2007), la llar juvenil per tal de poder comprar bicicletes (2008), la campanya del Remei “posem la senyera al balcó” (2008), la consulta popular del 13 D (2009) i el Lip dub per la independència (2010).
En darrer lloc, també s’ha promocionat i donat suport a la cultura popular d’arrel tradicional: la promoció de la figura de l’Oncle Buscall per fer reviure el tió a les escoles (des del Nadal del 2007), impuls de les jornades de cultura popular (2007, 2008, 2009), el carnestoltes del Remei (2008, 2009, 20010), el cicle de xerrades literàries (2008-2009: Mercè Rodorera, Joan Amades, Maria Àngels Anglada, Antoni Pous, Lluís Solà i Joan Amades), la celebració de l’Any Amades (2009) i el d’en Xesco Boix (2009), la col•laboració en la Marxa dels Vigatans del 10 de setembre (2009 – 2010) i el suport als gegants del carrer de la Riera (2010).
En els propers quatre anys, el què farem serà presentar el projecte “Millorem Vic”, com han portat a terme altres CUP del territori català. La CUP invertirem part dels ingressos rebuts de l’Ajuntament a projectes que tinguin per objectiu contribuir a la millora de Vic. A principis d’any sortiran les bases i l’import del premi. Les entitats de la ciutat podran presentar els seus projectes i el 23 d’abril es donarà l’ajut econòmic a l’entitat que hagi guanyat aquell any.
A banda d’aquest suport econòmic, la CUP continuarem implicant-nos als barris i promocionant-los perquè són els verdaders motors vertebradors i cohesionadors de la ciutat.

- Ens pot explicar la seva trajectòria militant a la CUP i a l’Esquerra Independentista?

- Des de ben petita els meus pares em van educar per ser una persona lliure, amb esperit crític. La meva manera de veure i entendre el món passa per la construcció d’uns Països Catalans justos i socialment igualitaris i només l’esquerra independentista defensa aquests ideals.
La meva trajectòria a l’Esquerra Independentista, doncs, no s’emmarca en cap formació en concret sinó que he participat en molts projectes col•lectius de caire social, polític i reivindicatiu. En concret, vaig conèixer el funcionament intern de la CUP l’any 2004, quan encara vivia a Girona i vaig adonar-me que aquesta formació és l’única que creu i treballa per la plena democratització de la vida social, econòmica i política dels municipis, tant al carrer com a l’ajuntament.
A partir d’aquesta data, he anat col•laborant en actes puntuals de les CUP fins a fer-me militant de la CUP de Vic a principis del 2011.

- Quina planificació del comerç a la ciutat de Vic té el seu grup polític?

- Seguirem potenciant-lo perquè és un dels atractius principals de Vic. Fomentarem l’obertura de petits comerços a tots els barris, obrint el potencial comercial a tot a la ciutat, no només al centre. Establirem convenis de cooperació i donarem incentius al comerç de proximitat perquè pugui ser tan competitiu com les grans superfícies.
Vetllarem pel manteniment dels horaris comercials, pensant la planificació del turisme i
de les fires i mercats també des de la perspectiva del petit comerç.

- Quines polítiques de seguretat ciutadana proposen per Vic?

- La seguretat ciutadana és un tema que preocupa a tots els ciutadans i a la CUP també. Proposem que hi hagi una Guàrdia Urbana de proximitat real als barris, la qual tingui la funció de conèixer els veïns, els comerciants i les problemàtiques de cada lloc per intervenir de forma educativa en primera instància, en comptes d’impositivament. Per altra banda, potenciarem la figura dels agents socials (els actuals agents cívics) com a mediadors en els petits conflictes de convivència dins els barris.

- Què opina el vostre partit de tots els pisos buits que hi ha a Vic?

