Josep Romeu. Foto: Adrià Costa

Josep Romeu presentarà aquest dijous, dia 7 d'abril, a Taradell el seu darrer llibre “L’herència del senyor Charles”. L’acte tindrà lloc a les 8 del vespre, a la Biblioteca del municipi i anirà a càrrec de l’escriptor Antoni Pladevall (article d'opinió d'Antoni Pladevall sobre el llibre).

Josep Romeu (Vic, 1952), mestre de professió, després de dedicar-se uns anys a tasques de gestió cultural, essent un dels impulsors, i coordinador des dels seus inicis, de l’Observatori de la llengua catalana, ha retornat a l’ensenyament com a mestre de l’Escola Les Pinediques de Taradell.

Si bé ja havia publicat diversos treballs de caràcter didàctic com una Geografia d’Osona i una Geografia dels Països Catalans (Premi Baldiri Reixach, 1978), i una monografia històrica sobre la població de Sant Julià de Vilatorta (EUMO, 1992), no va ser fins al 2005 que es va estrenar en el camp de la narrativa amb la seva primera novel•la “Temps de pluja”, amb la qual va obtenir el premi Valldaura de Novel•la Memorial Pere Calders 2005 i que va editar el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

“Olga” (publicada per Emboscall el 2007) és la seva segona obra de narrativa, certament agosarada tant per la temàtica com pel plantejament, que no deixa indiferent el lector. També ha publicat l’assaig “El Nadal, del mite a la tradició”, Premi Joan Amades 2007, i un diccionari sobre les llengües del món.

Amb “L’herència del senyor Charles” el lector s’endinsa en l’entorn d’un home que està al final de la seva vida, el llegat del qual és objecte d’una soterrada però intensa, cruel i tot, disputa. Familiars, amics, col•legues i institucions giren al voltant d’aquesta poderosa –i misteriosa– herència, alguns sense voler i els altres deliberadament, amb intencions ben diferents.

El desenllaç final probablement somourà les conviccions del lector qui, al llarg de l’obra, haurà assistit, a més, a un retrat profund d’una societat encarcarada que només de portes endins és capaç de resoldre furtivament les seves passions, en un joc hipòcrita i degradant que és la millor il•lustració de la teoria subjacent.