Seguiment ecològic als rius i rieres d'Osona. Foto: Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis – Museu Industrial del Ter ha dut a terme, un any més des del 2002, l’avaluació de l’estat ecològic dels rius i rieres de la comarca d’Osona. S’ha basat en quatre mesos de campanyes –unes a la primavera, altres a l’estiu-, on s’han mostrejat un total de 45 punts de tota la comarca d’Osona (a les conques dels rius Ter, Llobregat i Besòs).

Per fer aquests estudis, es mesura el cabal i uns quants paràmetres fisicoquímics de l’aigua i es fa una aproximació de la qualitat observant la seva forma -l’hàbitat fluvial (amb l’índex IHF)-, l’estructura vegetal –la qualitat del bosc de ribera (amb l’índex QBR)- i els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, cargolins d’aigua, sabaters, cuques de capsa, etc.) com a indicadors biològics (calculant índexs com el FBILL, l’IBMWP, etc.). Aquests seguiments es duen a terme per encàrrec del Consell Comarcal d’Osona, l’Ajuntament de Vic, l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua.

Sobretot a la conca del riu Gurri a la plana de Vic i de la riera Gavarresa, els nitrats segueixen donant valors molt elevats, símptoma que la gestió sostenible dels residus ramaders, tot i haver millorat molt els darrers decennis, encara té camí per córrer.

Aquest any 2010 s’ha constatat una millora general de la qualitat biològica de l’aigua dels diferents trams estudiats dels rius d’Osona. Sobretot, una bona recuperació de la riquesa de macroinvertebrats aquàtics, que havia minvat els darrers anys, probablement a causa de la manca de cabal suficient als rius. La majoria dels trams fluvials estudiats presenten una qualitat ecològica bona o molt bona (el Méder a la Guixa, la Foradada, el Ges arreu, la Gorga, la riera Major, el Ter riu amunt de Manlleu,  etc.) però algun punt presenta signes d’alteració tant de l’hàbitat fluvial com de la comunitat de macroinvertebrats (el Gurri arreu, parts baixes del Meder a Vic, la riera de Tona, la Tuta a Sant Bartomeu del Grau i el Ter a Manlleu i riu avall de Sau). Això no obstant, encara hi ha trams que presenten problemes de qualitat greus, amb comunitats de macroinvertebrats molt pobres (la riera de Tona, el Meder a Vic, la riera de Folgueroles, el Ges al nucli de Torelló i la riera de Perafita).

La qualitat de la vegetació de ribera als trams estudiats mostra, majoritàriament, signes d’alteració importants i els valors de l’índex de qualitat del bosc de ribera es mantenen relativament baixos -qualitat intermèdia o dolenta- en general a tot arreu. No obstant això, s’estan fent actuacions de restauració a zones molt degradades, on hi ha alteracions importants de la ribera (destaquen els casos de trams del Gurri i el Meder a l’entorn de Vic i del Ter a Torelló, les Masies de Voltregà i Manlleu), però la seva extensió al conjunt de rius i rieres d’Osona, ara com ara, no deixa de ser testimonial. La vegetació també serveix per filtrar els contaminants, com els nitrats procedents dels camps. Tot plegat, mostra que cal seguir treballant en la gestió sostenible dels residus ramaders i, tant o més important, urgeix engegar un programa ambiciós per ampliar i restaurar franges extenses de vegetació de ribera per poder reduir les aportacions dels adobs agrícoles -per via difusa- als cursos fluvials d’Osona, sobretot a la plana de Vic i el Lluçanès.

En definitiva, l’estat ecològic dels rius d’Osona es pot considerar majoritàriament bo o molt bo, però caldria dedicar esforços suficients a la millora d’uns quants focus, encara importants, de contaminació.