- És necessari que es realitzi un cens dels habitatges desocupats que existeixen a la ciutat elaborant un reglament que determini quins pisos estan desocupats en caràcter permanent. Un cop realitzat el cens, hem d’aconseguir que aquests habitatges s’incorporin al mercat en forma de lloguer social.
Per això, des de la CUP proposem la creació d’un Programa de rehabilitacions i cessió d’ús amb finalitat social, per tal que l’Ajuntament adquireixi el pis temporalment, el rehabiliti, el gestioni i l’incorpori a la borsa de lloguer social. En cas que els propietaris, molts d’ells promotores, bancs i caixes, es neguessin a participar del programa o no posessin el pis al mercat de lloguer se’ls hi aplicarà un recàrrec del 50% en l’Impost sobre Béns Immobles (I.B.I.).
Aquesta proposta té una finalitat social i econòmica, doncs, d’una banda s'aconseguirà garantir el dret a l’habitatge digne i per l’altra, es reactivarà el mercat laboral i immobiliari.
Per la CUP, el dret a un habitatge digne és una prioritat i, per tant, creiem que s’hi han de destinar tots els recursos possibles per tal de solucionar una problemàtica que afecta a centenars de persones a la nostra ciutat.

- Quina és la vostra opinió de la política mediambiental que s’està portant a terme a la ciutat de Vic?

- Aquesta darrera legislatura hem vist una certa millora en matèria mediambiental, tot i que també hem estat testimonis de com es multiplicaven macroinfraestructures com la MAT o com la ciutat continuava menjant-se terrenys agrícoles per convertir-los en descampats, com és el cas del polígon del Bruguer. La xarxa de carrils bici de Vic segueix essent un exemple d’incoherència. Des dels ajuntaments, cal fer una aposta ferma per un desenvolupament sostenible. Cal que s’imposi, d’una vegada per totes, l’ètica i que els diferents agents socials, econòmics i polítics de la comarca fem un Pacte pel Territori, per tal que tots els municipis caminem cap a un mateix objectiu.

- Creu beneficiós pel comerç de la ciutat l'ampliació del Mercat dels Sentits?

- El Mercat dels Sentits, originàriament, es va plantejar com un mercat alternatiu on s’hi venguessin productes artesanals i ecològics i s’hi programessin activitats culturals per dinamitzar i obrir el barri del Remei a tota la ciutat.
Com sabem, però, el resultat ha estat la instal•lació d’un tercer mercat ambulant a Vic que no beneficia al comerç de proximitat de la ciutat perquè els diumenges estan tancats. I, evidentment, no demanarem com va fer l’equip de govern, que els comerciants obrin també aquest dia, doncs hem de protegir els horaris comercials per tal de que els petits comerciants puguin conciliar la vida familiar amb la vida laboral.
Per tant, com que no és un mercat diferent als de dimarts i el dissabte, no creiem que s’hagi d’ampliar. En qualsevol cas, s’ha de reformular i complir el seu projecte inicial, perquè pugui esdevenir un mercat artesanal i ecològic de referència comarcal.
Com ja es fa en altres països europeus, des de la CUP volem potenciar els nous sistemes de mercats ambulants (ecològics, artesanals, d’oficis...), els quals són complementaris al comerç de proximitat i dinamitzen els barris.

- Quina política educativa seguirà el seu grup polític? Què en pensa dels EBE?

- Creiem en una educació pública i de qualitat, sense retallades i on es potenciï la diversitat. Per aquest motiu, serem molt estrictes en quant a les matriculacions en centres públics i concertats per evitar els “guetos”.
Pel què fa l’EBE, que és l’Espai de Benvinguda Educativa, si creiem en una escola diversa com ho és la mateixa societat, aquesta premissa s’ha d’aplicar sempre i, per tant, creiem que s’han de potenciar les aules d’acollida i abolir els EBE. Malgrat l’aposta per un nom afable, malgrat intentar relacionar aquests espais amb els plans d’entorn, l’essència dels EBE és la mateixa que als seus inicis: es tracta de centres específics per l’alumnat immigrat nouvingut i les seves famílies que provoquen segregació i racisme social.
Com pretenem integrar des de la segregació? El primer lloc de socialització dels infants nouvinguts és l’escola i, per tant, han d’aprendre la cultura i la llengua amb els infants d’aquí, no pas en un espai separat i excloent com és l’EBE.
A banda de la funció socialitzadora de les aules d’acollida, hem d’aprofitar el teixit associatiu de Vic, més de 300 entitats, perquè totes les famílies que arribin puguin vincular-s’hi.

- Què podeu fer per retirar l’escut d’Espanya de l’Ajuntament?

