L'autora Mabel Burgell, la regidora de Cultura, Anna Erra, i el director de l'edició, Ramon Rial. Foto: Laura Busquets / ACN

Aquest dilluns, s'ha presentat al Manso Escorial de Vic el tercer volum de la col•lecció "Itineraris de Vic" dedicat a Santa Joaquima de Vedruna. La casa on va viure la religiosa ha estat l'escenari escollit per fer la presentació d'un llibre que pretén ser una guia pels llocs més destacats en la vida de Joaquima de Vedruna
.
La regidoria de Cultura ha escollit Vedruna perquè formi part d'una col•lecció de llibres de personatges il•lustres vigatans. Segons ha explicat director de l'edició, Ramon Rial, "la intenció és fer una guia de butxaca que permeti conèixer Vic a través dels seus ulls i de les persones que la van conèixer". L'aparició d'aquest llibre coincideix amb l'anunci de la Generalitat d'atorgar la Creu de Sant Jordi a la Congregació de les Carmelites de la Caritat – Vedruna.

Segons ha explicat l'autora, Mabel Burgell, la guia dibuixa un itinerari "en diagonal" de la ciutat, "des del Mas l'Escorial fins a l'Hospital de la Santa Creu, que va ser el primer lloc on Vedruna va prestar serveis a malalts". Alguns dels llocs més emblemàtics on la ruta proposa fer una parada són la Casa de la Caritat, el Castell dels Montcada o el Palau Episcopal. L'escriptora ha destacat que el llibre s'emmarca dins un Vic de la primera part del segle XIX, que comptava amb 9.000 habitants, i on la Catedral i el Seminari n'eren el centre cultural.

Burgell ha explicat que per elaborar aquesta guia ha hagut de recórrer a l'arxiu que la Congregació de les Germanes Vedruna té a Roma i al de la "Casa Mare de Vic", com també a antigues publicacions que recullen els testimonis de persones que la van conèixer i van conviure amb ella.

Tot i que Joaquima de Vedruna va néixer a Barcelona, es va casar amb un hereu de Vic i amb ell va tenir sis fills. Ella va ser la fundadora de la congregació que avui porta per nom "Germanes Carmelites - Vedruna" i que es dedicava a ajudar els pobres i els malalts i també a ensenyar a les noies.

Aquest tercer volum té com a precedents els llibres dedicats al teòleg Jaume Balmes i a l'escriptora Maria Àngels Anglada. De moment no s'ha donat a conèixer el nom del protagonista del quart volum. Les fotos que apareixen al llibre "Itineraris de Vic. Santa Joaquima de Vedruna", han anat a càrrec de Quim Espona.

--------------
NOTA DE PREMSA
AJUNTAMENT DE VIC

Vic presenta el tercer número de la col•lecció “Itineraris de Vic”

- Aquest llibre està dedicat a la figura de Santa Joaquima Vedruna

Aquest dilluns al migdia s’ha presentat en roda de premsa el tercer número de la col•lecció “Itineraris de Vic” dedicat a la figura de Santa Joaquima de Vedruna . La presentació ha comptat amb la presència de la 1a tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Anna Erra; el director de la col•lecció, Ramon Rial; i l’autora d’aquest número, Mabel Burgell.

L’autora del llibre, Mabel Burgell, ha destacat que es tracta d’una guia que segueix les petjades de Santa Joaquima de Vedruna a la ciutat de Vic i remarca que es contextualitza a mitjan dels S. XIX en què la ciutat de Vic era molt més petita que ara, tenia uns 9.000 habitants. L’itinerari fa una “mena de diagonal a la ciutat; des de la casa Joaquima de Vedruna, situada al Camí de l’Escorial, fins a l’Hospital de Santa Creu on ella hi prestava serveis als malalts”, ha afirmat Burgell. Per la seva banda, el director de la col•lecció, Ramon Rial ha agraït la dedicació de l’autora i la participació del fotògraf Quim Espona que amb les seves fotografies il•lustra visualment els diferents espais de la guia turística. Rial també ha destacat que aquest número pot ser molt útil per a persones de Vic, però també pot ser molt demanada per moltes persones que a títol anònim visiten la ciutat amb el referent de Joaquima de Vedruna.

Finalment, la regidora de Cultura, Anna Erra, ha expressat que aquest nou número mostra el compromís que va assolir la regidoria de Cultura amb la voluntat de contribuir a fer conèixer més la ciutat a partir de vigatans i vigatanes molt reconeguts. Així, el primer número es va dedicar a M. Àngels Anglada, el segon a la figura de Jaume Balmes i ara, Santa Joaquima de Vedruna. La regidora també ha explicat que de forma coincident, el govern de Catalunya ha anunciat fa pocs dies que atorgarà  la Creu de Sant Jordi a la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat-Vedruna i amb l’edició d’aquest nou número la ciutat de Vic i l’Ajuntament de Vic se suma al reconeixement.

Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona,  el 16 d’abril de 1783 en el marc d’una família de la burgesia llavors emergent a la capital del Principat. Va ser el seu matrimoni amb un hereu de Vic, Teodor de Mas i Sauleda, el que la va portar a la ciutat, a la casa pairal de la família De Mas, el Manso Escorial.

En quedar viuda després de 16 anys de matrimoni, i essent mare de nou fills, va deixar definitivament Barcelona i va traslladar a Vic la seva residència. Aquí es va dedicar del tot a l’educació dels seus fills i a l’administració de les terres de l’Escorial.

Va ser a Vic on, anys després, posà en marxa l’obra d’un projecte nou de vida religiosa que reunís Germanes de tota condició social per posar-les, en petites comunitats, al servei de les necessitats dels pobles del país en l’atenció als malalts pobres, l’acollida i l’atenció dels marginats i, sobretot, l’escolarització de les nenes, l’educació de les quals no comptava llavors per a res en una societat que encara no havia obert cap oportunitat de progrés a les dones.

Joaquima posà en marxa la seva fundació el 26 de febrer de 1826. Des de llavors, Vic va esdevenir la plataforma de sortida d’un seguit de comunitats que es van escampar per Catalunya, primer; més endavant per la resta de l’Estat, i avui són presents en quatre continents.

Aquesta Congregació que en el camp educatiu va ser pionera en l’educació de les noies, té aquí, a Vic, el seu bressol i la seva Casa matriu: són les Germanes Carmelites Vedruna.

Joaquima va morir a Barcelona el 28 d’agost de 1854, però les seves restes reposen a la ciutat de Vic, al Manso Escorial. L’Església va canonitzar Joaquima de Vedruna l’any 1959. Va ser una dona singular, una fundadora capdavantera i una genial educadora. Amb ella, el nom de la ciutat de Vic ha arribat a les fronteres més llunyanes.

Actualment, les escoles Vedruna de Catalunya formen una xarxa de 35 escoles que eduquen uns 21.000 alumnes, amb més de 1.500 mestres i educadors. A Osona, hi ha escoles Vedruna a Vic (L’Escorial i Llar Infantil Vedruna), a Tona i a Manlleu. A Ripoll hi ha, també, Escola Vedruna.