Una dona que caça cossos per alliberar-se. Creu que això és el que vol fer. A mesura que s'avança en l'última novel•la de Najat El Hachmi (Nador, 1979), “La caçadora de cossos” (Columna), la protagonista s'adona que ser lliure no és exactament el que es pensava. Caça cossos per fugir del propi? Aquest és el teló de fons del que se serveix Najat El Hachmi per reflexionar sobre el difícil triangle que formen l'amor, el sexe i la feminitat. La novel•la es posa a la venda avui dimarts.

En una entrevista a l'ACN, l'autora de “L'últim patriarca” constata que les dones han crescut amb la idea que el sexe pel sexe és meravellós però, amb els anys, la sensació de frustració augmenta. "Ens van enganyar. No és el model de sexualitat que hauríem triat", conclou.

El llibre té un component autobiogràfic i Najat El Hachmi ho reconeix. "Tot el que escrius beu d'experiències pròpies però la història que explico no és el que m'ha passat a mi", precisa. El llibre és una exploració d'ella mateixa tot i que els elements externs "no són exactament els de la novel•la".

Com en “L'últim patriarca”, El Hachmi reconeix que la novel•la li ha servit per reconciliar-se. En aquest cas, reconciliar-se amb la feminitat. Per ella, l'argument va passar de parlar de sexe sense compromís a comprendre una manera d'entendre les relacions més madura.


Una protagonista plena de contradiccions

Malgrat la imatge que vol donar, la protagonista de “La caçadora de cossos” està plena de contradiccions i prejudicis sexuals. Té una forma molt immadura de concebre les relacions, que basa només amb la idea que interessa els homes de manera sexual, sense vincles efectius. "Aquesta circumstància constata un conflicte amb la feminitat. No vol ser víctima però al final acaba sent víctima d'ella mateixa", afirma la guanyadora del Premi Ramon Llull 2008.

"Moltes noies no sabem què volem ni ho sabem exigir", descriu. La caçadora de cossos representa que està molt alliberada però, a la vegada, assumeix el rol de les dones "d'abans" donant per fet que el tipus de relació que els homes volen amb ella és "interessada, sexual i sense vincle afectiu".


Amor sense sexe o sexe sense amor?

Najat El Hachmi creu que tots hem crescut amb la idea que el sexe pel sexe és meravellós, un engany perquè considera que no és el model de sexualitat que les dones haurien triat. "L'entorn influeix bastant i això és el que hem rebut", assegura.

Tot i assumir que no comprèn tan bé l'univers masculí, creu que els homes toleren millor el "sexe pel sexe" però sosté que és una fantasia que no els acaba de satisfer del tot. "Des que neixen, els homes els eduquen per consumir sexe i no buscar l'afectivitat", creu El Hachmi, que considera que és una idea que també es basa amb clixés. Per ella, el sexe sense afecte és "molt trist, una experiència de masturbació amb el cos d'una altra persona" però una relació sense sexualitat tampoc funciona del tot.

"Del sexe sense afecte en pots prescindir però l'afecte és necessari. Les dones estàvem més disposades a demanar afecte. Volem ser estimades i que ens estimin bé, no com a les pel•lícules", conclou.