- L’escut està gravat en fusta i, per tant, l’opció que tenim és tapar-lo. La CUP ja va presentar una moció per eliminar-lo, però en el ple del dia 3 de març del 2008, l’equip de govern i PxC van votar-hi en contra i ICV es van abstenir.
La CUP tenim clar que aquest escut no ens representa com a vigatans ni com a catalans, a més de ser un símbol de la repressió, l’espoli i l’ocupació que exerceix Espanya des de fa 300 anys contra els Països Catalans. Per tant, tornarem a demanar que s’elimini, però mentre partits independentistes com ERC s’hi neguin serà difícil que es tapi.

- Quina política seguireu davant de la línia ferroviària deficient que ens porta a Barcelona i la Cerdanya?

- Cal fer una aposta ferma per promoure les xarxes de transport públic municipals, comarcals i intercomarcals. Sens dubte en aquesta labor la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà hi ha de jugar un paper clau. Darrerament, hem vist com es desdoblava la C-17, mentre la línia de tren Barcelona-Puigcerdà es mantenia pràcticament igual que 100 anys enrere. En aquest sentit, osonencs i ripollesos hem de fer pinya i continuar reclamant i exigint el desdoblament de la línia i perquè s’intensifiqui la freqüència entre Centelles i Ripoll.

- Com penseu gestionar tot el que és l’espai o el barri de les Adoberies?

- Hem d’aconseguir que el barri de les Adoberies es converteixi en un nou referent turístic, cultural i social de la ciutat. Per fer-ho, i abans no sigui massa tard, cal una clara voluntat política per tal de rehabilitar el barri, buscant ajudes i subvencions allà on faci falta, fent partícip a la població de la remodelació del barri i començant a donar usos, encara que siguin temporals, a totes aquelles adoberies que es pugui. Les plantes baixes s’haurien de convertir en locals de creació artística i artesanal tal i com històricament havia estat, i a les plantes de dalt es destinarien a habitatges, amb una barreja de privats i socials.
L’Ajuntament, alhora, hauria de mirar d’adquirir alguna adoberia per tal de fer-hi el centre cívic del Centre i un Museu d’Història de la Ciutat.

- Quines propostes tenen per tal de defensar la llengua catalana?

- El català és i ha de ser llengua comuna i de cohesió social de la nostra societat. Per tal que així sigui, tots i cada un dels vigatans i vigatanes que tenim el català com a llengua pròpia hem de jugar-hi un paper clau, sent referents lingüístics per a totes aquelles persones que l’estan aprenent. Per això, des de l’Ajuntament s’ha de donar eines i recursos als treballadors de l’administració pública, a comerciants i a tots els ciutadans en general per tal que no se sentin incòmodes utilitzant el català davant d’un nouvingut, sinó que se sentint partícips del seu aprenentatge. Perquè una llengua no és perd perquè vingui gent de fora, sinó perquè els qui la tenen com a pròpia deixen d’usar-la.

- Què en penseu de com s’està gestionant tot el tema del Mercat Municipal?

- Tenint en compte el malestar dels paradistes davant la gestió de l’Ajuntament, és evident que el projecte de renovació del Mercat Municipal ha estat molt deficient. L’Ajuntament ha marejat als paradistes amb vàries propostes i promeses d’ajudes econòmiques que finalment no s’han complert, arribant a dia d’avui a una situació que no pot esperar més la seva reforma.
El Mercat Municipal està ubicat en un lloc molt cèntric, però urgeix la seva remodelació, posant les parades a peu de carrer perquè sigui més accessible i visible per a tothom. També cal ampliar el mercat setmanal del dissabte fins al carrer Verdaguer  er tal d’unir el mercat itinerant amb el Mercat Municipal, assolint d’aquesta manera
una àrea comercial de referència.
I, evidentment, cal dotar el Mercat Municipal d’una parada d’autobús, que incomprensiblement no té.


---------------------
CANDIDATS A L'ALCALDIA DE VIC
Solidaritat Catalana per a la independència (SI): Iban Lapeira
Esquerra-Som Vic-AM: Joan López
CiU: Josep Maria Vila d’Abadal
ICV-EUIA: Xavier Tornafoch
PSC: Josep Burgaya
PxC: Josep Anglada
CUP: Georgina Rieradevall
PP: Pedro Chumillas

Recull de notícies publicades sobre La Guixa-Sentfores

Recull de notícies publicades sobre Vic